dissabte, 31 de desembre del 2011

Joc de l'Oca & Tres en Ratlla

Joc de l'Oca, Tres en Ratlla
El Joc de L'Oca és una canal montserratina equipada amb trams de cordes, cadenes i algun ferro per pujar-la com a ferrata. Ja l'havíem fet més d'una vegada però avui ens hem decidit a repetir-la fent una matinal per aquesta zona. La veritat és que aquesta vegada ens ha semblat més difícil que les anteriors; la roca està cada vegada més polida i en algun punt ens ha semblat que faltaven peces de l'equipament que hi havia. Malgrat tot, hem superat la prova en el temps previst i hem encarat el segon objectiu del dia: la Canal Roja. Efectivament, el Joc de L'Oca es pot baixar rapelant per la mateixa canal de pujada i també per un caminet que ens porta de retorn a Can Jorba però nosaltres, per completar la jornada, hem anat a buscar la Canal Roja, també anomenada Tres en Ratlla, i hem fet el descens amb tècnica barranquista, rapelalant els diversos ressalts que anàvem trobant. El punt més interessant d'aquest descens és el ràpel final, amb un tram desplomat sortint per la Bauma dels Degotalls de Can Jorba.
Aquí teniu la pel·lícula del Joc de l'Oca, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.



Finalment tenim també una segona pel·lícula, aquesta dedicada a la baixada per la Canal Roja:




dimecres, 28 de desembre del 2011

Camino: Puente la Reina - Estella

Avui hem fet una etapa del Camí de Sant Jaume o Camino de Santiago, entre les poblacions de Puente la Reina i Estella. És segur que aquesta entrada del blog deixarà perplexos tots els seguidors del blog, ja que el Camino es pot començar a Roncesvalles, a Somport, a San Saint Jean-Pied-de-Port o, si voleu, al portal de casa de cada pelegrí però començar per la quarta etapa del camí clàssic de Roncesvalles no és normal. L'explicació és ben fàcil però necessària: quan la Magda va fer aquesta part del Camino l'any 2004, una de les companyes del grup es va lesionar el genoll i ella la va acompanyar en auto stop deixant l'etapa a mitges. En anys posteriors va acabar tot el Camí, fins i tot en alguns trams dues vegades, però li quedava pendent aquesta mitja d'etapa; uns deures pendents que avui hem acabat, fent l'etapa completa des de Puente la Reina fins a Estella. A les nou del matí hem començat a caminar pel carrer Major de Puente la Reina amb un ambient gelat; hem travessat el pont dels Pelegrins sobre el riu Arga i hem iniciat la marxa pel camí ben marcat i de suaus pendents, passant pels pobles de Mañero, Cirauqui, Lorca i Villatuerta i acabant a Estella. El sol ens ha acompanyat tot el camí i el fred de la matinada aviat ha donat pas a un ambient molt agradable, gairebé primaveral. Hem acabat bé l'etapa i encara hem arribat a temps de menjar el menú especial de Navidad del restaurant La Cepa, situat a la plaça Major d'Estella, amb el plat més típic de la població: el gorrín asado.


dimarts, 27 de desembre del 2011

Errozate (1.345 m) i Mendízar (1.323 m)

Errozate, Mendízar
El pic d'Errozate és un cim d'altitud modesta (1.345 m) situat en el Pirineu Navarrès, ja dintre de França però a tocar de la frontera. Feia temps que volíem fer aquesta ascensió i recórrer novament el Pirineu de Navarra, que ja vam conèixer en les nostres travessies del Pirineu pel GR11 i el GR10. A més, el Pic d'Errozate apareix en un dels meus llibres de capçalera: Pirineo 100 Cumbres: Ascensiones a Las Montañas Más Bellas de la Cordilleraesperonant el meu esperit col·leccionista. Avui, després d'un llarg viatge en cotxe, hem arribat al voltant de les onze del matí al Collado Orión i hem iniciat l'ascensió. En poc temps hem arribat a una carena planera que marca la divisòria d'aigües entre l'Atlàntic i el Mediterrani. Des d'aquí ja vèiem el cim al davant nostre; a la nostra dreta destacava l'esvelta silueta del Pic d'Orhi tot nevat i a l'esquerra vèiem retallar-se a l'horitzó les Crestes d'Iparla per on vam passar en una de les etapes més maques del GR10. La carena ens ha portat fins al coll d'Errozate, on hem trobat la muga 221 que marca la frontera francesa. Fins aquí arriba una petita pista asfaltada que comunica les diverses granges que es troben escampades per aquesta zona. Des del coll d'Errozate només ens quedava la pujada final per un fort pendent fins al cim del Pic d'Errozate (1.345 m); abans hem hagut de travessar una petita congesta de neu. Des del cim el panorama era extraordinari i es veia gairebé tot el Pirineu Navarrès. Ja de baixada, retornant per la carena de la divisòria d'aigües, ens hem desviat per fer una altra ascensió, el Pic de Mendízar (1.323 m), que ens ha ofert noves panoràmiques dominades pel Pic d'Orhi.
Aquí teniu les dues panoràmiques circulars que hem fet:

