dissabte, 30 d’abril del 2011

La Màquina de Tren

La Màquina de Tren, Montserrat
Hem anat a Montserrat, a la regió d'Agulles, a fer una matinal d'escalada. L'objectiu principal era la Màquina de Tren però després hem fet dues vies curtes més. En total, hem fet tres vies:
  • La Màquina de Tren, via Aresta Brucs
  • L'Agulla Mare, via Normal
  • L'Aglà, via Normal
L'Aresta Brucs de la Màquina de Tren puja per tota l'aresta amb passos de tercer i quart grau, fàcil però amb algun pas delicat. L'Agulla Mare és una aresta fàcil amb bones preses; l'única incidència és que a les plaquetes de les assegurances no hi entraven els mosquetons ... La tercera via, l'Aglà, és la més curta però té una canaleta molt vertical amb bones preses que li dóna caràcter i ens ha fet gaudir d'uns instants magnífics agafats als grans merlets sobre una timba considerable. Hem fet una panoràmica circular des del cim de la Màquina de Tren, amb grans vistes de la zona central de la regió d'Agulles. En els altres cims no hem fet la panoràmica perquè la seva vista queda molt limitada per la proximitat de la paret est de la Miranda de les Boïgues.
Aquí teniu la panoràmica del cim de la Màquina de Tren:



dilluns, 18 d’abril del 2011

Roc de Bassagne (3.220 m) amb esquís

Roc de Bassagne
Darrera jornada de la nostra estada als Alps, amb una ascensió una mica més curta que les anteriors encara que amb més dificultat tècnica. Hem sortit molt aviat perquè avui mateix hem de tornar a casa i són vuit hores de viatge. La primera part de l'ascensió, fins al coll de Fond (3.067 m), ha estat fàcil, pujant pels suaus lloms de la glacera. Des d'aquí, el cim del Roc de Bassagne es veia inaccessible, protegit per uns cingles imponents. Hem passat un tram força singular, resseguint la fina aresta que formava una morrena de la glacera del Fond i després d'un tram una mica més dret hem arribat al coll. Des del coll hem atacat el cim pel vessant francès, on una gran pala de neu portava fins al cim. Ben aviat hem comprovat que la pala era força dreta i, a més, a causa de la seva orientació estava força gelada, de manera que hem posat les ganivetes i hem superat aquest tram fent llaçades fins a un collet situat entre les dues puntes bessones. A simple vista no sabíem quina era la més alta però finalment hem atacat la de la dreta, a on hem arribat en pocs minuts superant un flanquejament força dret i gelat amb els esquís als peus. Després hem comprovat que aquesta és la punta més alta segons el mapa italià (dos metres més que l'altra) mentre que segons el mapa francès les dues tenen la mateixa alçada (3.220 m). Hem fet la panoràmica circular i les fotos de cim i ens hem començat a preparar per al descens. Teníem molts dubtes perquè aquesta vessant de la muntanya l'havíem vist el primer dia pujant al refugi Prariond i es veia molt pelada però un esquiador francès que hem trobat al cim ens ha assegurat que es baixava esquiant fins al camí de les gorges de Malpasset amb només una interrupció d'uns cinquanta metres. L'esquiada ha estat magnífica, amb la millor neu d'aquests dies i, efectivament, hem arribat esquiant fins al camí de les gorges, a uns 15 minuts del Pont de Saint Charles encara que el darrer tram, una canal anomenada Pentes des Cavales, estava gairebé al límit de la fusió total. Finalment hem arribat al cotxe i hem iniciat el llarg viatge cap a casa amb la satisfacció d'haver aconseguit tots els objectius previstos, amb molt bon temps i molt bona neu.
Aquí podeu veure la pel·lícula.


També tenim aquí la panoràmica circular des del cim:


diumenge, 17 d’abril del 2011

Pointe Calabre (3.450 m) amb esquís

Pointe Calabre
La Pointe Calabre, que els mapes francesos anomenen Pointe de Bazel, és també un clàssic de l'esquí de muntanya. És un cim plenament esquiable, sense dificultat tècnica però amb un gran ambient alpí i un paisatge il·limitat. L'itinerari voreja un llom que baixa de la Granta Parei i gira per enfilar-se per una àmplia i fàcil canal fins a la glacera de Tsanteleina. Després ressegueix tota la glacera, amb un pendent suau, per sota del gran mur de la Granta Parei. Després gira a la dreta, encarant-se a la Punta Tsanteleina per agafar després a l'esquerra el pendent final que ens porta, sense més dificultat, fins al cim de la Pointe Calabre (3.450 m). Poc abans d'arribar hem comprovat que el panorama que ens oferia aquest cim era encara més espectacular que el que vam gaudir ahir a la Pointe del la Galise; fins i tot hem pogut admirar l'esvelta silueta del Cervino, una de les muntanyes més conegudes dels Alps. A dalt hem passat una bona estona observant el gran panorama, hem fet unes quantes fotos i hem menjat una mica abans d'iniciar l'esquiada. La baixada ha estat plàcida, amb bona neu però sense massa pendent. En poca estona hem retornat al refugi Benevolo on encara hem pogut descansar una bona estona abans de sopar. Ens han tornat a donar pasta, després una carn arrebossada i de postres uns albercocs en almívar.
Aquí teniu la pel·lícula de l'ascensió:



També tenim aquí la panoràmica del cim:



dissabte, 16 d’abril del 2011

Pointe de la Galise (3.343 m) amb esquís

Pointe de la Galise
Primera ascensió de la nostra estada als Alps. De bon matí hem sortit del refugi Prariond amb els esquís als peus i hem iniciat la pujada en direcció a la Pointe de la Galise, tot un clàssic de l'esquí de muntanya. L'itinerari, després de pujar per uns lloms al costat del torrent de Niolet, s'enfila per una canal dreta i arriba a la glacera de Bassagne. La canal és dreta i sovint gelada però avui estava en bones condicions i l'hem superat sense problemes. A la sortida de la canal s'entra a la glacera de Bassagne, que amb pendents suaus ens porta en direcció al cim. Ben aviat hem començat a veure un gran panorama, al principi dominat per la Gran Casse que s'aixeca sobre l'estació d'esquí de Val d'Isère; a la seva esquerra la Pointe de la Sana, que ens ha portat grans records de magnífiques esquiades. Més amunt hem vist el Mont Blanc, el Gran Paradiso, l'Albaron ... Tot un espectacle de muntanyes. Abans de la pala final hem fet una breu parada per menjar una mica i en pocs minuts hem arribat al cim, amb els esquís als peus. Aquí hem gaudit novament d'un panorama extraordinari, en un dia molt clar. Després de fer les fotos del cim i descansar una mica, hem iniciat una llarga esquiada pel costat contrari a la pujada, pel vessant italià. Unes pales de bona inclinació però amb molt bona neu ens han fet gaudir d'un descens magnífic per la glacera del Fond cap a la vall de Rhêmes fins arribar al refugi Benevolo on ens hem allotjat. Aquest refugi, propietat del Club Alpí Italià, és una mica incòmode i, a més, estava totalment ple. Ens han donat una habitació amb dues lliteres de tres pisos, separades per un passadís molt estret. El sopar ha estat discret, amb un plat de pasta al dente i una mena de tall rodó amb puré de patates. Després hem anat a la nostra suite, que algú ha batejat com el submarí, a dormir una mica pensant en l'ascensió de demà.
Aquí teniu aquí el vídeo:



També tenim aquí la panoràmica del cim:


divendres, 15 d’abril del 2011

Refugi de Prariond

Iniciem la sortida als Alps amb l'aproximació al refugi Prariond, a prop de Val d'Isère, en el Parc Nacional de la Vanoise. Hem sortit de casa a les quatre de la matinada i, després d'un llarg viatge en cotxe, arribem a migdia al Pont de Saint Charles, punt de partida de l'excursió. Dinem i ens preparem per pujar al refugi, una etapa curta però que de vegades és complicada. A l'hivern, quan hi ha molta neu, es pot pujar per un camí engorjat molt singular, les Gorges de Malpasset. Avui aquest itinerari no és possible, ja que hi ha poca neu i el riu baixa amb força però el camí d'estiu, que de vegades és perillós per les allaus, està net i ens permet pujar de la manera més fàcil. El chemin de'été ressegueix les gorges per dalt; a la sortida del tram engorjat trobem la neu i ens posem els esquís arribant en poc temps al refugi de Prariond. Ens instal·lem i fem una curta migdiada abans del sopar. El guarda del refugi ens ha preparat un bon menú amb sopa de verdures i un plat típic de la zona a base de pasta gratinada amb formatge. Després la taula de formatge i un mousse de postres. Per acabar, una ronda de génépi, el licor típic dels Alps.
No hi ha àlbum d'aquesta etapa però podeu veure algunes fotos d'aquesta curta etapa a l'àlbum de l'ascensió a la Pointe de la Galisse:


dimarts, 5 d’abril del 2011

Pic de Font Blanca (2.904 m) amb esquís

Pic de Font Blanca
Avui dimarts hem fet una nova escapada per practicar l'esquí de muntanya. Hem aprofitat que era un dia laborable per anar a Andorra sense patir la massificació i el caos que dominen aquest petit país els caps de setmana. De bon matí hem arribat a la cabana del Castellar, entre el Serrat i l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, punt d'inici de l'ascensió. Ens ha sorprès desagradablement la poca quantitat de neu que es veia a les muntanyes, que quinze dies abans estaven cobertes d'una generosa capa de neu. Hem iniciat l'ascensió amb els esquís a l'esquena però al cap d'uns vint minuts ja ens els hem pogut posar i hem pogut pujar amb els esquís als peus fins al cim. Feia un dia magnífic i la visibilitat era extraordinària, de manera que hem pogut gaudir d'un gran panorama, que arribava des de la Maladeta fins a la Serra del Cadí. Des del cim hem fet la panoràmica circular, avui realment espectacular, i hem descansat una mica abans de la baixada. La gran pala del Pic de la Font Blanca és una de les més clàssiques de l'esquí de muntanya; baixar els seus 500 metres de desnivell d'una inclinació força sostinguda és una experiència inoblidable. Les guies d'esquí de muntanya adverteixen que s'ha d'evitar aquest descens quan les condicions de la neu no són òptimes perquè pot ser perillosa si està gelada o el risc d'allaus és gran; avui la gran pala del Pic de la Font Blanca estava en unes condicions immillorables, amb la neu a punt de caramel, i no hem desaprofitat l'ocasió, gaudint d'un descens dels que fan història.
Aquí teniu aquí el vídeo, cedit per Mountain Films per a tots el seguidors del blog:



També tenim un vídeo de la sèrie making-off, amb la gravació completa de la baixada.

Finalment us presentem la panoràmica circular del cim: