diumenge, 30 de desembre de 2012

BTT Monegros (II)

De bon matí ens hem llevat en el Mas del Piñol i hem encès el foc per esmorzar sense passar fred. Ben aviat ens hem posat en marxa per completar la segona i definitiva etapa de la nostra travessia pels Monegros en bicicleta de muntanya. Hem agafat un curt tram d'una àmplia pista que, segons el mapa, coincideix amb el traçat de l'antiga Via Augusta. Hem arribat al Purburel (413 m), un vèrtex geodèsic de primera categoria situat sobre un turó insignificant. Com que aquesta zona és tan plana, aquest mínim turó té una gran vista sobre tot. Cap al nord, ben lluny, es veien les muntanyes nevades del Pirineu; fins i tot ens ha semblat reconèixer el Cotiella entre les muntanyes de l'horitzó. Cap a l'altra banda es veien també muntanye nevades, que hem pensat que serien les serres del Sistema Ibèric, potser el Moncayo. Des d'aquest punt, el més alt de la zona, hem iniciat la baixada en direcció al Val de Gelsa. Abans, poc després del Mas de Garrilargo, hem deixat la ruta per acostar-nos a una savina mil·lenaria, encara més gran que la de la Salina del Rebollón que vam veure ahir. Hem retornat al camí i hem seguit la nostra ruta. Hem travessat la carretera de Gelsa i hem pujat una mica per la vall fins trobar una pista que ens ha portat a la Venta de Santa Lucía. Aquest tram coincideix amb el camí de Sant Jaume que ve de Montserrat i va en direcció a la Vall de l'Ebre. El nostre pla preveia una aturada tècnica a la Venta de Santa Lucía per prendre un café abans de començar el segon sector de l'etapa però aquest bar, tot i estar al peu de la carretera N-II, estava tancat, de manera que hem seguit el nostre camí sense aturar-nos, ara ja totalment en direcció nord. Hem travessat l'autopista i la via de l'AVE i hem seguit en la mateixa direcció, amb lleugera pujada, fins al peu de la Sierra de Santa Quiteria. Aquí ja ens hem orientat en direcció a Bujaraloz. Hem arribat La Almolda, hem fet un tomb pel poble i des de la plaça de l'Església hem vist un gran panorama. Des d'aquí hi ha una carretera perfectament rectilínea que porta a Bujaraloz però nosaltres hem seguit l'itinerari previst, per pistes, que ens ha portat també a Bujaraloz. En aquest tram hem tingut una petita sorpresa, ja que la pista per on havíem de passar, que havíem revisat a la foto aèria, estava tallada per camps sembrats. Per altra banda hi ha una àmplia pista que porta directament a Bujaraloz. Seguint el track ens hem embolicat una mica però ben aviat hem retrobat el bon camí i hem arribat sense problemes a Bujaraloz, on hem, donat per acabada la nostra ruta en el km 104 del recorregut.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog: