dissabte, 8 de juny de 2013

Camí dels Collets del Cadí

Camí dels Collets del Cadí
Sant Bartomeu - Coll de l'Home Mort - Prat d'Aguiló - Collet de l'Estenedor - Prat de Cadí - Collet Roig - Estana - Santuari de Bastanist - Sant Bartomeu

Una vegada més, la pluja i el mal temps han estat protagonistes de la nostra excursió. També, com en la darrera sortida, les males previsions del temps ens han fet canviar de plans a darrera hora buscant alguna activitat que es pogués fer encara que el temps no sigui òptim. De bon matí hem sortit de la borda de Sant Bartomeu, ja amb la capelina posada i amb el paraigües com a complement protector contra els elements desfermats. Potser hauria estat més assenyat deixar-ho córrer, ja que teníem assegurada la pluja per a tot el dia però, optimistes com som, la visió fugaç de l'Arc de Sant Martí davant de la muralla nord del Cadí ens ha decidit a sortir. Ben aviat hem enllaçat amb el GR150, seguint-lo en direcció sud; la pluja apretava però hem seguit endavant fins al costat d'Escàs, on hem deixat el GR i hem seguit muntanya amunt per sota el Puig de Montellà fins a unes baumes on ens hem refugiat uns minuts i hem esmorzat una mica mentre la pluja seguia caient amb força. Hem seguit pujant fins al Coll de l'Home Mort, on hem enllaçat amb la pista que puja al refugi del Prat d'Aguiló. Sota la pluja hem arribat al refugi i ens hi hem aixoplugat uns minuts. Un te calent ens ha revifat i hem menjat una mica abans de seguir el nostre camí. Des del Prat d'Aguiló hem agafat el Camí dels Collets, un caminet que ressegueix la falda del Cadí mantenint l'alçada i superant molts petits collets en els estreps que baixen de la muntanya. La pluja era ara intermitent i, a estones, ens hem pogut treure la capelina i guardar el paraigües. Hem arribat al Prat de Cadí però estava tot emboirat i no hem pogut veure el magnífic panorama que es veu normalment des d'aquí. Hem baixat a Estana, hem dinat una mica en el parc infantil i hem pres un cafè a cal Baster.  Des d'Estana, novament pel GR150, hem baixat fàcilment fins al Santuari de Bastanist i hem pujat per l'altra vessant de la muntanya fins enllaçar amb el camí que havíem seguit al matí, que ens ha portat de tornada a Sant Bartomeu. Ha estat una llarga caminada, en condicions difícils perquè la pluja ens ha acompanyat gairebé durant tot el trajecte, però hem quedat satisfets del recorregut i dels grans paisatges del Cadí.
Aquí tenim aquí el primer dels dos vídeos, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



I també tenim un altre vídeo, aquest produït per JGB:




4 comentaris:

Anònim ha dit...

Empíricamente se acabo demostrando quién es el cenizo (y quién no lo es).

Muy bien eso de entrenar con mal tiempo, para aclimataros a las condiciones esperadas en el Monte Bianco (si el ceniz@ sigue empeñad@ en ir).

J. Rafel Alsina ha dit...

Luis,
Según mis cálculos, el círculo de sospechosos de ser gafe se ha reducido a dos. Otros habéis quedado descartados aunque cabe considerar que haya la posibilidad de que existan gafes especializados en aspectos concretos (pinchazos de ruedas, granizadas, vendaval ...). Hay un amplio campo de investigación por trabajar en la gafología; yo no descartaría nada.

Joan Castelltort ha dit...

En aquesta sortida no queda demostrar res. L'activitat era ben clara , ens havíem de mullar per tal de valorar el material i la resposta psicològica davant les adversitats. Conclusió: hem determinat homolgar el paraïgues , com material indispensable en cas de pluja.
Si l'objecitu de la sortida hagués estat prendre el sol, ens hauríem quedat a la casa fent unes torredetes amb all i oli.
No cal buscar tres peus al gafe.

Salut

J. Rafel Alsina ha dit...

D'acord, Joan. D'això es tractava....