dijous, 9 d’agost de 2012

Pic d'Anie i Mesa de los Tres Reyes

Ahir a la tarda vam arribar en taxi a l'estació d'esquí d'Arette-La Pierre de Saint Martin, situada molt a prop del coll del mateix nom, pas fronterer entre la vall de Belagua i França. A la mateixa estació hi ha el refugi Jeandel, un petit refugi privat, on ens vam instal·lar. Al matí volíem sortir molt aviat perquè ens esperava una llarga jornada però el guarda era de la mena dormilega, molt habitual darrerament en els refugis, i ens va dir que fins a les 7'30 no donava l'esmorzar. Al matí hem estat de sort perquè ens ha servit l'esmorzar una mica abans i poc després de les 7'30 ja sortíem en direcció al Pic d'Anie, primer objectiu de la jornada. Des del refugi hem pujat fins a la carena fronterera per enllaçar amb el camí que ve del coll de la Pierre de Saint Martin. El camí travessa diversos caos càrstics però està ben marcat i ens ha portat amb comoditat fins al cim del Pic d'Anie (2.499 m), un cim molt conegut per la seva característica silueta piramidal, visible des de qualsevol cim del Pirineu Occidental, i també perquè és el més alt del Pirineu Navarrès, tot i que està situat íntegrament en territori francès. Des d'aquest cim hi ha una gran panoràmica del Pirineu Occidental encara que avui la calitja no deixava veure prou bé l'espectacle. Entre la calitja, però, hem distingit, a més de les muntanyes properes com la Mesa de los Tres Reyes, altres gegants pirinencs com el Midi d'Ossau, Balaitús, Pallas, Vignemale, Picos del Infierno, Garmo Negro, Collarada, Bisaurín, Orhi ... Des d'aquí comença la part més delicada de l'itinerari, ja que hem de baixar fins al Coll d'Insola buscant un pas entre els cingles que cauen a plom des de l'Añelarra. El pas és delicat perquè un error podria suposar un embolic considerable però seguint les fites i amb una mica d'intuïció hem superat el pas arribant al coll d'Insola. Ens hem aturat una mica abans d'iniciar l'ascensió al segon cim de la jornada, La Mesa de los Tres Reyes. El camí segueix la mateixa tònica, marcat amb fites i travessant paisatges càrstics que en alguns punts són caòtics. Hem arribat al coll situat entre la Mesa de los Tres Reyes i el cim secundari que els francesos anomenen "La Table" pel seu aspecte d'enorme altiplà, com una taula penjada sobre les muntanyes. En pocs minuts hem assolit el cim de la Table (2.423 m) i hem retornat al coll des d'on una grimpada, més fàcil del que sembla vista des de la Table, ens ha portat al cim de la Mesa de los Tres Reyes (2.448 m). Nova panoràmica circular i baixada ràpida al coll per seguir la nostra ruta. La intenció era anar al coll d'Escoueste i d'allà fins a la cabana d'Ansabère per dormir-hi i seguir demà la nostra ruta fins al refugi d'Arlet però al llarg de l'etapa d'avui l'Albert ha tingut problemes físics que l'han deixat fora de combat, de manera que hem decidit escurçar l'excursió baixant en direcció a Linza. Hem baixat fins a la Cabaña de Linza, una cabana de pastors ben condicionada on hem passat la nit. En realitat hem passat la nit al costat de la cabana perquè feia una nit tan clara i càlida que alguns hem preferit fer bivac a fora, gaudint del gran espectacle del firmament ple d'estels. Al matí només quedava una curta baixada de menys d'una hora fins al refugi de Linza, punt final  de la sortida.
Aquí podeu veure aquí el vídeo oficial d'aquesta sortida:



També tenim les dues panoràmiques circulars:

Pico de Anie (2.499 m)

Mesa de los Tres Reyes (2.448 m)


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Inaudito. ¡Hasta aquí llegan los recortes "populares". A partir de ahora, por decreto, las salidas montañeras de 4 días quedan reducidas a un día a toda pastilla.

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues sí, Luis, no siempre se triunfa en la montaña... Por cierto, la crónica de la salida es reducida pero en la película saldrá el episodio del acupuntor trabajando con Albert en plena montaña, intentando rectificar el motor, ajustar las bielas y limpiar el carburador para poder llegar a la Mesa de los Tres Reyes. Al final llegamos, aunque tengo mis dudas de que las banderillas tuviesen algo que ver en el desenlace de la salida.
Volveremos !