diumenge, 2 de novembre de 2014

Cotiella (2.912 m) en travessia

Avui hem fet l'etapa reina de la nostra travesia pel Cotiella, amb l'ascensió al cim culminant del massís. Hem sortit amb les primeres llums del refugi de Lavasar, baixant una mica per la pista d'accés al refugi fins trobar un camí que puja en direcció a la valleta de les agulles del Lavasar. El dia era molt clar i el panorama des d'aquí era encara millor que ahir al vespre. El camí va en direcció a les agulles del Lavasar, un penyal molt característic que ja coneixíem de quan vam fer el Cotiella amb esquís. Hem entrat a una curiosa valleta estreta per on hem pujat fins al peu mateix de les agulles. La visió era espectacular; ens hem aturat a esmorzar amb aquesta vista privilegiada i hem seguit pujant. Hem arribat al coll de la Ribereta, des d'on hem tingut noves perspectives sobre la vall d'Armeña; també es veia, una mica més lluny, el Posets. Hem travessat una zona kàrstica i hem flanquejat per una pedrera fins al Collado de la Pala del Puerto, per uns pendents molt drets per on semblava impossible que haguéssim passat amb esquís en la nostra anterior visita a aquesta muntanya. Aquest coll dóna entrada a un extens altiplà kàrstic anomenat Era de las Brujas. És un terreny incòmode i ple de forats, que hem travessat en direcció al Cotiella. Al mig d'aquest altiplà hem fet parada; havíem de pujar al cim i tornar a baixar per aquí, de manera que hem deixat les motxilles i, ja sense pes, hem iniciat el tram final de l'ascensió al cim. En poc més d'una hora hem arribat al Cotiella (2.912 m). Gran panorama, encara que es començava a ennuvolar una mica. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Hem baixat pel mateix camí fins al punt on teníem les motxilles i hem iniciat la darrera part del nostre recorregut, el descens al collado de Santa Isabel. Hi ha un camí normal que hi porta però nosaltres hem agafat una variant més complicada, la del Gradiello, que recorre una vall secundària entre espadats. Gairebé no hi ha camí i en algun punt hem dubtat però hem trobat el pas clau i hem arribat bé. En el darrer tram, una pista de recent construcció talla el camí clàssic. Com que començava a fosquejar hem baixat per la pista, que en quatre revolts ens ha portat al collado de Santa Isabel i ens hem instal·lat en el refugi lliure del mateix nom.
Aquí teniu el vídeo amb el resum dels tres dies de travessia, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Punta Llerga
2009
Cotiella amb
esquís, 2009
Pico de Puerto
Viejo, 2007