dissabte, 22 de desembre de 2012

Excursió per la Vall de Lord

Ja fa 12 anys que va publicar-se la petita guia de la Vall de Lord que va escriure en Joan Guirao i en la que vam col·laborar, acompanyant-lo i netejant els camins, uns quants amics. Des de la publicació d'aquesta guia l'any 2000 només havíem tornat a la zona l'any 2003 quan en Joan va publicar un article al Vértex i vam anar a comprovar prèviament sobre el terreny si les explicacions que es donaven a l'article eren correctes. Avui hi hem tornat per fer una excursió per la Vall de Lord i comprovar en quina mesura són encara vàlides les descripcions dels itineraris que es feien a la guia. L'itinerari triat ha estat pintoresc i singular com tots els camins que recorren els voltants del Santuari de Lord, un entorn que recorda, pel tipus de roca i la configuració del paisatge, les muntanyes de Montserrat. Hem sortit de la pronunciada corba de la carretera del Coll de Jou, a 1.390 m, seguint el GR7 que aquí coincideix amb el Camí Ral de Solsona. La primera sorpresa ha estat que aquest tram de l'antic camí ha desaparegut engolit per una pista que porta al Pla de Sòbol. Hem seguit aquesta pista fins poc abans del Pla de Sòbol, on hem agafat un caminet marcat amb pintura groga i verda que baixa per una careneta. El camí estava força perdut i hem dubtat una mica fins que hem arribat a la Balma del Fornó, primer punt singular de l'itinerari. Després de visitar la cova hem  seguit pel camí, a trossos desdibuixat per altres pistes que amb traçat aparentment caòtic hem anat trobant per tot arreu, fins enllaçar novament amb el GR7, que hem seguit fins trobar la pista -ara ja carretera asfaltada- que porta al Santuari del Lord. Hem seguit la carretera fins al peu del cingle que envolta el Santuari i hem pujat pel camí dels peregrins fins al Santuari mateix. Aquí començava el pas més delicat de l'itinerari, la baixada per la part oposada de la muntanya. Hem dubtat una mica abans de trobar la canal bona però finalment hem vist algunes marques de pintura groga que ens han indicat el bon camí. Hem baixat amb compte però sense cap dificultat especial fins que, a mig cingle, un camí transversal a l'esquerra ens ha portat, a través d'unes terrasses amb grans vistes i passant per les balmes del Verger, fins a trobar un altre camí que baixa al peu del cingle. Una pista ens ha portat a travessar la Rasa de la Torroella, a la masia de la Torroella i finalment al Planell de Sòbol. La roureda monumental del Planell de Sòbol encara es conserva, encara que al seu voltant han tallat moltes alzines i el paisatge ha perdut part de l'encant que tenia aquell indret, un planell penjat entre cingles amb grans vistes. Hem dinat al costat de les ruïnes de la masia de Sòbol i hem tancat l'itinerari tornant per la pista nova fins al punt de partida.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Edicions JGB per a tots els usuaris del blog:




1 comentari:

Anònim ha dit...

Veo que ni siquiera los participantes en la excursión hacen comentarios en el blog.

¿Es que Joan y Merche no saben que existe, o que su único patrocinio son los comentarios, aunque sean sarcásticos?