diumenge, 30 de desembre del 2012

BTT Monegros (II)

De bon matí ens hem llevat en el Mas del Piñol i hem encès el foc per esmorzar sense passar fred. Ben aviat ens hem posat en marxa per completar la segona i definitiva etapa de la nostra travessia pels Monegros en bicicleta de muntanya. Hem agafat un curt tram d'una àmplia pista que, segons el mapa, coincideix amb el traçat de l'antiga Via Augusta. Hem arribat al Purburel (413 m), un vèrtex geodèsic de primera categoria situat sobre un turó insignificant. Com que aquesta zona és tan plana, aquest mínim turó té una gran vista sobre tot. Cap al nord, ben lluny, es veien les muntanyes nevades del Pirineu; fins i tot ens ha semblat reconèixer el Cotiella entre les muntanyes de l'horitzó. Cap a l'altra banda es veien també muntanye nevades, que hem pensat que serien les serres del Sistema Ibèric, potser el Moncayo. Des d'aquest punt, el més alt de la zona, hem iniciat la baixada en direcció al Val de Gelsa. Abans, poc després del Mas de Garrilargo, hem deixat la ruta per acostar-nos a una savina mil·lenaria, encara més gran que la de la Salina del Rebollón que vam veure ahir. Hem retornat al camí i hem seguit la nostra ruta. Hem travessat la carretera de Gelsa i hem pujat una mica per la vall fins trobar una pista que ens ha portat a la Venta de Santa Lucía. Aquest tram coincideix amb el camí de Sant Jaume que ve de Montserrat i va en direcció a la Vall de l'Ebre. El nostre pla preveia una aturada tècnica a la Venta de Santa Lucía per prendre un café abans de començar el segon sector de l'etapa però aquest bar, tot i estar al peu de la carretera N-II, estava tancat, de manera que hem seguit el nostre camí sense aturar-nos, ara ja totalment en direcció nord. Hem travessat l'autopista i la via de l'AVE i hem seguit en la mateixa direcció, amb lleugera pujada, fins al peu de la Sierra de Santa Quiteria. Aquí ja ens hem orientat en direcció a Bujaraloz. Hem arribat La Almolda, hem fet un tomb pel poble i des de la plaça de l'Església hem vist un gran panorama. Des d'aquí hi ha una carretera perfectament rectilínea que porta a Bujaraloz però nosaltres hem seguit l'itinerari previst, per pistes, que ens ha portat també a Bujaraloz. En aquest tram hem tingut una petita sorpresa, ja que la pista per on havíem de passar, que havíem revisat a la foto aèria, estava tallada per camps sembrats. Per altra banda hi ha una àmplia pista que porta directament a Bujaraloz. Seguint el track ens hem embolicat una mica però ben aviat hem retrobat el bon camí i hem arribat sense problemes a Bujaraloz, on hem, donat per acabada la nostra ruta en el km 104 del recorregut.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




dissabte, 29 de desembre del 2012

BTT Monegros (I)

