dilluns, 24 de setembre del 2012

L'Elefant i l'Agulla de Sant Benet

Agulla de Sant benet
Aprofitant que avui, dia de la Mercè, és festiu a Barcelona, hem anat a Montserrat amb la intenció de fer alguna petita escalada i recórrer novement els camins i canals de Montserrat. Ja abans de sortir de casa ens ha sorprès el fort vent que bufava; per un moment la moral de la tropa ha entrat en una fase baixa però ben aviat hem dit que si no podíem posar en pràctica el pla previst executaríem el pla B o, en el pitjor dels casos, faríem una exploració montserratina. Quan hem arribat al Monestir el vent era encara més fort, amb forts cops de vent i estones de relativa calma. Hem començat a pujar pel camí de les escales, dubtant sobre quina via fer, i pujant, pujant, hem arribat al punt més alt de la zona de Trinitats: l'Elefant, també anomenat Cim de Sant Salvador. El vent havia netejat l'aire, de manera que la visibilitat era molt bona. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica més per a la col·lecció i hem baixat fins al coll entre l'Elefant i la Prenyada. Allà hem agafat el camí de Sant Benet i hem baixat amb facilitat fins a aquesta ermita-refugi, que avui estava tancada. Hem menjat l'entrepà i, com que aquí estàvem més arrecerats i el vent no era tan fort, hem pensat en fer l'Agulla de Sant Benet per la via Normal, una escalada curta i relativament fàcil que ens permetria per fi desplegar la corda després d'haver-la passejat amunt i avall. Aquesta via ja l'havíem fet diverses vegades en èpoques històriques però avui ens ha semblat més fàcil. Diverses assegurances al llarg de l'aresta fan ara molt més segura aquesta escalada, en la que abans s'havia de clavar un pitó en una fissura per assegurar els passos clau de la part final, una mica  descompostos i amb un petit desplom. Des del cim, un ràpel i una canal ens han portat a peu de via, on hem donat per acabada per avui la nostra aventura montserratina. Ens esperaven a dinar a casa...
Aquí podeu veure una petita pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.



Finalment us oferim aquí la panoràmica interactiva que hem fet des del cim de l'Elefant. Recordeu que la podeu veure en pantalla completa cicant sobre la icona que apareix a l'angle superior dret de la imatge quan apareix la panoràmica.


dissabte, 22 de setembre del 2012

Granollers - Caldes de Montbui

Amb el grup de caminadors hem iniciat avui un nou projecte, després d'haver completat al final del curs anterior el GR83. Es tracta de fer el Camí de Sant Jaume o Camino de Santiago, si més no una part d'aquest popular camí. El punt de partida seria la casa de cadascú però com que cal triar un lloc per sortir tots junts hem triat la plaça de la Porxada de Granollers. El motiu és que els de Granollers són el grup majoritari, especialment la directiva d'aquest grup de caminadors. La primera etapa ens ha portat des d'aquest punt, el més cèntric de Granollers fins a Caldes de Montbui. Com que l'etapa és bastant urbanitzada i transcorre per polígons industrials i urbanitzacions, vorejant o travessant carreteres diverses, es va proposar fer-la nocturna, si més no per donar-li algun toc d'aventura i evitar la monotonia de la caminada per asfalt. Ens hem concentrat a Caldes de Montbui des d'on un autocar ens ha portat al punt de partida. Allà, abans de sortir, un representant de la Plana Major ens ha repartit les credencials de peregrins i ens les ha segellat, certificant el punt de partida, amb el segell que ens havia deixat per aquesta ocasió el Centre Excursionista de Granollers. Després de les fotos hem sortit en direcció a Caldes. L'itinerari puja seguint el riu fins enllaçar, a prop de Llerona, amb el GR97 que hem seguit a trams fins a Caldes. L'excursió no ha tingut massa història; simplement hem travessat els polígons industrials i urbanitzacions envoltats per la foscor amb la llum dels nostres frontals fins arribar al final de l'etapa. A Caldes hem anat al Bar del Centre, on ens esperava, a prop de la una de la matinada, un ressopó a base d'embotits, formatges i pa amb tomàquet.
Aquesta vegada no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques.


