dilluns, 10 de setembre de 2012

Toubkal W (4.030 m) i Toubkal (4.167 m)

Avui hem tancat aquesta travessia per l'Atlas amb l'ascensió més clàssica: el Toubkal, el cim més alt de l'Atlas i del Nord d'Àfrica. Després d'esmorzar al refugi hem sortit, encara de nit, en direcció al cim. És un camí molt fàcil i popular, de manera que al sortir ja hem vist tot de llumetes pel camí, dels frontals dels que han estat més matiners que nosaltres. Hem caminat més d'una hora en la foscor, a la llum dels frontals fins que, a poc a poc, s'ha anat fent de dia. Veure nèixer el dia en aquest indret és un gran espectacle que ens ha deixat impressionats. Quan el sol començava a donar un to daurat als cims de les muntanyes el dia era tan bo i anàvem tan bé de temps que hem decidit completar la jornada amb una petita variant. Una part del grup ha seguit pel camí normal del Toubkal mentre els altres ens hem desviat en direcció al Toubkal W, un cim que, malgrat que el seu nom sembla classificar-lo com a cim secundari del Toubkal, està prou separat per tenir personalitat pròpia. L'ascensió no ens ha decebut en absolut. Hem arribat al cim del Toubkal W (4.030 m) quan encara la llum de la matinada tenia aquell to vermellós que dóna tanta calidesa a les fotos. El panorama des d'aquest cim era magnífic i hem fet moltes fotos abans de baixar en direcció al coll entre els dos Toubkals, on hem enllaçat amb la via normal i, amb un darrer esforç, hem arribat al cim del Toubkal (4.167 m). El dia era clarissim i la vista era, una vegada més, un gran espectacle. No hem fet la panoràmica circular perquè ja la teníem de quan vam venir al Toubkal l'any 2009 però hem fet moltes fotos de cim i hem descansat una mica en aquest mirador privilegiat abans d'iniciar el descens. Per baixar hem triat un itinerari diferent, per veure paisatges nous i també per evitar creuar-nos amb tota la gent que pujava des del refugi per la via normal. Hem agafat un camí en direcció Nord que ens ha portat a un coll a sota mateix del cim de l'Imouzer i després, ja en direcció oest, ens ha portat fins al camí d'Imlil, poc més avall del refugi. En aquesta vall hem vist les restes d'un avió militar portugués que s'hi va estavellar l'any 1967; hi havia tota mena de ferralla escampada per la muntanya i més avall una fosa on hi ha les restes dels morts en aquella tragèdia. La part final del camí era una pedrera molt dreta que ens ha fet patir una mica però finalment hem arribat al gran camí de ferradura que puja d'Imlil al refugi del Toubkal. La baixada ha estat fàcil fins a Sidi Chamarrouch, on hem dinat, i finalment hem arribat a Imlil on ens esperava en Brahim amb el transport per tornar a Marrakech donant per acabada aquesta gran aventura de muntanya. Abans de marxar ens hem acomiadat dels nostres acompanyants, guies i mulers, que ens han ajudat a recórrer aquests indrets amb comoditat i seguretat.
Aquí tenim aquí la pel·lícula d'aquesta quarta jornada, cedida com sempre per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog. La pel·lícula completa de la sortida, de 50 minuts de durada, la podeu veure a la secció de llargmetratges d'aquest blog.



HISTÒRIA DE L'AVIÓ
L'any 1967 va esclatar una guerra a Biafra, regió al NE de Nigèria, quan aquesta regió es va declarar independent. Va ser una guerra molt cruel, amb més d'un milió de morts. En aquell temps, Portugal era encara una potència colonial i tenia interessos a la zona, ja que hi tenia les colònies d'Angola i Moçambic, i va donar suport logístic a una de les parts en conflicte. El 28 de novembre de 1969, el quatrimotor Lockheed L.749A Constellations c/n 2662 feia un vol des de Faro (Portugal) a l'illa de Santo Tomé (Golf de Guinea) transportant armes i municions per al govern de Biafra. Per un error de navegació van anar a xocar contra les muntanyes de l'Atlas; concretament van tenir la mala sort de passar per la zona més alta del massís, el Toubkal. Van morir 8 persones: 7 homes i una dona. Fins al cap d'un any no es van trobar les restes de l'accident. Els morts van ser enterrats allà mateix.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Con tanto viajecito al Atlas vas a tener que pedirle al hijo de Hassan que te preste alguno de sus palacetes.

Con menos viajes que tu, han escrito la guía de Desnivel de la zona ...

J. Rafel Alsina ha dit...

Luis,

En cuanto a lo del palecete, no creo que los palacetes del sultán sean mejores que el collado de Tizi Mellul donde hicimos una siesta a 3.850 metros.
En cuanto alos que escriben guías, te aseguro que los cartógrafos que hicieron el mapa de la Editorial Piolet no han pisado el Atlas; creo que no pasaron de la plaza Jemal El Fna porque el mapa está plagado de errores. Si algún día vas al Atlas no te fies de este mapa; puedes acabar en Dakar.

Anònim ha dit...

Hola!

gràcies per compartir la teva experiència amb nosaltres. A l'octubre anem a l'Atlas amb la idea de fer-ne alguns dies per el nostre compte. Hem comprat el mapa de Piolet, coneixes altre mapa millor?

Salutacions!

J. Rafel Alsina ha dit...

Amic anònim,

Hi ha un mapa editat al Marroc però no és gaire detallat. El de l'Editorial Piolet ja he dit que té moltes errades. Suposo que per a la gent que que va al Toubkal per la via normal és ideal perquè té prou detall però si planifiques alguna cosa diferent fixant-te en els camins del mapa pots tenir problemes. No sé si a les edicions posteriors s'han esmenat les errades...