dissabte, 16 de març de 2013

Tose de Pédourrés, 2.468 m, amb esquís

Tosse de Pédourrés
Avui hem fet la Tose de Pédourrés amb esquís. Era una qüestió pendent des que a finals de gener vam iniciar aquesta temporada d'esquí amb una retirada estratègica en aquesta ascensió. Com que no ens agrada deixar la feina a mitges, hem vingut a completar l'ascensió que vam iniciar, sense èxit, el 27 de gener. Avui el temps tampoc s'esperava gaire bo però els pronòstics indicaven un matí amb sol als vessant nord del Pirineu i per això hem vingut a l'Ariège fugint de la nuvolada que havia d'entrar a mig matí pel sud. Hem arribat molt aviat a l'Hospitalet-près-l'Andorre (1.429 m); hem deixat el cotxe a l'aparcament del poble i hem anat a buscar l'inici del camí de la vall de Siscar. Des del mateix inici del camí hi havia bona neu, de manera que hem iniciat l'ascensió amb els esquís als peus. El dia estava tapat però nosaltres teníem una confiança cega en el Meteo France, que en el seu mapa marcava el samedi matin ple d'ous ferrats al vessant nord dels Pirineus. Hem arribat al punt on ens vam retirar en la nostra darrera visita a aquesta vall i hem vist la pala que aquell dia amenaçava allau. Avui la neu estava aparentment més estabilitzada; a més, al davant nostre hi havia un grup de francesos amb un guia. El guia s'ho ha mirat i ha decidit passar, prenent la mesura de precaució de guardar una distància de seguretat de 15 metres entre els esquiadors. Superat aquest punt, l'ascensió ja no presentava més dificultats però a mesura que pujàvem el vent era cada vegada més fort, tot i que no era seguit sinó a cops. En els cims de les muntanyes es veien les característiques fumaroles que indiquen la bufada del torb però el dia s'havia anat obrint i fins i tot a estones ens tocava el sol. Hem arribat a l'estany de Pédourrés, totalment tapat de neu, i hem iniciat la pujada de la pala final. A mesura que pujàvem el vent era més i més fort però hem anat superant els metres de desnivell d'aquesta gran pala fins arribar al cim de la Tose de Pédourrés (2.468 m). Al cim el vent era tan fort que només hem fet un parell de fotos i hem baixat una mica sense treure les pells fins que ens hem aturat per apretar-nos les botes i treure pells. El fort vent no ens ha deixat gaudir plenament de la gran pala del Pédourrés, que normalment ofereix una gran esquiada. Més avall el vent ha afluixat i hem aprofitat per menjar una mica abans de completar la baixada per la vall, amb la neu enganxosa però sense problemes.
Aquí teniu aquí la pel·lícula de la jornada: 



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Fue más "Apestosa Pedorra" que nunca.

Joan Castelltort ha dit...

Encara tinc fredes les orelles, però content de treure-me'l de sobre

J. Rafel Alsina ha dit...

Pero Luis, ¿cómo tratas así a esta montaña? El significado de Pédourrés no es el que tú, maliciosamente, sugieres....

Joan, sort del passamuntanyes. Si no l'haguéssim portat ens haurien caigut les orelles a trossos.