dissabte, 2 de febrer de 2013

Pedró dels Quatre Batlles, amb esquís

Aquesta setmana la previsió del temps tornava a ser molt dolenta. S'anunciaven nevades als Pirineus i, encara pitjor, vents molt forts. Després del fracàs de la setmana anterior potser hauria estat més prudent quedar-se a casa però les ganes de començar la temporada d'esquí de muntanya pesaven més i finalment hem optat per venir a provar sort al Port del Comte. L'ascensió al Pedró dels Quatre Batlles és fàcil i, a més, el Port del Comte és més aviat Prepirineu, de manera que aquí les previsions del temps no eren tan dolentes. La intenció era fer un recorregut circular pujant, a més del Pedró, un parell de cims secundaris. Poc abans de les 9 del matí hem arribat a l'aparcament de l'estació d'esquí i ens hem començat a equipar per a l'ascensió. Ens ha sorprès que, aparentment, el temps no era tan dolent com estava previst, tot i que hi havia núvols i bufava el vent a estones. Els remuntadors estaven tancats i hem sentit que algú deia que avui no obririen a causa del vent i que si obrien alguna cosa serien les instal·lacions més baixes. Avui érem quatre però dos amb raquetes i dos amb esquís. Hem començat a pujar, al principi per les pistes, seguint el nostre itinerari. A mesura que pujàvem el cel s'anava tapant, el vent augmentava i començava a nevar però hem seguit endavant. Quan hem arribat als plans superiors, ja ben a prop del cim, el vent era molt fort i es feia difícil avançar però la força del vent no arribava a la categoria de torb, de manera que, com que faltava ja molt poc, hem seguit endavant. Hem procurat anar pel fons d'algunes valletes on estàvem una mica més arrecerats del vent i, a més, hi havia més neu, ja que les carenes estaven ventades i amb pedres. Finalment hem arribat al cim del Pedró dels Quatre Batlles (2.388 m), escombrat per una ventada molt forta. Hem estat pocs minuts al cim, només el temps de fer quatre fotos, i hem decidit donar-nos per satisfets amb aquesta ascensió i deixar per una altra ocasió els cims secundaris. La baixada ha estat fàcil i ha servit per comprovar la diferència entre anar amb esquís o practicar el tennis amb els peus. La cavalleria ha arribat a l'aparcament en pocs minuts i ha esperat una bona estona la infanteria. Quan finalment hem marxat cap a casa nevava intensament, mostrant-nos que aquesta vegada hem tingut molta sort, ja que hem aprofitat una mínima finestra de temps no tan dolent per fer cim.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Y quién es el "elemento" de la foto de portada, que está luchando contra los elementos?

J. Rafel Alsina ha dit...

Luis,
si lo que quieres es cobrar derechos de imagen, la respuesta es NO.