dilluns, 10 de setembre del 2012

Toubkal W (4.030 m) i Toubkal (4.167 m)

Avui hem tancat aquesta travessia per l'Atlas amb l'ascensió més clàssica: el Toubkal, el cim més alt de l'Atlas i del Nord d'Àfrica. Després d'esmorzar al refugi hem sortit, encara de nit, en direcció al cim. És un camí molt fàcil i popular, de manera que al sortir ja hem vist tot de llumetes pel camí, dels frontals dels que han estat més matiners que nosaltres. Hem caminat més d'una hora en la foscor, a la llum dels frontals fins que, a poc a poc, s'ha anat fent de dia. Veure nèixer el dia en aquest indret és un gran espectacle que ens ha deixat impressionats. Quan el sol començava a donar un to daurat als cims de les muntanyes el dia era tan bo i anàvem tan bé de temps que hem decidit completar la jornada amb una petita variant. Una part del grup ha seguit pel camí normal del Toubkal mentre els altres ens hem desviat en direcció al Toubkal W, un cim que, malgrat que el seu nom sembla classificar-lo com a cim secundari del Toubkal, està prou separat per tenir personalitat pròpia. L'ascensió no ens ha decebut en absolut. Hem arribat al cim del Toubkal W (4.030 m) quan encara la llum de la matinada tenia aquell to vermellós que dóna tanta calidesa a les fotos. El panorama des d'aquest cim era magnífic i hem fet moltes fotos abans de baixar en direcció al coll entre els dos Toubkals, on hem enllaçat amb la via normal i, amb un darrer esforç, hem arribat al cim del Toubkal (4.167 m). El dia era clarissim i la vista era, una vegada més, un gran espectacle. No hem fet la panoràmica circular perquè ja la teníem de quan vam venir al Toubkal l'any 2009 però hem fet moltes fotos de cim i hem descansat una mica en aquest mirador privilegiat abans d'iniciar el descens. Per baixar hem triat un itinerari diferent, per veure paisatges nous i també per evitar creuar-nos amb tota la gent que pujava des del refugi per la via normal. Hem agafat un camí en direcció Nord que ens ha portat a un coll a sota mateix del cim de l'Imouzer i després, ja en direcció oest, ens ha portat fins al camí d'Imlil, poc més avall del refugi. En aquesta vall hem vist les restes d'un avió militar portugués que s'hi va estavellar l'any 1967; hi havia tota mena de ferralla escampada per la muntanya i més avall una fosa on hi ha les restes dels morts en aquella tragèdia. La part final del camí era una pedrera molt dreta que ens ha fet patir una mica però finalment hem arribat al gran camí de ferradura que puja d'Imlil al refugi del Toubkal. La baixada ha estat fàcil fins a Sidi Chamarrouch, on hem dinat, i finalment hem arribat a Imlil on ens esperava en Brahim amb el transport per tornar a Marrakech donant per acabada aquesta gran aventura de muntanya. Abans de marxar ens hem acomiadat dels nostres acompanyants, guies i mulers, que ens han ajudat a recórrer aquests indrets amb comoditat i seguretat.
Aquí tenim aquí la pel·lícula d'aquesta quarta jornada, cedida com sempre per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog. La pel·lícula completa de la sortida, de 50 minuts de durada, la podeu veure a la secció de llargmetratges d'aquest blog.

diumenge, 9 de setembre del 2012

Ascensió a l'Afella (4.043 m)

