dilluns, 7 d’abril de 2014

Pic Alt del Cubil (2.833 m) amb esquís

Pic Alt del Cubil
Avui hem anat a Andorra a fer una nova ascensió d'esquí de muntanya. Ja és gairebé una tradició que cada temporada ens reservem un dia entre setmana per fer una escapada a Andorra. El país dels Pirineus és una autèntica ratera els caps de setmana però entre setmana podem gaudir per aquestes valls del privilegi de la solitud. Avui el dia es presentava radiant i hi havia força neu, de manera que ha estat una magnífica ascensió. Jo ja l'havia fet l'any 1983 però, com saben els seguidors del blog, la meva teoria és que les ascensions prescriuen als 30 anys, de manera que avui he fet l'Alt del Cubil amb la mateixa il·lusió que la primera vegada.
De bon matí hem deixat el cotxe als Cortals d'Encamp i hem iniciat l'ascensió amb els esquís als peus. L'itinerari és suau i molt esquiable, sense grans pendents. Hem pujat una mica per la vall principal en direcció al coll d'Enradort i ben aviat ens hem decantat a la dreta entrant en una valleta secundària, encaixada entre el Pic Alt del Griu i els estreps que baixen del Cubil. Gairebé al final d'aquesta valleta, hem atacat una pala força dreta que portava ja en direcció al cim. La neu estava encara una mica gelada però amb l'ajut de les ganivetes hem superat ràpidament la pala situant-nos al peu del tram final de l'ascensió. Hem fet una petita parada per esmorzar i hem completat el tram final, amb un pendent més suau. Aquí estava una mica ventat però encara era perfectament esquiable. Amb els esquís als peus hem arribat al collet, al peu de la petita cresta final. Sense massa dificultat hem grimpat aquest tram final fins al cim del Pic Alt del Cubil (2.833 m). El panorama era magnífic: cap al nord destacava la silueta del Pic de Rulhe, que vam pujar l'estiu passat, i la vall del Grau Roig; cap al sud destacava, ben a prop, l'Alt del Griu, que també vam pujar amb esquís l'any passat. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Hem desgrimpat l'aresta final i hem retornat al collet on teníem els esquís. Hem tret les pells, ens hem ajustat les botes i hem iniciat el descens. Primer hem seguit l'itinerari de pujada però després ens hem decantat per una vall secundària més a l'est de la valleta per on havíem pujat. Més avall hem saltat a la valleta de pujada i hem completat el descens, amb bona neu en general, fins al punt de partida, on hem arribat amb els esquís als peus.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.



ENTRADES RELACIONADES:
Pic Alt del Griu
amb esquís, 2013
Pic de Pessons
amb esquís, 2008
Pic Alt del Cubil
amb esquís, 1983

6 comentaris:

Anònim ha dit...

A veces cansa más darle a la sinhueso en el viaje de vuelta que subir al pico.

Cesar Garcia ha dit...

Ya te digo...

J. Rafel Alsina ha dit...

Luis,

Tu te debiste cansar de tanto hablar pero otros llegamos a casa con dolor de cabeza ... y no era por el sol.
Por tanto, te comunico que el Comité Técnico ha decidido que si quieres venir con nosotros a los Alpes el puente del 1 de mayo antes debes hacer voto de silencio. Te ofrecemos dos opciones: hacerte cartujo o ingresar en la Trapa. Tú mismo ...

Anònim ha dit...

Siempre me han gustando los bombones...

J. Rafel Alsina ha dit...

Bien, pues a la Trapa, pero te advierto que la Trapa que te propongo no es la misma que fabrica bombones y chocolate en general...

Anònim ha dit...

Yo a la Trapa. Y otros al trapi...