diumenge, 2 de febrer de 2014

Canal del Pou del Gat

Pou del Gat
Sortida matinal a Montserrat amb l'objectiu principal de fer algunes fotos per la zona de Trinitats per a l'àlbum de ressenyes de Montserrat, que en aquesta zona tenia moltes mancances. De passada, i amb afany de col·leccionista, he fet un petit camí equipat, la Canal del Pou del Gat. Es tracta d'una drecera que puja des de l'inici del Camí dels Degotalls fins enllaçar, a prop del Pla de la Trinitat, amb el Camí de l'Arrel. És un camí que ni tan sols mereixeria tenir l'etiqueta "ferrata", reservada per a les vies ferrades i camins equipats, perquè el seu equipament és ínfim. Només un passamans de no més de tres metres en un pas pressumptament delicat. Tot i això, aquest camí està ressenyat a l'enciclopèdia de les ferrates i, per tant, havia despertat el meu interès de col·leccionista. He deixat el cotxe en un petit pàrquing a prop de l'inici del Camí dels Degotalls i he iniciat la pujada per aquest camí. Després del tram inicial d'escales, un rètol marca l'inici de la canal. Es tracta d'un camí ben marcat que puja directe amunt sense gaire dificultat. A mig camí un passamans de corda justifica la catalogació d'aquesta ruta com a "camí equipat". Ben aviat he arribat al Camí de l'Arrel (GR 172) i al Pla de la Trinitat. Abans, he tingut l'oportunitat de fer algunes fotos dels Flautats i de recordar antigues escalades per aquesta zona. He pujat a l'ermita de la Trinitat, enrunada, i he fet més fotos per aquesta zona: la Quarta de Trinitats, el Sereno, la Nineta... He arribat al refugi de Sant Benet i, com que encara era aviat, he decidit pujar en direcció a Sant Jeroni i baixar per la Canal del mateix nom, tancant d'aquesta manera un itinerari circular amb una mica més d'interès. El descens de la Canal de Sant Jeroni és també fàcil, amb ben poc equipament, tot i que avui era una mica més difícil que altres vegades a causa del fang que feia relliscosos alguns pendents. Sense problemes he arribat a Santa Cecília i, per la carretera, de retorn al punt de partida.
Avui no hi ha àlbum de fotos però sí un petit vídeo de poc més de quatre minuts; aquí el teniu:




ENTRADES RELACIONADES:
Canal del 
Cavall, 2013
Via Ferrada
Teresina, 2011
Escalada a la
Mòmia, 2008

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"No se os puede dejar solos...", valga, por una sola vez y sin que sirva de precedente, la expresión de aquel mal bicho que también dijo aquello de: "hagan como yo y no se metan en política."

J. Rafel Alsina ha dit...

Luis,
cada vez es más difícil entender tus mensajes. Te estás volviendo críptico a pasos agigantados. ¿ Qué quieres decir con esa frase lapidaria ?
Precisamente el libro de estilo del blog (este es de los poquísimos blogs que tienen libro de estilo) determina que este blog está limpio de propaganda política...

Anònim ha dit...

El comentario no tiene nada que ver con la política.

Era para chincharte un poco, ya que cuando te quedas solo en casa, parece que te entra la neura y te da por hacer actividades rarunas, más propias del profesor Tornasol que de un tío cercano a sus bodas de oro en la montaña.

Creo que debes hacer como la Guardia Civil (y tampoco es un comentario político): ir en pareja.