dissabte, 21 de desembre de 2013

L'Agulla dels Espeleòlegs i la Saca Gran

Agulla dels Espeleòlegs, Saca Gran
Una magnífica matinal d'escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Avui hem fet dues vies clàssiques, de les més clàssiques d'aquesta zona, que havíem fet fa molts anys i teníem ganes de repetir. Per als seguidors del blog que no em coneixen personalment explicaré que jo tinc una teoria, estranya i segurament absurda, sobre les activitats antigues. En general procuro no repetir les activitats ja fetes sinó que intento fer activitats noves; penso que és més engrescador i enriqueix més fer una activitat nova que no pas repetir el que vaig fer fa un parell de mesos. Fins aquí no és gens estrany i molta gent pensa com jo. La segona part d'aquesta teoria ja no és tan normal; per a mi, les activitats realitzades prescriuen als 30 anys de manera que quan repeteixo alguna activitat que vaig fer fa més de trenta anys és com si no l'hagués fet mai i la faig amb la mateixa il·lusió que la primera vegada. Les dues vies que hem fet avui les havíem fet fa molts i molts anys (l'any 1974), de manera que era com superar-les per primera vegada. A més, les condicions han variat perquè en aquell temps eren vies molt compromeses que superaven llargues tirades d'escalada lliure difícil, gairebé sense assegurances. Avui les condicions són diferents i trobem tres o quatre bones assegurances a cada tirada, de manera que pot dir-se que no són les mateixes via.
Després d'una curta aproximació des de Can Massana, hem arribat al peu de l'Agulla dels Espeleòlegs. L'ambient encara era fred però el sol començava a escalfar. Hem menjat l'entrepà i hem iniciat l'escalada de la via Aresta Brucs. La primera tirada, després d'uns primers metres una mica humits, pujà fàcilment fins a la reunió. La part més difícil d'aquesta via són els primers metres de sortida de la reunió, molt fins i verticals, catalogats de cinquè grau. Després la dificultat és mantinguda però no passa de quart grau i trobem diverses assegurances. Des del cim hem fet una panoràmica circular:

Mentre preparàvem el ràpel hem pogut veure uns escaladors a la Saca Gran, l'agulla veïna, i hem pogut fer bones fotos amb una gran perspectiva d'aquesta agulla, que ha estat el nostre segon objectiu. Hem baixat amb un ràpel de 50 metres per la mateixa cara de la pujada i hem caminat els pocs metres que es separaven de la Saca Gran.
La via Aresta Brucs de la Saca Gran és tot un clàssic, del mateix nivell que l'Agulla de l'Arbret que vam fer fa ben poc. La primera tirada va a buscar una fisura molt marcada i flanqueja a la dreta fins a una bona reunió. La segona tirada puja per una placa força vertical però amb bones preses i assegurances fins a un replà còmode on muntem la segona reunió. La tercera tirada és la clau de la via; comença amb un flanquejament fàcil fins a sota de la llastra característica. Superem la llastra per la dreta, aprofitant les magnífiques preses que ens ofereix la fisura que forma la llastra amb la paret. Són uns metres força verticals i amb una timba impressionant que ens permeten gaudir a fons del plaer de l'escalada. Hem arribat al cim i hem fet una nova panoràmica circular:

La Saca Gran és una de les agulles més altes d'aquesta zona, de manera que ens ofereix una gran panoràmica de la regió d'Agulles. Hem baixat en ràpel i hem donat per acabades les activitats.
Tenim dues pel·lícules, una per cada via, que han estat cedides per Mountain Films per a tots els seguidors del blog. Aquí les teniu:

AGULLA DELS ESPELEÒLEGS


LA SACA GRAN


ÀLBUM   -   TRACK-1   -   TRACK-2

ENTRADES RELACIONADES:
Agulla de
l'Arbret, 2013
La Saca Gran,
Aresta Brucs 1974
Escalada a
Agulles, 1974