dissabte, 26 d’abril de 2014

La Carnavalada i La Bitlla

Carnavalada, Bitlla
Una nova jornada d'escalada a Montserrat, avui a la regió d'Agulles. Hem fet dues vies clàssiques que, com la majoria de les vies clàssiques d'aquesta zona, havia fet fa molts anys. Hem arribat de bon matí a Can Massana i hem pujat per la Portella fins al Refugi. Des d'allà, pel camí de l'Agulla de l'Arbret, hem arribat en pocs minuts al peu de l'Aresta Brucs de la Carnavalada. Hi ha un gran pi però la via comença uns metres més avall on hi ha una pedra amb una inscripció gairebé il·legible que diu "Aresta Brucs". La via té tres tirades; les dues primeres són fàcils encara que amb assegurances clàssiques (poques i dolentes). La tercera tirada supera un petit desplom amb un pas que les guies clàssiques marquen com de cinquè grau. El pas és vertical però té les preses justes i necessàries i està ben assegurat. Des del cim hem gaudit d'un magnífic panorama montserratí; hem fet una panoràmica circular:

El descens es fa per la part del darrere desgrimpant la via normal, de segon grau. Si volem, hi ha una argolla on podem muntar un ràpel o un passamans per assegurar la baixada.
Com que encara era aviat i teníem ganes de seguir gaudint de l'escalada, hem anat a buscar una altra via clàssica: l'Aresta Brucs de la Bitlla. Aquesta agulla, molt esvelta, està just al costat i a sota de la Bola de la Partió. Des del peu de via es veu la magnífica Aresta Brucs, força vertical; també hi ha una bona panoràmica d'Agulles. La primera tirada puja en lliure pel fil de l'aresta; no passa de quart grau però les assegurances són totalment clàssiques, com en els vells temps: burins sense plaqueta, rovellats i molt distants. La reunió, ben assegurada, es fa al costat d'una petita alzina. La segona tirada comença pujant per una canal força vertical però amb molt bones preses; més amunt cal sortir de la canal i seguir pujant per placa fins trobar, després d'uns quants metres més, un bon pitó clavat a una fisura. Aquí comença el tram més delicat de la via, catalogat de quart superior. Són uns metres força verticals amb dificultat sostinguda. Hi ha un burí històric però per arribar-hi cal superar un bon pany de paret. Es fa reunió gairebé al cim, on arribem amb uns metres de segon grau. Des de la Bitlla tenim una gran panoràmica, tant en direcció al Coll d'Agulles com mirant a les Bessones, però la visió més impressionant és la de la Bola de la Partió, suspesa en equilibri aparentment inestable a pocs metres per sobre nostre. No hem fet panoràmica circular perquè el gran angular no donava per més i era impossible fer sortir la Bola de la Partió i la resta d'agulles que es veien des d'aquí. Després d'uns minuts de contemplació i de fer les fotos del cim, hem baixat amb un ràpel de 50 metres des de la darrera reunió. Després de la Bitlla ens hem donat per satisfets i hem baixat al refugi, on ens hem menjat l'entrepà abans de tornar cap a casa, satisfets després d'una jornada d'escalada montserratina.
La factoria de Mountain Films ha produït dos vídeos, un de cada via, i els ha cedit per a tots els seguidors del blog. Aquí els teniu:

LA CARNAVALADA


LA BITLLA



ENTRADES RELACIONADES:
Agulla de l'Arbret,
Aresta Brucs, 2013
La Bola de la
Partió, 1977
La Carnavalada i
La Bitlla, 1974