dissabte, 10 de novembre de 2012

Els Flautats i el Fesolet

Flautats, Fesolet
Avui les previsions del temps eren bones encara que els dies passats ha plogut força. Al matí, Montserrat estava emboirat i humit, molt humit. La intenció inicial era fer la via normal de la Mòmia, una escalada que hem fet diverses vegades però que es mereix moltes repeticions per la seva bellesa. Després d'una bona aproximació per les escales de Sant Benet i una canal enfangada i lliscosa, hem arribat al peu de la via i hem vist que no era bona idea fer avui aquesta via, ja que està orientada al Nord i la paret regalimava aigua convertint la via en una aventura perillosa. Aviat hem traçat el pla B i ens hem decidit a fer la Travessia dels Flautats, un recorregut clàssic per les quatre agulles dels Flautats, que hem fet en un parell d'ocasions però que també es mereix la repetició. Des del coll entre el Fesolet i el primer Flautat hem iniciat l'escalada fàcil fins al primer cim (numerat 505 en el clàssic mapa de Montserrat d'en Semir). Un petit ràpel ens ha situat al peu de la segona agulla (506), que hem pujat superant una curta paret. Per passar a l'agulla següent cal fer el primer dels dos passos clau d'aquesta via, un llarg pas entre les dues agulles per agafar-se al mur que ens porta al tercer cim (507). Des d'aquí, un pas semblant a l'anterior però més difícil ens porta a la quarta agulla (508), també anomenada Cadireta dels Diables perquè té enganxat sota el cim un gran bloc de pedra que sembla una immensa cadira penjada sobre el buit. El pas és espectacular i ens ha costat una mica trobar el punt exacte on cal fer el pas per poder passar a l'altra agulla sense fer un espagat. Cal desgrimpar fins a una pedra característica, fàcil de reconèixer perquè és el punt on la distància entre les dues parets és mínima, i fer el pas sense mirar avall, ja que el buit és considerable. De tornada, hem fet la panoràmica circular des del cim del Tercer Flautat (507), que és el punt més alt de la travessia:

Després, l'única dificultat és la curta aresta que porta a la primera agulla (505), que cal escalar directament. Com que encara era aviat, a continuació hem anat a fer l'escalada del Fesolet. És una via d'una sola tirada, que també havia fet en temps històrics (setembre de 1975). Comença amb un flanquejament, el pas més difícil de la via, que avui, a més, estava força humit i relliscós. Hi ha dos burins prehistòrics per assegurar aquest pas. Aviat s'arriba a l'aresta, per on es puja més fàcilment però sense assegurances; només al principi de l'aresta un magnífic merlet ens ha ofert una bona assegurança i, ja arribant al cim, un pont de roca ens ha assegurat els darrers metres, ja fàcils. Des del cim del Fesolet hem fet una nova panoràmica, no tan maca com l'anterior perquè la proximitat de l'Elefant, molt més alt, ens privava de la vista en direcció sud:

Un ràpel ens ha retornat al collet nord, on hem donat per acabada la matinal montserratina d'avui.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·licula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:



6 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Cómo te gusta saltar de aguja en aguja, a pesar del patio! Y encima de ida y de vuelta.

J. Rafel Alsina ha dit...

Luis,
Efectivamente, esta via de Els Flautats es muy divertida i singular. No es difícil pero los dos pasos de salto entre agujas le dan la singularidad. En otra aguja de Montserrat, El Sentinella, hay un paso similar cuando se pasa del Fusell al Sentinella. Creo recordar (la hice hace muchos años ...) que es incluso más espectacular que los dels Flautats.

Joan Castelltort ha dit...

Ya sabem que al J R li agrada fer coses originals especialment les que fan els micos.Salutacions des de Petra .



J. Rafel Alsina ha dit...

Joan,
Per fi tinc una visita al blog des de Jordània !! Ara només em falta tenir un visitant de Papúa-Nova Guinea i un de Corea del Nord per completar la col·lecció de països d'origen de les visites del blog.
Per cert, els seguidors del blog estan impacients per veure la pel·lícula. A veure si tornes aviat i l'acabes !

Bon viatge de retorn !

EniEn ha dit...

Fa molts anys vaig fer aquest recorregut. Em va semblar molt espectacular i divertir, i no gaire difícil.El teu escrit m'ha dut molts récords.Tambe ganes de tornar-lo a fer. Malauradament ara ja no escalo i haure de mirar d'enredar a algún amic que encara s'enfila a les pedres per que em porti. Una abracada
Enric

J. Rafel Alsina ha dit...

Enric,
Efectivament, la paraula és divertit. És l'adjectiu que millor defineix aquesta via.
Que vagi bé!!!