dissabte, 16 de novembre del 2013

Serra dels Bufadors

Serra dels Bufadors
Una excursió curta i fàcil per la Serra dels Bufadors, ubicada ben a prop de Santa Maria de Besora. Les previsions del temps eren molt dolentes i quan ens hem llevat de bon matí plovia fort a Barcelona. Estava previst que anéssim 13 persones a la sortida però les males previsions meteorològiques, les baixes mèdiques i la mandra han delmat el grup fins al punt que només quatre persones hem iniciat la caminada. Hem tingut sort; malgrat els núvols i el vent, no ha caigut ni una sola gota i hem pogut fer tot el recorregut sense haver de treure el material que havíem portat per protegir-nos de la pluja. Hem sortit del Coll de Beví per una pista que planeja per sota el cingle de la Serra dels Bufadors fins al seu extrem. Hem deixat la pista i, per un caminet, ens hem enfilat cap a la Serra. Ben aviat hem entrat a la zona dels Bufadors. Aquí la muntanya està formada per dos cingles paral·lels, entre els quals hi ha un bosc humit ple de forats kàrstics (els bufadors). En aquest indret hi ha un microclima humit i fresc i una flora singular. Avui el bosc de faig i roure tenia els millors colors de la tardor i les fulles seques cobrien tota la Serra. Com que l'excursió era curta ens hem entretingut una bona estona explorant els diversos forats que s'obrien a cada pas per on, de vegades, hi ha els corrents d'aire que donen nom a aquests forats i a la Serra dels Bufadors. Més endavant el camí passa ben a prop del punt culminant de la Serra (1.006 m). Ens hem desviat uns minuts del camí per pujar-hi, tot i que no és un cim gaire individualitzat. Hem arribat al punt de partida, sorpresos per no haver hagut de desplegar els paraigües, i encara hem tingut temps de fer una visita turística a les Baumes del Teixidor, un indret singular amb les runes d'unes cases edificades sota una bauma gegantina.


ENTRADES RELACIONADES:
Sot del Balà i Puig
de la Força 2013
Puigsacalm, camí
dels Burros 2011
Gorja del
Gravet 2008

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Luego te quejas de que no hago comentarios. Si me borras los que escribo...

Blog de Muntanya ha dit...

Pues por una vez, y sin que sirva de precedente, tienes razón. Pero no borré los comentarios voluntariamente sino de manera accidental. Al cambiar cosas del post (en concreto la foto de la entrada, que había redimensionado), se desconfiguró todo (cosas que pasan cuando utilizas html sin saber mucho del tema) y lo solucioné por la vía rápida: haciendo el post nuevo y borrando el antiguo; aquí fue donde murieron los comentarios. Cuando me di cuenta ya no se podían recuperar ...