dissabte, 2 de novembre de 2013

Torrent de les Grutes i Torrent del Lloro

Torrent del Lloro
Una sortida matinal a Montserrat per fer un recorregut d'aquells que s'anomenen "per a col·leccionistes". Efectivament és un recorregut poc freqüentat, tot i que crec que es mereix una visita. Avui he fet l'activitat en solitari; amb el pont de Tots Sants no ha quedat ningú a Barcelona i tampoc és fàcil que ningú s'apunti a fer coses "per a col·leccionistes". Com és habitual en aquesta mena de recorreguts montserratins, m'he inspirat en el llibre de les ferrates i barrancs de Montserrat. L'objectiu principal era el Torrent del Lloro, un petit barranc amb diversos petits ràpels i un gran ràpel final de 30 metres. Per fer aquest torrent es pot anar per diversos llocs però, com que l'activitat és curta, el millor és complementar-la amb un altre recorregut equipat, ni que sigui per matar dos ocells d'un tret. De bon matí he deixat el cotxe al costat del camp d'oliveres sota la masia del Castell, a prop del Bruc i he iniciat la pujada. Un caminet m'ha portat fins al peu de la Proa i després, per sota de les parets, he anat entrant a la Vall de les Grutes. Ben aviat he arribat al primer punt singular del recorregut, la Cova de l'Arcada, una gran cova amb una gran arcada de pedra que li dóna el nom. El camí, de vegades desdibuixat pels diversos corriols d'accés a les vies d'escalada de la zona, entra a la vall del Torrent i puja fins a l'Estació d'Assarriar, una petita balma sota un gran bloc on antigament hi havia la base dels carboners que treballaven per tota aquesta zona. El camí puja paral·lel al torrent i més endavant s'engorja una mica arribant al pas equipat: una micro-ferrata consistent en un petit mur d'uns cinc metres equipat amb uns graons de ferro. Superat el pas només recórrer els darrers metres del camí fins que enllaça amb el camí del Pas del Príncep que en pocs minuts ens porta fins a aquest pas estratègic. He esmorzat una mica; tenint en compte el calendari, l'esmorzar ha estat a base de panellets, un àpat molt millor i més energètic que les barretes fetes a base de palla premsada que porta molta gent. Seguint pel camí del Pas del Príncep, aviat trobem l'inici del Torrent del Lloro. Comença amb un corriol que baixa pel bosc i supera diversos ressalts que, malgrat que hi ha instal·lacions, es poden desgrimpar fàcilment. El torrent es va engorjant i trobem tres ràpels curts abans del ràpel final, de 30 metres, que ens porta al final del barranc. Ja només queda el camí de tornada, que comença per sota les parets de la dreta entre un laberint de corriols d'accés a les vies d'escalada fins trobar el camí del Torrent del Tambor que torna directe al punt de partida.
Aquí teniu un petit vídeo amb les millors escenes del recorregut:




ENTRADES RELACIONADES:
Clot del Cargol
2008
Canals del Gat
i del Xacó 2011
Travessia de
Montserrat 2011

2 comentaris:

Joan C ha dit...

Molt treballada la peli. Urilitzaves un drone per filmar. Els panallets tenen molt bona pinta.

J. Rafel Alsina ha dit...

Doncs no era un drone. Era el meu doble ... Suposo que has captat que quan surto rapelant no puc estar filmant... primer vaig baixar en ràpel; després vaig deixar la càmera fixa; després vaig remuntar el ràpel i finalment vaig baixar... després a casa vaig editar la pel·lícula tallant les cues de la seqüència.
Els panellets molt bons. Sempre és millor la reposteria fina feta acasa que aqulles barres empalagoses de marca Quechúa.