dimecres, 23 de juliol de 2014

Ascensió a la Dôme de Neige, 4015 m

Dôme de Neige
A les 2'45 de la matinada ha sonat el despertador al refugi dels Écrins. Encara era negra nit quan, després d'esmorzar i baixar el caminet d'accés al refugi, hem arribat al Glacier Blanc, ens hem posat els grampons i ens hem encordat. Pel davant ja hi havia moltes cordades que havien sortit més aviat i ens marcaven amb els seus frontals el camí a seguir. Després de recórrer un llarg tram del glaciar, hem arribat a l'inici del pendent fort de l'ascensió. Una bona traça ens ha guiat al llarg de tota l'ascensió, buscant els passos menys pendents i evitant els enormes séracs que tallen la cara nord dels Écrins. L'ascensió no és difícil, tot i que cal anar amb compte i portar el material adequat. Mentre pujàvem s'ha anat fent de dia i, a mesura que anàvem guanyant alçada el panorama era cada vegada més impressionant. Hem vist el Mont Blanc que s'alça per sobre de totes les altres muntanyes dels Alps. També hem vist el Cerví, molt lluny, amb la seva característica silueta piramidal. També vèiem, cada vegada més avall, el pic de Roche Fauro, que vam pujar ahir entre la boira sense veure res. Poc abans d'arribar al coll. el camí puja un tram força dret per situar-se per sobre de la darrera barrera de sèracs. Des d'aquí, una llarga travessia per sota de la cresta de la Barre ens porta fins a la rimaia que dóna accés al cim de la Dôme de Neige. No hem tingut cap problema per superar la rimaia, un tram força dret però amb una traça molt marcada que ens ha portat a l'altiplà final. Un darrer esforç ens ha portat fins al cim de la Dôme de Neige des Écrins (4.015 m). El dia era molt clar, encara que començaven a aparèixer les boires que anunciaven el mal temps de la tarda. Hem fet les fotos del cim y una panoràmica circular:

Després de celebrar l'ascensió calia prendre una determinació. El pla original preveia que, si el temps era bo i ho vèiem clar, intentaríem pujar a la Barre dels Écrins, el cim principal del massís, només cent metres per sobre de la Dôme però separada per una llarga cresta. Després de les dificultats que vam trobar ahir a la petita cresta del Roche Fauro, no ho hem vist gaire clar; la cresta estava plena de gel i neu i hem vist que els que ho intentaven es movien amb força dificultats, si més no en el primer tram, el més dret de l'aresta. Finalment ens hem conformat amb la Dôme i hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada. De baixada hem aprofitat per fer algunes pràctiques amb els cargols de glaç i provant les tècniques d'assegurança i rescat en esquerdes. Hem arribat al refugi dels Écrins i hem menjat una mica, hem recollit el material i hem seguit baixant fins al refugi del Glacier Blanc, on hem fet nit.
Aquí tenim el vídeo de tota la sortida als Écrins, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del Blog de Muntanya. 



ENTRADES RELACIONADES:
Mont Blanc
2013
Punta Zumstein
1987
Gran Paradiso
1981