diumenge, 26 de gener de 2014

Pic de Monturull (2.761 m) amb esquís

Monturull
Per fi hem iniciat avui la temporada d'esquí de muntanya 2014 amb una ascensió que teníem pendent des de fa temps i en la que teníem un intent frustrat, l'any 2011, a causa del torb. En aquesta ocasió les condicions eren bones, encara que potser l'ascensió hauria estat millor amb una mica més de neu. Avui ens ha acompanyat en Toni, recuperat per a l'esquí de muntanya després d'uns anys de sequera esquiadora. Hem sortit de casa ben aviat i, després d'un petit esmorzar a Martinet, hem arribat al pàrquing de l'estació d'esquí d'Aransa, punt de partida de l'ascensió. Les previsions del temps eren bones encara que hi havia possibilitat de vent fort; de moment hi havia calma absoluta i es confirmava el bon temps. Hem iniciat el camí seguint les pistes d'esquí de fons, encara desertes, fins al refugi liure de Prat Miró. Aquí hi ha dues possibilitats. El mapa d'hivern de l'Alpina marca l'itinerari seguint la mateixa pista fins el Coll de Dalt i després resseguint tota la llarguíssima carena fins al cim. Nosaltres hem preferit l'altre itinerari, una mica més curt, que segueix per una altra pista, que puja fent llaçades fins al punt anomenat Pas de la Pera. Des d'aquí, per pales una mica dretes però sense problemes, hem arribat a la carena al costat del Coll de la Barra. A la carena començava a fer vent però no massa fort; res a veure amb el torb que vam trobar en aquesta carena l'any 2011. Des del coll de la Barra cal seguir la carena fins al cim, que ja es veia al fons. El més fàcil és no seguir estrictament la carena sinó una mica per sota, pel vesant oest, directament al Coll de Monturull. Des d'aquest coll només queda la pala final, que de vegades cal fer sense esquís perquè és força dreta i quan està ventada pot estar gelada o plena de pedres. Avui estava força bé i hem superat la pala arribant a l'ample cim amb els esquís als peus. Des del cim del Monturull el panorama és molt extens, especialment sobre les muntanyes andorranes. També teníem una bona vista de la carena fronterera, on hem reconegut diversos cims que hem fet amb esquís com la Tossa Plana de Lles, el Tossal Bovinar, la Tosseta de la Caülla i el Perafita. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Hem preparat el material i hem iniciat la baixada; la neu estava força bé a la pala final i en molt poc temps hem retornat al coll de Monturull. Després cal fer un larg flanquejament, procurant no perdre gaire alçada, fins al coll de la Barra. Una mica abans del coll, però, ja hem deixat la carena i hem iniciat la baixada directa. En el bosc la neu ja no estava tan bé però aviat hem arribat a les pistes d'esquí de fons, per on hem baixat fàcilment fins al punt de partida.
Us presentem aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Intent al
Monturull, 2011
Pic de Perafita
amb esquís, 2010
Tosseta de la
Caülla, 2004

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Qué, ¿aprobando asignaturas pendientes de tapadillo?

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues por fin hemos aprobado el Monturull. Es que para pasar a segundo hay que aprobar las asignaturas de primero...

J. Rafel Alsina ha dit...

Por cierto, Luis, no era de tapadillo. Si miras el vídeo de nuestro intento frustrado de 2011 verás que en plena tempestad se oyen unas declaraciones muy claras mías: "como dijo el general Mc Arthur: volveremos !" Por tanto, era algo anunciado aunque faltaba poner la fecha. En esta ocasión, como que la radio y la televisión anunciaban riesgo de aludes optamos por este itinerario que es muy seguro, ya que es casi todo por cresta.
Bueno, ve encerando los esquís para la próxima...

Anònim ha dit...

Convocatoria extraordinaria de difusión restringida.

Esto se va pareciendo cada vez más a una O.E.P. decidida por un político...

J. Rafel Alsina ha dit...

Pero Luis, ¿cómo puedes quejarte tanto ? ¡ Pero si tienes abierto un expediente disciplinario por absentismo montañero ! Eres como un funcionario de la montaña...

Bueno, hablando en serio, no te preocupes que aún nos quedan muchísimas cumbres por subir. El Pirineo no se acaba en el Monturull.
Por cierto, resérvate los días de Semana Santa para los Alpes. Luego no digas...