dissabte, 21 d’abril de 2012

Serrat del Centenar

Serrat del Centenar
Hem fet una sortida matinal d'escalada a Montserrat. L'objectiu triat ha estat una d'aquelles activitats que mereixen l'etiqueta "per a col·leccionistes". El Serrat del Centenar és un conjunt d'agulles montserratines que deuen el seu nom al geògraf Ramon de Semir, que va ser l'autor del primer mapa detallat de Montserrat. Per poder cartografiar aquest massís d'orografia tan complexa, en Semir va numerar totes les agulles montserratines, tinguessin o no nom. Les agulles d'aquest Serrat no tenien nom però en la numeració del mapa d'en Semir var quedar etiquetades amb els nombres a partir de 100. Així, va quedar batejada l'Agulla del Centenar i tot el Serrat del 101 al 104. Les agulles que formen el Serrat del Centenar poden escalar-se una rere l'altra sense gran dificultat però en un ambient intensament montserratí, amb grans vistes i grans estimballs. Hem arribat de bon matí a l'aparcament de Can Massana i, després d'una aproximació relativament curta, hem arribat al peu de l'agulla 101, primer objectiu de la jornada. Per una canal arbrada hem pujat al collet entre la 101 i la 102 on un bloc de pedra ens ha confirmat que anàvem bé, ja que la guia parla d'aquest bloc. Per l'aresta dels Brucs ens hem enfilat fins al primer cim de la jornada, l'agulla 101, on hem pogut gaudir d'un gran panorama, dominat per la verticalitat de la cara nord del Bisbe, al costat mateix. Hem baixat en ràpel fins al coll entre la 101 i la 102; des d'aquí no es veia per on pujar la segona agulla però, després d'un estudi detallat de la guia i una discussió geogràfica sobre on estava la cara de ponent, hem baixat la canal per pujar per l'altra banda fins a situar-nos al peu de la curta xemeneia per on puja la via. No sense esforç, hem superat la xemeneia i el petit mur que ens separava del cim de la segona agulla, la 102, on hem fet algunes fotografies i una panoràmica abans del descens. Aquí no hi havia ràpel, de manera que hem hagut de desgrimpar la part final; després, ja amb l'ajut de la corda, hem baixat el tram de la xemeneia. Des d'aquí la pujada a l'agulla següent ja era evident, per una cresta fàcil però amb una timba espectacular. Hem pujat sense problemes i hem baixat en ràpel per l'altra banda fins al peu de la darrera agulla, la 104. Aquí la ressenya de la guia era també imprecisa però després d'estudiar la situació hem iniciat l'escalada per la cara que dóna al coll entre l'agulla 103 i la pròpia 104, molt dreta però amb bones preses. Des del darrer cim de la jornada hem fet una nova panoràmica, hem baixat en ràpel per la mateixa cara de pujada i hem iniciat el camí de retorn.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots el seguidors d'aquest blog:



També tenim aquí les panoràmiques circulars:

Agulla 101

Agulla 102

Agulla 104


RESSENYA:

Serrat del Centenar

2 comentaris:

Joan Prunera ha dit...

Estaveu escalat aquest dissabte? Nosaltres erem a la Bola de la Partió i vaig veure gent al Serrat del Centenar i en vaig fixar en un escalador que duie un n peça de roba groga...

J. Rafel Alsina ha dit...

Doncs sí, estàvem al Serrat del Centenar; el de la peça groga era en Luis. Segur que érem nosaltres perquè per allà no hi havia ningú més...