Per tercera vegada hem vingut a fer una ruta en bicicleta per la zona dels Monegros. Ja hi vam venir per primera vegada l'any 1991, quan  vam fer una ruta de tres dies per aquestes terres aragoneses. Després vam tornar-hi l'any 2002, fent una ruta d'un sol dia amb sortida i arribada a Bujaraloz. Aquesta vegada hem vingut per fer un recorregut circular de dos dies, amb inici a Bujaraloz. El recorregut previst coincideix en part amb el que vam seguir l'any 2002 però és més llarg i el partirem en dues etapes malgrat que es tracta d'un itinerari pràcticament pla sense cap dificultat especial. De bon matí hem arribat a Bujaraloz i, després d'esmorzar a l'Hostal Español, on vam dormir la darrera vegada, hem iniciat la marxa. La boira ho cobria tot i pensàvem que hauríem de fer l'etapa a cegues, guiats únicament pel GPS, però al cap d'una hora la boira ha començat a desfer-se i ens ha deixat un dia radiant. L'itinerari baixa entre diverses llacunes salades fins arribar a la Laguna de la Playa, una de les més grans de la zona. Ens hi hem acostat per fer algunes fotos però sense arribar a l'aigua, ja que estava tot cobert per una capa de fang tou i enganxifós. L'itinerari segueix en direcció sud entre cases enrunades assenyalades en el mapa amb noms molt curiosos, camps de conreu i algunes llacunes, fins que passat el Valdelacoja i la Paridera del Falsete, ens hem orientat a l'oest. A la Salina del Rebollón ens hem aturat per visitar una savina monumental que ja coneixíem de la nostra anterior visita als Monegros. Per un moment la boira ha tornat a tapar-ho tot, justament quan per arribar a la Salina del Rebollón havíem de deixar el camí i fer uns metres camp a través. El GPS ens ha guiat, encara que el trajecte era curt i el nostre instint d'orientació, tot i que està una mica rovellat a causa de l'abús dels mitjans tècnics, encara ens hauria permès arribar-hi. Ens hem acostat a la gran savina i hem admirat la seva enormitat, tenint en compte que la savina és un arbre de creixement molt i molt lent, que normalment no passa de ser un arbust. Després, novament camp a través, hem arribat a una petita carretera que hem seguit durant un km fins agafar la pista del Mas del Cucaracha en direcció nordest. La fita següent ha estat la Salina de la Muerte, força plena d'aigua. Encara no era gaire tard però com que a finals de desembre es fa fosc tan aviat hem començat a buscar un lloc on passar la nit. Amb tantes masies enrunades com hi ha per aquesta zona, no havia de ser difícil trobar un lloc una mica arrecerat per fer un bivac. Hem tingut sort, ja que al costat de la Salina del Piñol hem vist un grup de cases mig enrunades; ens hi hem acostat i ben aviat hem trobat una saleta en bon estat amb llar de foc i paviment de ciment que era ideal per dormir-hi. Hem netejat una mica l'espai i hem arreplegat una mica de llenya abans que arribés la nit. Finalment el bivac no ha estat tal sinó que ha estat com una nit de refugi.


dilluns, 24 de desembre del 2012

Drecera de l'Àngel

En plenes festes nadalenques va bé caminar una mica i no estar tot el dia menjant i dormint. Per això avui hem anat a fer un tomb per Montserrat, sense massa complicació. Hem pujat al Monestir des de Monistrol pel camí de l'Àngel, un vell camí que puja des de l'ermita del mateix nom, a la part alta del poble fins a prop de Santa Cecília passant pel monestri de Sant Benet. He estat una plàcida passejada per un camí ben marcat amb grans vistes de les parets de Sant Jeroni i el Cavall Bernat. Quan hem arribat a la carretera ens hem acostat a Santa Cecília; després hem anat cap al Monestir per la mateixa carretera, encara que a mig camí hem deixat l'asfalt per completar la passejada pel camí dels Degotalls fins al Monestir. Hem menjat l'entrepà i per postres una racció de mel i mató. Finalment hem baixat amb el cremallera fins a Monistrol. Avui no hi ha àlbum de fotos; únicament la de l'entrada.

