diumenge, 22 de febrer de 2015

La Gorra Marinera, Via Sargantanes

Gorra Marinera, via Sargantana
Jornada matinal d'escalada a Montserrat, a la regió de Les Magdalenes. L'objectiu triat ha estat la via Sargantanes de la Gorra Marinera, una via llarga, de set tirades, molt ben equipada i amb una dificultat que no passa de quart superior. En realitat, una vegada més, havíem d'anar a fer esquí de muntanya però les previsions meteorològiques ens han fet canviar de plans i hem acabat a Montserrat. Tot i això, la via ens ha deixat ben satisfets, ja que la qualitat de la roca i l'equipament de la via ens ha fet gaudir plenament del plaer de l'escalada. A més, la via acaba al cim de la Gorra Marinera, una agulla montserratina que no havia trepitjat des que vaig fer la via Per Davant l'any 1974. Ara, 41 anys després, he pujat novament aquesta agulla per una via que coincideix a la tirada clau amb la clàssica Per Davant. Hem sortit al matí, sense massa pressa, i hem arribat al voltant de les 9 del matí a Montserrat. La previsió del temps indicava forts vents però al pàrquing del Monestir el vent no era excessiu, de manera que hem iniciat el camí d'aproximació. La via surt del mateix camí de Sant Joan a Sant Jeroni i comença pujant a una bauma molt visible seguint en diagonal a l'esquerra fins a la primera reunió, situada a uns 25 metres. Ens ha sorprès la proliferació d'assegurances en una tirada que no era massa difícil. La segona tirada, després d'un flanquejament a l'esquerra d'uns 10 metres, supera un petit desplom format per un llavi, i segueix recte amunt fins a la segona reunió. Una tirada amb bones preses i molt ben equipada. Després d'una tirada curta de quart grau, hem fet dues tirades fàcils, de transició, fins arribar al peu del mur final, que es veu molt vertical. El vent era ja més fort per aquestes altures i estàvem al peu de la tirada més difícil de la via. Per sort, el vent bufava a ratxes, separades per estones de calma. La sisena tirada, la clau de la via, comença amb un vertiginós flanquejament ascendent a l'esquerra, força vertical però amb magnífiques preses. Un cop situats al centre de la paret, sobre l'extraplom que domina l'ermita de Sant Jaume, cal tirar recte amunt fins a la reunió, situada ja ben a prop del cim. Ha estat una tirada d'una gran estètica, vertical, amb bones preses, grans vistes i ben assegurada, que ens ha fet gaudir força. Finalment, una curta tirada ens ha portat al cim de la Gorra Marinera. El vent seguia bufant fort a estones i l'aire estava molt net, de manera que la visibilitat era perfecta. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:

El ràpel està situat a mitja baixada de la via normal, que va pel darrere de l'agulla, i és curt i fàcil. Hem plegat les cordes, hem recollit el material i hem tornat a casa donant per acabada la matinal montserratina.
Hem rodat una petita pel·lícula, amb les limitacions pròpies de quan s'ha d'assegurar i rodar al mateix temps. Aquí la teniu; com és habitual, ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Via Quemando
Cromo, 2014
Gorra Frígia,
V. Blava, 2011
La Gorra
Marinera, 1974

RESSENYA:

Gorra Marinera, via Sargantana

3 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Haciendo cosas para dar envidia (insana)?

J. Rafel Alsina ha dit...

Contra soberbia, humildad.
Contra avaricia, generosidad.
Contra lujuria, castidad.
Contra ira, paciencia.
Contra gula, templanza.
Contra envidia, caridad;
Contra pereza, diligencia.

Toma nota de estos sabios consejos...

Anònim ha dit...

Incluso yo, que siempre fui a enseñanza laica, me acuerdo de los pecados y las virtudes capitales.
Está claro que son consejos...de viejos.
Como intentes enseñárselos ahora a tus alumnos, te fusilan por carca.