dijous, 5 d’abril de 2012

GR221: Estellencs - Esporles

 Estellencs - Planícia - Coll des Pi - Esporles

Aquesta tercera etapa del GR221 ha estat la més accidentada de tot el GR. La guia oficial del GR ja ens avisava que hi ha un sector del GR, el que passa per Es Rafal, que està tallat al pas perquè els propietaris de la finca no volen que ningú passi pels seus terrenys. També deia la guia que, provisionalment, mentre no s'arribi a un acord amb els propietaris, la variant és baixar a la carretera i fer un tram de  3 km de carretera fins a Banyalbufar. Hem sortit d'Estellencs amb lleugera pujada entre el bosc i passant al costat d'algunes grans masies. Quan arribàvem al punt de bifurcació entre el GR oficial i la variant provisional de la carretera, hem observat que de sobte el GR estava senyalitzat perfectament amb uns bastons de fusta tractada; hem pensat que si no hi havia cap indicació i, a més, el GR estava perfectament marcat, el problema estava resolt i ja es podia seguir el traçat original del GR. Seguint les marques hem passat per un collet, hem travessat un torrent i quan ja pensàvem que no hi havia perill ens hem trobat el camí tallat per una tanca. No era una tanca petita d'aquelles que es posen per evitar que els ramats surtin del seu lloc sinó una tanca del tipus Jurasic Parc, alta i amb tota mena de punxes que feien gairebé impossible passar-la sense prendre mal. A més, a l'altra banda de la tanca uns cartells avisaven de tota mena de perills: zona de caça major, gossos perillosos, abelles treballant.... Hem pensat que potser els responsables de la senyalització del GR podrien haver posat un rètol a la bifurcació però ara ja estàvem aquí i calia buscar una alternativa. L'opció més assenyada era tornar enrere un bon tros i baixar a la carretera per fer la variant, però el mapa de l'IGN que portàvem en el GPS ens indicava una pista que passava per la casa de la Planícia i planejava fins a enllaçar amb el GR passat Banyalbufar. Hem reculat una mica i hem trobat la pista que, passant per la gran casa de la Planícia, ens portava en la bona direcció. Poc després de la casa de la Planícia, una nova tanca ens ha barrat el pas però aquesta ja era una tanca més normal que, a pocs metres del camí, era ja prou petita per passar-la sense dificultat.  Hem seguit per la pista per boscos d'alzines fins que hem trobat una altra tanca, la de sortida de la finca, que també hem superat sense massa problemes. Un home que hem trobat a fora ens ha explicat que la propietària de la finca és una senyora francesa força desagradable que ja ha protagonitzat alguns incidents amb excursionistes. Superat el principal obstacle de la jornada, hem seguit pel camí fins trobar el GR original poc abans de l'inici del Camí des Correu, un camí empedrat l'any 1401 que va de Banyalbufar a Esporles. Abans, un petit xàfec ens ha obligat a posar-nos les capelines però en només 15 minuts s'ha aturat la pluja, que ja no hem tornat a trobar. Seguint aquest camí hem arribat al Coll des Pi i, ja de baixada, fins al poble d'Esporles on ens hem instal·lat. Al vespre encara hem pogut veure la processó de Dijous Sant pels carrers del poble.