dissabte, 22 de desembre del 2012

Excursió per la Vall de Lord

Ja fa 12 anys que va publicar-se la petita guia de la Vall de Lord que va escriure en Joan Guirao i en la que vam col·laborar, acompanyant-lo i netejant els camins, uns quants amics. Des de la publicació d'aquesta guia l'any 2000 només havíem tornat a la zona l'any 2003 quan en Joan va publicar un article al Vértex i vam anar a comprovar prèviament sobre el terreny si les explicacions que es donaven a l'article eren correctes. Avui hi hem tornat per fer una excursió per la Vall de Lord i comprovar en quina mesura són encara vàlides les descripcions dels itineraris que es feien a la guia. L'itinerari triat ha estat pintoresc i singular com tots els camins que recorren els voltants del Santuari de Lord, un entorn que recorda, pel tipus de roca i la configuració del paisatge, les muntanyes de Montserrat. Hem sortit de la pronunciada corba de la carretera del Coll de Jou, a 1.390 m, seguint el GR7 que aquí coincideix amb el Camí Ral de Solsona. La primera sorpresa ha estat que aquest tram de l'antic camí ha desaparegut engolit per una pista que porta al Pla de Sòbol. Hem seguit aquesta pista fins poc abans del Pla de Sòbol, on hem agafat un caminet marcat amb pintura groga i verda que baixa per una careneta. El camí estava força perdut i hem dubtat una mica fins que hem arribat a la Balma del Fornó, primer punt singular de l'itinerari. Després de visitar la cova hem  seguit pel camí, a trossos desdibuixat per altres pistes que amb traçat aparentment caòtic hem anat trobant per tot arreu, fins enllaçar novament amb el GR7, que hem seguit fins trobar la pista -ara ja carretera asfaltada- que porta al Santuari del Lord. Hem seguit la carretera fins al peu del cingle que envolta el Santuari i hem pujat pel camí dels peregrins fins al Santuari mateix. Aquí començava el pas més delicat de l'itinerari, la baixada per la part oposada de la muntanya. Hem dubtat una mica abans de trobar la canal bona però finalment hem vist algunes marques de pintura groga que ens han indicat el bon camí. Hem baixat amb compte però sense cap dificultat especial fins que, a mig cingle, un camí transversal a l'esquerra ens ha portat, a través d'unes terrasses amb grans vistes i passant per les balmes del Verger, fins a trobar un altre camí que baixa al peu del cingle. Una pista ens ha portat a travessar la Rasa de la Torroella, a la masia de la Torroella i finalment al Planell de Sòbol. La roureda monumental del Planell de Sòbol encara es conserva, encara que al seu voltant han tallat moltes alzines i el paisatge ha perdut part de l'encant que tenia aquell indret, un planell penjat entre cingles amb grans vistes. Hem dinat al costat de les ruïnes de la masia de Sòbol i hem tancat l'itinerari tornant per la pista nova fins al punt de partida.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Edicions JGB per a tots els usuaris del blog:




dissabte, 8 de desembre del 2012

Sant Marçal - Aiguafreda

Avui hem completat aquesta travessia del Montseny amb la tercera etapa, des de Sant Marçal fins a Aiguafreda passant pel cim del Matagalls. Una etapa llarga però sense cap dificultat especial. Hem sortit de Sant Marçal poc després de les 9 i hem iniciat la pujada pel bonic camí del Matagalls. Avui la fageda que cobreix aquesta part de la muntanya presentava un aspecte totalment hivernal i un bon gruix de fulles seques ho cobria tot. Feia vent, un aire fresc i a estones fort, però el dia era claríssim. En poc temps hem recorregut aquest camí, que ja coneixíem d'haver-lo pujat moltes vegades, i hem arribat al cim del Matagalls (1.696 m). Com és habitual, aquest cim tan popular estava ple de gent fins al punt que, malgrat els meus esforços, ha estat impossible fer la panoràmica circular. Hi havia tanta gent movent-se per tot arreu que a casa ha estat impossible unir les fotos per fomar la panoràmica, ja que el PanoramaStudio es tornava boig. Després de les fotos hem iniciat la baixada per la carena, molt ventada, que ens ha portat a Coll Formic. Hem fet una petita parada d'avituallament al bar del coll i hem seguit el nostre camí en direcció al Pla de la Calma. Aquest camí, ample i fàcil, ens ha portat fins al peu del Tagamanent, després de fer un bon quilometratge. Finalment, el mateix GR5 que havíem seguit des de Sant Marçal ens ha portat fins a Aiguafreda, punt final de l'etapa. El pla previst era agafar el tren a Aiguafreda per tornar a casa i demà pujar en tren a Gualba per recuperar el cotxe però poc abans d'arribar a Aiguafreda hem tingut la bona idea de trucar els amics de Granollers per veure si ens podien donar un cop de mà. Hem tingut sort i els amics no ens han fallat; gairebé al mateix temps que nosaltres han arribat a Aiguafreda en Jaume i l'Elisabet, que ens han portat en cotxe fins a Gualba, on hem recuperat el nostre cotxe per tornar a casa.


divendres, 7 de desembre del 2012

Santa Fe del Montseny - Sant Marçal

Avui no hem pogut sortir tan aviat com volíem. A l'hotel Avet Blau de Santa Fe del Montseny no donen l'esmorzar fins a dos quarts de deu del matí, una hora que no està pensada per a excursionistes. Molts dels nostres seguidors pensaran que som excursionistes de pega -de salon de te- i no els faltarà raó, tot i que queda dit que aquest retard en l'inici de l'excursió no ha estat per voluntat pròpia. Per sort, l'excursió no era massa larga i ens podíem permetre sortir a les deu tocades. Hem iniciat la pujada pel camí del Turó de l'Home, una petita pista molt còmoda encara que avui una mica nevada, que en poc temps ens ha portat al cim. El dia era claríssim i des d'aquest mirador privilegiat es veia un panorama molt extens. Hem fet la foto del cim i una panoràmica circular abans de seguir el nostre camí.

Des d'aquí ja es veien Les Agudes, el nostre proper objectiu, ben proper. El camí, ben marcat, ens hi ha portat amb facilitat. Abans d'arribar-hi, però, ens hem desviat uns minuts del camí per pujar el Puig de Sacarbassa (1.682 m), una petita cota sobre la carena que uneix el Turo de l'Home amb Les Agudes, que ens ha ofert grans vistes sobre els tres cims principals del Montseny. Un darrer esforç ens ha portat al cim de Les Agudes (1.706 m), des d'on la vista era també magnífica. Novament ens hem fet la foto de cim i una panoràmica circular.

Hem tornat uns metres enrere fins al coll de Les Agudes (1.647 m), on comença el camí que ens havia de portar a Sant Marçal. Teníem certs dubtes perquè sabíem que aquest camí pot ser perillós quan la muntanya està gelada i, de fet, avui estava una mica gelada però hem vist que hi havia traces i això ens ha animat a seguir el pla previst, tot i que sabíem qua no seria fàcil. Als pocs metres de baixada hem arribat a la cruïlla on havíem de triar entre dues alternatives. Per una banda el GR5, que aquí el mapa marca amb línia de punts indicant clarament que no és un GR "apte per a tots els públics", especialment en condicions hivernals. Per l'altra banda el camí dels Castellets, per on ens portava el track de la Travessia del Montseny. Ens ha semblat que aquest darrer camí estava una mica més asolellat, mentre que el GR baixava més directe per l'obaga, superant aguns pendents gelats. Un cop decidits hem iniciat la baixada pel camí dels Castellets, un bonic camí molt pintoresc i recargolat però avui una mica perillós a causa de la neu i el gel. Amb molta precaució hem anat baixant, tot seguint les marques de pintura vermella, el track del GPS i la nostra intuïció fins arribar al coll de Saciureda, des d'on el camí ja no presentava cap dificultat. Finalment hem arribat a Sant Marçal i ens hem allotjat a l'hotel, recordant aquell temps en què en aquesta casa hi havia el petit refugi per a excursionistes on havíem dormit alguna vegada.


