La Tosse de Pédourrés és un cim molt esquiable, un dels clàssics de l'esquí de muntanya a l'Ariège. Ja l'havíem fet la temporada passada però en aquella ocasió el mal temps, la boira i el vent no ens van deixar gaudir dels grans panorames i del magnífic ambient de muntanya d'aquesta ascensió, de manera que, tot i fent cim, no vam quedar satisfets. Per això, malgrat que encara no fa un any que vam pujar la Tosse, avui l'hem repetit amb molt bones condicions i hem gaudit d'una magnífica jornada de muntanya. A més, hem allargat l'activitat retornant per la Vall de Siscar, convertint l'ascensió en un itinerari circular que recorre les valls d'Arques i Siscar.
De bon matí hem arribat a L'Hospitalet-près-l'Andorre i hem iniciat l'ascensió pel vell camí al costat del gran tub que porta aigua a pressió a la central hidroelèctrica. No hi havia massa neu però hem sortit amb els esquís als peus i hem pujat sense massa problemes fins a la cruïlla dels camins de les dues valls. La neu estava una mica justa però ben aviat hem entrat a la Vall d'Arques, ja ben nevada, i hem resseguit aquesta àmplia vall fins a l'estany de Pédourrés. Aquí comença la pala del Pédourres, una pala amb pendent relativament petit i molt àmplia. A poc a poc hem anat superant la pala i hem arribat al cim de la Tosse de Pédourrés (2.468 m). El dia era molt bo i el panorama era espectacular. Cap al sud destacava el Pic d'Albe, que hem mirat amb molta atenció pensant en futures esquiades i el Rulhe, que vam pujar l'estiu passat per la Vall de Juclar i que des d'aquí es veia impressionant. Cap a l'est destacaven el Puigpedrós de Llanós i el Coma d'Or, que vam pujar fa quinze dies. Hem fet una panoràmica circular:
Hem tret les pells i hem baixat per la magnífica pala fins al costat de l'Estany de Pédourrés. Hem tornat a posar pells i hem iniciat la pujada en direcció a la Portella de Siscar per entrar a la vall del mateix nom. Des del coll se'ns ha obert un nou panorama, dominat pel Pic d'Escobes i el Roc Melé. Hem tret les pells per darrera vegada i hem iniciat l'esquiada final per la vall de Siscar, al principi molt bé, amb una neu molt bona. Ens hem aturat a menjar una mica a la cabana de la Vessine i hem seguit baixant per la vall. Ens ha tocat remar una mica a les parts planeres de la vall i a la part final la neu ja no estava tan bé però hem arribat finalment al punt de partida donant per acabada la jornada d'esquí.
Aquí teniu la pel·lícula cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
De bon matí hem arribat a L'Hospitalet-près-l'Andorre i hem iniciat l'ascensió pel vell camí al costat del gran tub que porta aigua a pressió a la central hidroelèctrica. No hi havia massa neu però hem sortit amb els esquís als peus i hem pujat sense massa problemes fins a la cruïlla dels camins de les dues valls. La neu estava una mica justa però ben aviat hem entrat a la Vall d'Arques, ja ben nevada, i hem resseguit aquesta àmplia vall fins a l'estany de Pédourrés. Aquí comença la pala del Pédourres, una pala amb pendent relativament petit i molt àmplia. A poc a poc hem anat superant la pala i hem arribat al cim de la Tosse de Pédourrés (2.468 m). El dia era molt bo i el panorama era espectacular. Cap al sud destacava el Pic d'Albe, que hem mirat amb molta atenció pensant en futures esquiades i el Rulhe, que vam pujar l'estiu passat per la Vall de Juclar i que des d'aquí es veia impressionant. Cap a l'est destacaven el Puigpedrós de Llanós i el Coma d'Or, que vam pujar fa quinze dies. Hem fet una panoràmica circular:
Hem tret les pells i hem baixat per la magnífica pala fins al costat de l'Estany de Pédourrés. Hem tornat a posar pells i hem iniciat la pujada en direcció a la Portella de Siscar per entrar a la vall del mateix nom. Des del coll se'ns ha obert un nou panorama, dominat pel Pic d'Escobes i el Roc Melé. Hem tret les pells per darrera vegada i hem iniciat l'esquiada final per la vall de Siscar, al principi molt bé, amb una neu molt bona. Ens hem aturat a menjar una mica a la cabana de la Vessine i hem seguit baixant per la vall. Ens ha tocat remar una mica a les parts planeres de la vall i a la part final la neu ja no estava tan bé però hem arribat finalment al punt de partida donant per acabada la jornada d'esquí.
Aquí teniu la pel·lícula cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de Rulhe per Juclar, 2013 |  Tosse de Pédourrés, 2013 |  Nérassol amb esquís, 2009 |
2 comentaris:
Veo que este finde era menos "pedorra" que el año pasado.
Y vosotros ¿erais 4 o 5 esta vez?
Estaba magnífica.
Eramos 4: el equipo montañero habitual y dos colegas: César y Pep.
Publica un comentari a l'entrada