dissabte, 29 de desembre de 2012

BTT Monegros (I)

Per tercera vegada hem vingut a fer una ruta en bicicleta per la zona dels Monegros. Ja hi vam venir per primera vegada l'any 1991, quan  vam fer una ruta de tres dies per aquestes terres aragoneses. Després vam tornar-hi l'any 2002, fent una ruta d'un sol dia amb sortida i arribada a Bujaraloz. Aquesta vegada hem vingut per fer un recorregut circular de dos dies, amb inici a Bujaraloz. El recorregut previst coincideix en part amb el que vam seguir l'any 2002 però és més llarg i el partirem en dues etapes malgrat que es tracta d'un itinerari pràcticament pla sense cap dificultat especial. De bon matí hem arribat a Bujaraloz i, després d'esmorzar a l'Hostal Español, on vam dormir la darrera vegada, hem iniciat la marxa. La boira ho cobria tot i pensàvem que hauríem de fer l'etapa a cegues, guiats únicament pel GPS, però al cap d'una hora la boira ha començat a desfer-se i ens ha deixat un dia radiant. L'itinerari baixa entre diverses llacunes salades fins arribar a la Laguna de la Playa, una de les més grans de la zona. Ens hi hem acostat per fer algunes fotos però sense arribar a l'aigua, ja que estava tot cobert per una capa de fang tou i enganxifós. L'itinerari segueix en direcció sud entre cases enrunades assenyalades en el mapa amb noms molt curiosos, camps de conreu i algunes llacunes, fins que passat el Valdelacoja i la Paridera del Falsete, ens hem orientat a l'oest. A la Salina del Rebollón ens hem aturat per visitar una savina monumental que ja coneixíem de la nostra anterior visita als Monegros. Per un moment la boira ha tornat a tapar-ho tot, justament quan per arribar a la Salina del Rebollón havíem de deixar el camí i fer uns metres camp a través. El GPS ens ha guiat, encara que el trajecte era curt i el nostre instint d'orientació, tot i que està una mica rovellat a causa de l'abús dels mitjans tècnics, encara ens hauria permès arribar-hi. Ens hem acostat a la gran savina i hem admirat la seva enormitat, tenint en compte que la savina és un arbre de creixement molt i molt lent, que normalment no passa de ser un arbust. Després, novament camp a través, hem arribat a una petita carretera que hem seguit durant un km fins agafar la pista del Mas del Cucaracha en direcció nordest. La fita següent ha estat la Salina de la Muerte, força plena d'aigua. Encara no era gaire tard però com que a finals de desembre es fa fosc tan aviat hem començat a buscar un lloc on passar la nit. Amb tantes masies enrunades com hi ha per aquesta zona, no havia de ser difícil trobar un lloc una mica arrecerat per fer un bivac. Hem tingut sort, ja que al costat de la Salina del Piñol hem vist un grup de cases mig enrunades; ens hi hem acostat i ben aviat hem trobat una saleta en bon estat amb llar de foc i paviment de ciment que era ideal per dormir-hi. Hem netejat una mica l'espai i hem arreplegat una mica de llenya abans que arribés la nit. Finalment el bivac no ha estat tal sinó que ha estat com una nit de refugi.