dijous, 6 de desembre del 2012

Gualba - Santa Fe del Montseny

Aprofitant el pont de la Constitució, hem iniciat la travessia del Montseny, que farem en tres etapes des de Gualba fins a Aiguafreda pasant pels principals cims del massís. Sense matinar gaire hem arribat a Gualba i hem deixat el cotxe ben a prop de la plaça Major. Ha estat inevitable recordar aquelles primeres sortides de fa més de quaranta anys quan Gualba era una de les destinacions habituals de les nostres excursions. Després de quaranta anys sense haver tornat a Gualba, encara he reconegut els vells plàtans de la carretera, que han estat conservats en bona part malgrat l'ampliació de la carretera. La plaça del poble era gairebé igual que en aquella excursió del maig de 1971, quan vam fer jocs a la plaça abans d'iniciar una petita excursió pels boscos del voltants. M'ha agradat tornar a Gualba i recordar els vells amics i les excursions d'aquella època. Després de recordar tot això hem iniciat la pujada pel camí de Santa Fe que tantes vegades havia recorregut fa anys. Hem passat per les mines; poc després hem trobat el tub de ferro que ens servia de referència quan encara no s'havia inventat el GPS i anàvem per la muntanya amb la brúixola i el mapa en paper de l'Editorial Alpina. Més amunt hem trobat el bosc de castanyers que també ens servia de referència per indicar-nos que faltava poc per arribar a Santa Fe. Finalment hem arribat a la represa de l'estany, que avui estava molt baix i ple de turistes. Novament he recordat els temps passats i m'ha vingut a la memòria aquella excursió del gener de 1971, quan vam patinar sobre aquest llac (el llac petit de dalt que ara ja no existeix), que estava totalment gelat. Avui el dia era radiant i es veien Les Agudes a tocar. Hem menjat l'entrepà al davant de l'antiga ermita de Santa Fe i hem anat fins a l'hotel Avet Blau, on ens hem allotjat donant per acabada d'etapa d'avui.


dissabte, 1 de desembre del 2012

Sant Llorenç Savall - Matadepera

Sant Llorenç de Munt
Sant Llorenç Savall - El Marquet de les Roques - Collet de Llor - Coll d'Eres - Montcau - Coll d'Eres - La Mola - Matadepera

Tercera etapa del Camí de Sant Jaume, entre Sant Llorenç Savall i Matadepera.  Hem deixat els cotxes de bon matí als afores de Matadepera, al costat de la deixalleria; allà ens ha recollit l'autocar que ens ha portat (érem 36) fins al punt d'inici de l'excursió, el poble de Sant Llorenç Savall. Com és normal en aquesta colla, hem començat el dia menjant: hem esmorzat una mica al bar de Can Ramon abans d'iniciar la marxa. El camí puja pel bosc, fàcil i suau, fins a la Creu de Ricó. Poc després hem tingut un petit ensurt quan una part de la colla s'ha equivocat de camí i s'ha perdut. Per sort, ben aviat han retrobat el bon camí i ens hem reagrupat al costat del pont de la Vall d'Horta. Des d'aquí el camí comença a pujar per superar el fort desnivell que ens separa del coll d'Eres. Des del coll hem fet una escapada per pujar el Montcau (1.056 m) i contemplar des del seu cim el magnífic panorama, dominat al fons pel Pirineu nevat i per l'altra banda pel rerefons de les muntanyes de Montserrat amb la seva silueta tan característica. El que més ha agradat a la colla ha estat veure el Canigó, tot nevat, que ens ha portat grans records de la temporada anterior que vam acabar el juliol al cim de la Pica del Canigó. Hem fet la foto del cim i una panoràmica circular:

Hem retornat al coll d'Eres i hem menjat una mica abans de seguir el nostre camí. Des d'aquí ja hi ha poc desnivell i el camí és ample i suau. L'única dificultat era evitar els centenars de persones i els milers de gossos que circulaven per aquest camí tan popular, que porta al cim de la Mola. Ben aviat hem arribat al Morral del Drac, des d'on comença la pujada final al cim de la Mola (1.107 m), punt culminant del massís de Sant Llorenç. No ens hi hem aturat gaire, només per fer la foto de grup, i hem iniciat la baixada per l'altra vessant de la muntanya. Hem arribat a l'inici de la Urbanització Cavall Bernat i, pels seus carrers asfaltats, aviat hem arribat al punt on havíem deixat els cotxes. Finalment hem tancat la jornada amb un dinar al restaurant Bolera de Matadepera.