dissabte, 6 d’octubre de 2012

Ascensió a La Forcanada (2.881 m)

La Forcanada no és un cim fàcil ni popular, encara que tampoc és difícil. Hi ha tres vies d'accés normals, totes elles prou dures. S'hi puja des de la boca Nord del túnel de Viella per la Vall del Nere, des de l'Artiga de Lin pel coll dels Aranesos i el coll Alfred o des de la Besurta pel coll Alfred.  Nosaltres hem triat aquest itinerari perquè és el que té menys desnivell, 1.100 metres, tot i que l'itinerari és una mica embolicat. Ahir al vespre vam arribar a Benasque i, després de fer una volta per can Barrabés, vam anar a dormir al Pla de Senarta, en els porxos de l'edifici d'administració del càmping. De bon matí hem sortit novament en cotxe fins a la Besurta, punt de partida de l'excursió. Hem agafat el camí d'Aigualluts i hem iniciat la llarga pujada per aquesta vall en direcció al Coll Alfred, pas obligat per agafar la Forcanada per la seva cara més accessible. Ben aviat ens ha aparegut la silueta impressionant de la Forcanada, que des d'aquí es veu altiva i aparentment inaccessible. El camí del coll Alfred és comú fins molt amunt amb el que porta al cim del Mulleres; és tan comú que seguint les fites hem passat de llarg la bifurcació i hem hagut de rectificar la ruta quan el GPS ens ha avisat que no anàvem bé. Des del Coll Alfred, la Forcanada es veia lluny, separada de nosaltres per un immens pedregar. A més, vista des d'aquí la Forcanada té el mateix aspecte de cim inaccessible que vist des de la vall de l'Escaleta per on hem pujat. Hem iniciat la llarga travessia pel pedregar fins situar-nos a la cresta, al peu del cim sud (inferior) de la Forcanada. La grimpada final fins al cim ha estat relativament fàcil però impressionant i exposada; ben aviat hem arribat a la Forcanada Sud (2.872 m) i hem fet un parell de fotos abans de passar l'enforcadura i pujar al cim principal. Aquesta segona grimpada ha estat com l'anterior, fàcil però delicada. Finalment hem arribat al cim de la Forcanada (2.881 m). Durant tota la pujada hem gaudit d'un gran panorama, dominat per la presència del Massís de la Maladeta. Aquí el panorama era encara més extens; a més de la Maladeta hem vist totes les muntanyes de la Vall d'Aran; ens hem fixat en el Montardo, els Bessiberris, el Mauberme, el Mont Valier ... Hem fet una panoràmica circular i les fotos de cim abans d'iniciar el retorn pel pedregar fins al coll Alfred.  La tornada al coll ens ha semblat més curta, potser perquè pensàvem que la cosa seria molt pesada, i ben aviat hem inicial el descens per la Vall de l'Escaleta per retornar al punt de partida.
Podeu veure un l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. Avui no hi ha pel·lícula perquè ens ha fallat el càmera però podeu veure la magnífica panoràmica des del cim de la Forcanada

La Forcanada, 2.881 m


5 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Y por qué pones el Aneto como foto de portada de la entrada sobre la Forcanada? Ya te vas pareciendo a los de las noticias de la tele...

J. Rafel Alsina ha dit...

Pero Luis, eres un desagradecido. Te pongo de protagonista de la foto de portada y aún te quejas....

Anònim ha dit...

[després de fer una volta per can Barrabés, vam anar a dormir al Pla de Senarta, en els porxos de l'edifici d'administració del càmping]...

veu dormir a terra??, sota un porxo?? mare de Déu el que fa la crisi!!

J. Rafel Alsina ha dit...

Doncs la veritat és que vam dormir molt bé. Si mires en el blog la crònica del nostre bivac al Puigmal el 31 d'agost veuràs que dormir sota un porxo amb una mínima de 4'5 graus és per a nosaltres com dormir a la suite presidencial del Benasque Palace.

Anònim ha dit...

Felicitats per tenir l'esperit jove i enèrgic, per fer el Forcanada però també el bivac!!!