Afella
Era encara fosc quan ens hem llevat al refugi Tazarhart. Avui és l'etapa reina d'aquesta travessia per l'Atlas i cal sortir aviat. Hem esmorzat al refugi i ben aviat hem començat a pujar en direcció al Tizi Melloul, el coll que tanca aquesta vall. La pujada és fàcil al principi, per un caminet una mica indefinit, però aviat es complica per superar un cingle que tanca la vall i acaba amb una rampa pedregosa. Finalment hem arribat al Tizi Melloul (3.850 m) i, després d'un breu descans, hem iniciat el tram final de pujada per un fàcil llom en direcció al cim. En pocs minuts hem arribat a l'ample replà entre els dos cims bessons i tot seguit hem coronat el cim de l'Afella (4.043 m). Aquí sí que estàvem al cor de l'Atlas i la vista era impressionant. Es veia el Toubkal i tots els altres cims del seu voltant. Hem reconegut el Ras i el Timesguide, que vam pujar en el nostre darrer viatge a l'Atlas i també hem vist el Tizi Ouanoums, per on vam passar quan vam fer el Tour del Toubkal. Després de les celebracions i les fotos del cim, hem baixat una mica per pujar al cim secundari, l'Afella Nord, que algun mapa marca com a més alt però que vist sobre el terreny és clarament inferior. Hem fet quatre fotos més i hem retornat al Tizi Melloul pel mateix camí de pujada. Des d'aquí teníem una ascensió optativa al Talat n'Ifri, punt culminant del Plateau de Tazarhart. Hem deixat les motxilles i hem iniciat l'ascensió pel pedregar que ens ha portat en pocs minuts al cim del Tazarhart (3.980 m). Des d'aquí es veia tota l'extensió del Plateau, un immens altiplà situat a gairebé 4.000 metres d'altitud, i també es veia l'Afella, el cim d'on veníem. Hem fet una nova panoràmica i hem retornat al Tizi Melloul on hem dinat i hem fet una magnífica migdiada d'altura, a 3.850 m. Després hem iniciat el sector més delicat de la jornada, el flanquejament per sota de l'Afella per trobar el pas per on baixarem al refugi Nelter. Des del Tizi Melloul hem baixat per una pedrera molt dreta de graveta fina fins que hem agafat un camí, gairebé invisible, que travessava en diagonal per sota els espadats que baixen de l'Afella Sud. Gairebé sense camí, només amb alguna fita de tant en tant, hem anat flanquejant fins arribar al tizi Amrharas n'Iglioua, una marcada bretxa a la carena entre l'Afella i l'Akioud. Des d'aquí, per una nova pedrera hem baixat per una vall que ens ha portat directament fins als refugis del Toubkal. Ens hem allotjat en el mateix annex del refugi Nelter on vam passar dues nits quan vam fer el Tour del Toubkal.
Aquí tenim les dues panoràmiques circulars:

Afella, 4.093 m

Tazarhart, 3.980 m

I finalment teniu aquí el vídeo de l'etapa:




dissabte, 8 de setembre del 2012

Azib Tamsoul - Jebel Adj - Refugi Lépiney

Després d'una nit amb molt vent, en la que fins i tot alguna de les nostres tendes de campanya ha estat desmuntada per la força del vent, ens hem llevat i hem esmorzat al costat del refugi abans d'iniciar la segona jornada d'aquesta travessia per l'Atlas. L'etapa d'avui consistia en pujar al refugi de Tazarhat, també anomenat Jacques de Lépiney, pero no pel camí directe que puja per la vall passant per les cascades de Irhaoulidenne sinó que, aprofitant que estem aquí i per allargar una mica l'etapa, hem fet l'ascensió del Jebel Adj (3.134 m). Aquest és un cim secundari perdut en la immensitat de l'Atlas però ens ve de pas i, a més, ofereix una gran panoràmica de tot el massís del Toubkal. Des del refugi, al costat del qual havíem acampat, hem baixat una mica per agafar el magnífic camí de ferradura que ve d'Imlil a través del Tizi n'Tikert. El camí ens ha portat, sense cap més dificultat que superar els 700 metres de desnivell, fins al Tizi n'Tikert (2.930 m). Després d'una paradeta per esmorzar, hem fet el tram final d'aresta, també fàcil, fins al cim del Jebel Adj (3.134 m). Des d'aquí teníem un gran panorama de tot aquest sector de l'Atlas, dominat pel Toubkal, el seu punt culminant. Després de les celebracions de rigor, amb l'alegria d'haver coronat el primer cim de la nostra travessia, hem retornat al coll i hem començat a baixar pel mateix camí de la pujada fins que hem trobat un camí de flanc en direcció sud, que ens portava cap al final de l'etapa. Aviat ens hem aturat a dinar, aprofitant un racó amb algunes savines que ens han donat una mica d'ombra. Finalment hem arribat al refugi Tazarhart, un edifici molt petit, construït en pedra, on ens hem instal·lat. Estàvem nosaltres sols amb una parella de francesos que han aparegut a mitja tarda. Hem pres alguns tes i hem sopat aviat. Demà ens espera l'etapa més dura de la nostra travessia.
Aquí teniu aquí la panoràmica des del cim del Jebel Adj:


Finalment, aquí us presentem la pel·lícula d'aquesta segona etapa:



divendres, 7 de setembre del 2012

Imlil - Azib Tamsoult

A prop de la 1 de la matinada vam arribar a l'aeroport de Marrakech, on ens esperava en Brahim, el nostre contacte al Nord d'Àfrica, per portar-nos a l'hotel de Marrakech on hem passat la nit.  De bon matí, després d'un bon esmorzar a l'hotel, hem agafat el transport que, en poc menys de dues hores, ens ha portat a Imlil, punt de partida de la nostra aventura. Allà ens esperaven els nostres guies i els mulers que ens acompanyaran en aquesta ruta de quatre dies per l'Atlas. Aquesta vegada som una bona colla, de 14 persones, de manera que formem gairebé un grup expedicionari, amb secció de cavalleria i tot. Després d'alguns preparatius, hem sortit d'Imlil pel magnífic camí de ferradura que porta al Tizi n'Mzik, el coll que ens donarà entrada a la vall d'Azzadene. Després d'una estona de caminar ens hem aturat a dinar sota un bosquet de nogueres. Els nostres acompanyanys ens han sorprès muntant un petit menjador de campanya, que ens ha recordat els contes de les mil i una nits, i ens han preparat una amanida i un plat de pasta per dinar. Desprès de dinar i d'una curta però profunda migdiada hem reprès el camí, ben fressat, que ens ha portat al Tizi n'Mzik (2.489 m). Han estat gairebé 800 metres de desnivell però amb molt bon camí. Des del coll, el mateix camí ens ha portat, travessant passatges impressionants i un magnífic bosc esclarissat de savines multicentenàries, fins a l'Azib Tamsoult, un petit assentament d'estiu situat a uns 2.200 m. Una mica més amunt ja veiem el refugi on passarem la nit. El refugi és petit però portem tendes de campanya i en pocs minuts queda instal·lat el nostre campament. Sopem i anem a dormir aviat perquè demà hem de fer una nova etapa d'aquesta ruta per l'Atlas. La nit és magnífica aquí dalt, amb una infinitat d'estels lluint al firmement i, malgrat el vent fort i una mica fred, passem bona nit.
Aquí tenim aquí el vídeo de la primera etapa de la nostra travessia per l'Atlas:



dissabte, 1 de setembre del 2012

Puigmal - Fontalba

Poc després de les 6 ha començat a clarejar al cim del Puigmal on havíem muntat el nostre bivac. Poc després ha sortit el sol i ens han tocat els seus primers raigs, iniciant el nostre procés de descongelament. El vent no havia afluixat gens en tota la nit i el fred era ara encara més intens. Les cantimplores estaven completament glaçades, un indicador prou evident de la fredor del bivac. Hem menjat alguna cosa sense sortir del sac i hem començat a desmuntar el bivac. El nostre pla de ruta preveia que, si feia bon temps, faríem una part del recorregut de l'Olla de Núria abans de baixar al Santuari. Quan hem anat a fer la foto de cim al costat de la creu de ferro ja hem vist que no era bona idea; el vent era molt fort i gairebé ens feia caure, de manera que, sense perdre temps, hem iniciat la baixada per la Coma de l'Embut fins al Santuari de Núria. Hem esmorzat al bar del Santuari i hem aprofitat per entrar en calor abans d'iniciar el sector final de la nostra aventura, el camí de Núria a Fontalba. Sense problemes, només una mica despentinats a causa del vent que encara era molt fort, hem arribat a Fontalba, on hem recuperat el cotxe per tornar a casa.
Aquí podeu veure el vídeo: