dissabte, 5 d’abril de 2014

Els Carcaixells d'en Dalmau

Els Carcaixells d'en Dalmau
El recorregut dels Carcaixells d'en Dalmau és un dels més clàssics camins equipats. Al costat mateix hi ha una via ferrada, molt més difícil, que vam fer l'any 2004. Aquest recorregut està ressenyat a la guia de les vies ferrades i camins equipats. També va aparèixer en un article del número 889 de la revista Muntanya (juny de 2010) que ressenya aquesta excursió. Avui hem fet aquest recorregut amb la colla de caminadors del GR, que avui més que caminadors han estat grimpaires. En total érem 20 excursionistes i tots han superat la prova amb bona nota.
De bon matí hem deixat el cotxe al restaurant Mas Pla i allà mateix hem esmorzat tota la colla. Hem iniciat el recorregut a peu, passant pel menhir de Can Llaurador. La pista que ens ha portat fins aquí s'ha convertit en un caminet i ben aviat hem començat a trobar els primers passos equipats amb cadenes i cordes fixes. Hem arribat al pont penjat, el punt més singular del recorregut dels Carcaixells. Hi ha un cartell que diu que el pont està tancat al públic però hi hem passat sense problemes encara que amb prudència (d'un a un). El camí segueix amb la mateixa tònica, amb alguns passos equipats, fins a un collet amb una gran fita que marca el final de les dificultats. Des d'aquí es podria iniciar el retorn però hem volgut arribar fins al cim del Montclar, el punt més alt d'aquesta serra. En pocs minuts hi hem arribat i hem pogut gaudir d'un gran panorama sobre l'Empordà i muntanyes llunyanes; es veia el Montseny i els Pirineus nevats, des del Puigmal al Canigó. Hem fet una panoràmica circular:

Hem esmorzat gaudint del gran panorama i hem inciat el descens pel mateix camí fins al collet amb la gran fita, on hem agafat l'altre camí. Es pot baixar directament però els nostres guies locals ens han portat per la Roca del Sol, un altre recorregut equipat que la guia de les ferrates anomena Agulles dels Carcaixels d'en Cama. Tot i ser fàcil, aquí hem trobat les dificultats més grans perquè hi havia alguns trams que havien estat equipats amb ferros però algú els havia tallat, de manera que el recorregut estava parcialment desequipat. En el pas clau hem fixat la corda que portàvem per fer de passamans, i tots hem superat el pas sense problemes. Hem seguit baixat fins a un collet on hem retrobat el camí de pujada. Semblava tot fet però els guies encara ens guardaven una nova sorpresa i ens han portat muntanya amunt per un corriol fins a la cova de la Tuna, un petit forat excavat a la roca. Des d'aquí ja hem baixat pel camí directe, enllaçant amb el camí de pujada i hem arribat al punt de partida, el Mas Pla, on ens esperava un bon dinar.


ENTRADES RELACIONADES:
GR92: Palamós-
Sant Feliu, 2009
GR92: Begur -
Palamós, 2009
VF de les Agulles
Rodones, 2004

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia Josep Rafel,

No ens coneixem. Sobre la ruta penjada al seu bloc, amb data de 5 d'abril de 2014 i sota el títol "Els Carcaixells d'en Dalmau", li voldria dir que van passar per un tram que actualment està desequipat per motius de conservació. De fet vostès van passar per un tram que actualment està anul·lat (així ho indiquen les marques) que passa per sobre Roca Rodona-Roca del Sol. Hi ha un sender alternatiu que passar per l'oest i que surt igualment a tocar del pas de la Miloca. Sensillament els hi comunico per tal que n'estiguin al cas en properes ocasions.

Moltes gràcies

J. Rafel Alsina ha dit...

Efectivament, tal com consta en el text, aquest tram està desequipat. Nosaltre ja ho sabíem perquè anàvem amb un parell d'amics que viuen a la zona i coneixen molt bé aquestes muntanyes. Justament per això vam portar un cordino que ens va permetre assegurar el pas més delicat. Potser sí que cal advertir que algun pas pot ser complicat per persones no acostumades a grimpar.