Mendízar (1.323 m)

Errozate (1.345 m)


dissabte, 24 de desembre del 2011

GR83: Collsacreu - Viabrea

Collsacreu - Sant Martí de Montnegre - Riu Tordera - Viabrea

Quan la colla del GR va fer la segona etapa del GR83, alguns dels caminadors estàvem a l'Atlas. D'altres no van poder fer l'etapa per altres motius però avui hem recuperat aquesta etapa i ens hem posat al corrent. Érem quatre caminadors i hem començat a caminar molt aviat des de Collsacreu després de deixar un cotxe a l'estació de Viabrea. L'etapa era fàcil i relativament curta, gairebé tota per pistes amples i de pendent suau. A mig camí ens hem aturat a esmorzar a Sant Martí del Montnegre i hem completat l'etapa sense dificultat llevat de l'únic obstacle de la jornada, el pas "a gual" de la Tordera, on ens hem hagut de descalçar per travessar el riu. Tot i que el personal ha estat a punt de revoltar-se perquè deien que el GR no podia anar per allà, la bibliografia consultada i la revisió posterior del track sobre la foto de satèlit confirmen que efectivament el GR passa la Tordera a gual. A la una del migdia ja estàvem a l'estació de Viabrea, on hem donat per acabada l'etapa, hem retornat a Collsacreu amb el cotxe que havíem deixat aquí al matí i encara hem arribat a dinar a casa.


dissabte, 17 de desembre del 2011

GR83: Arbúcies - Osor

Arbúcies - Joanet - Sant Hilari Sacalm - Osor

Quarta etapa d'aquest GR en un magnífic dia d'hivern, mot fred però també molt clar. Avui érem 24 caminadors i hem arribat a Arbúcies quan encara estava clarejant; l'etapa era llarga i calia començar aviat. Hem passat pel petit poble de Joanet i hem seguit el nostre camí guanyant desnivell fins als afores de Sant Hilari Sacalm, on ens hem aturat a esmorzar. El dia era molt clar a causa de la tramuntana que netejava l'ambient i això ens ha permès tenir grans vistes del Montseny, especialment de les Agudes; la visió de la seva esvelta silueta ens ha acompanyat bona part del dia. Hem continuat el nostre camí, amb pujada més suau, fins al coll de Llevanyes. Des del coll ja només quedava una plàcida baixada per una àmplia pista entre el bosc fins al poble d'Osor. Com és habitual, hem acabat l'excursió amb un magnífic dinar al restaurant de les piscines d'Osor.


dimecres, 7 de desembre del 2011

GR83: Viabrea-Arbúcies (II)

Quan el passat dia 19 de novembre vam fer aquesta etapa amb la colla del GR83, la Magda no va poder venir, de manera que tenia una assignatura pendent que calia recuperar. Avui, aprofitant el pont de la Constitució, hem vingut aquí a recuperar aquesta etapa. Hem recorregut sense problemes el camí de Viabrea a Arbúcies, seguint el mateix itinerari que vam seguir el dia 19 però sense la variant de la Torre de Montfort. Hem arribat a Arbúcies a l'hora de dinar i, després de recuperar forces a la pizzeria, hem tornat en taxi a Viabrea per recuperar el cotxe.
Avui no hi ha àlbum; únicament publiquem la foto que veieu aquí a l'entrada del blog. Avui també hem fet moltes fotos de bolets, que han fet augmentar la col·lecció corresponent del blog.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Canal del Gat i Canal del Xacó

Canal del Gat, Canal del Xacó
Avui hem fet una matinal a Montserrat amb l'ascensió de la Canal del Gat i el descens per la Canal del Xacó. Hem deixat el cotxe a l'àrea d'esbarjo de la Salut, entre Collbató i les coves del Salnitre i, després d'una curta aproximació, ens hem començat a enfilar per la Canal del Gat, una canal equipada, bastant fàcil però poc freqüentada i, per tant, plena de matolls i esbarzers. L'itinerari s'enfila amb l'ajut de cordes amb nusos i de vegades branques i arrels dels arbres fins a la part de dalt del Serrat de les Garrigoses. No és la canal més elegant de Montserrat ni la més difícil ni la més maca; en realitat té raó la guia de les vies ferrades de Catalunya que la qualifica amb l'etiqueta per a col·leccionistes però la qüestió és que hem superat els obstacles i hem pujat fins a dalt.
La baixada pot fer-se de diverses maneres però nosaltres, com és habitual, hem triat la més interessant: el descens de la Canal del Xacó, una canal equipada per al descens per on hem baixat fent uns quants ràpels, algun d'ells força llarg. Tampoc no és la millor canal equipada de Montserrat però, si més no, és més interessant que la canal de pujada. Els ràpels estan ben equipats i algun bloc encastat i un parell de xemeneies estretes li donen una certa dificultat. La canal acaba justament a la carretera de les Coves del Salnitre, al costat d'on teníem el cotxe. Hem pres un refresc al berenador de La Salut i encara hem arribat a dinar a casa.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.