diumenge, 27 de març de 2011

Baixada a l'Hospital de Benasc

Després de la intensa jornada d'ahir, avui teníem la intenció de fer una nova ascensió. De totes maneres, el pronòstic del temps era molt dolent i no teníem massa confiança en poder fer alguna cosa. Al matí la previsió s'ha confirmat i quan ens hem llevat nevava força. Hem esmorzat a la Renclusa i hem esperat una estona a veure si s'obria el dia però ha estat inútil. Tot estava tapat i nevava sense parar, de manera que finalment hem decidit donar-nos per satisfets amb l'ascensió d'ahir i tornar a casa. Hem baixat esquiant fins al Plan de Sanartra i després per la pista d'esquí de fons fins a l'Hospital de Benasc. Una paradeta a la tenda de Barrabés i de tornada a casa, on hem arribat a l'hora de dinar.
També hem fet una petita pel·lícula de la baixada:




dissabte, 26 de març de 2011

Ascensió al Pic Cordier (3.263 m) amb esquís

Sortida col·lectiva del Centre Excursionista de Badalona amb la participació de setze esquiadors de muntanya. Divendres al vespre vam arribar a Benasc i ens vam allotjar a l'Escola de Muntanya. Dissabte al matí sortim en direcció al Pic Cordier, una de les tres puntes de la Maladeta Occidental. És un objectiu important per l'altitud del cim, la dificultat tècnica d'algunes pales molt dretes i, sobre tot, pel gran desnivell a superar, 1.500 metres. Des de l'aparcament inferior de l'Hospital de Benasc, i després d'un curt trajecte per la pista, ens hem endinsat a la Pleta de Paderna. Després d'una pujada pel bosc i de superar una canal força dreta, arribem a un punt més obert i ens dirigim a l'est per superar la carena que baixa del pic de l'Alba. L'itinerari triat, molt treballat, passa a la gelera de la Maladeta i puja deixant a l'esquerra el Diente de la Maladeta per buscar un pas que ens porta a una gelera penjada que ens ha permès pujar amb els esquís als peu fins a pocs metres del Pic Cordier, del qual només ens separava una canal una mica dreta. Mentre pujàvem s'han anat complint les previsions meteorològiques, que indicaven bon temps al matí i nuvolades a la tarda, de manera que poc abans d'arribar al cim ens ha envoltat la boira i no ens ha permès fer la panoràmica circular que esperàvem fer en el cim. Només hem fet un parell de fotos de cim i hem iniciat una llarga esquiada per la gelera de la Maladeta fins al refugi de la Renclusa on ens hem allotjat.
Aquí aquí el vídeo d'aquesta ascensió, cedit per Mountain films per a tots els usuaris del blog.


També us oferim un altre vídeo, de la sèrie Making off, amb les millors escenes captades amb la càmera GoPro en els darrers metres de la pujada i el descens amb esquís fins a la Renclusa:


Dictamen pericial: en la primera versió d'aquest post havíem ressenyat l'ascensió al Pic Sayó, una de les tres puntes principals de la Maladeta Occidental. Com que aquesta vegada anàvem en sortida col·lectiva i el conductor del grup havia fet aquesta ascensió altres vegades, no vam dubtar ni un moment que havíem pujat el Sayó malgrat que la boira no ens va deixar veure res des del cim. Dilluns al matí, però, la piulada publicada en el blog del CEB pel Pito Costa ens va posar sobre avís; en aquesta piulada es ressenyava la pujada al pic Cordier, una altra -la més alta- de les tres puntes de la Maladeta Occidental. Ràpidament, l'equip tècnic del blog de muntanya es va posar en marxa i va analitzar les mesures dels nostres instruments. Bàsicament es van analitzar dues informacions:
Les dues informacions coincideixen i confirmen, sense cap mena de dubte, que el cim que vam pujar era el Cordier, el més alt de les tres puntes de la Maladeta Occidental. El track posat sobre el mapa de l'editorial Alpina n'és la prova definitiva. Per tant, procedim a rectificar-ho tot i ressenyem l'ascensió al Pic Cordier (3.263 m).


diumenge, 20 de març de 2011

Ascensió al Comanegra (1.557 m)

Comanegra
Avui hem pujat un altre cim de l'Alta Garrotxa, el Comanegra, una de les darreres estribacions dels Pirineus. Hem deixat els cotxes ben a prop de Rocabruna i hem iniciat el camí pujant fins al coll de Malrem on hem enllaçat amb la carena fronterera. Des d'aquí hem cavalcat gairebé cinc quilòmetres per aquesta carena, amb grans vistes del Vallespir i la Garrotxa. El paisatge estava dominat per la visió del Canigó, cobert per una generosa nevada, i per les muntanyes de la Vall de Camprodón, on destacaven el Gra de Fajol i el Bastiments. Hem arribat al cim sense problemes i, després de fer la panoràmica circular, hem dinat contemplant l'immens panorama. Finalment hem baixat fins a una pista que ens ha portat de retorn al punt de partida.
Podeu veure aquí el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:



I aquí teniu la panoràmica circular des del cim:


divendres, 18 de març de 2011

Intent al Monturull

Aquesta vegada no ha pogut ser. Avui divendres, aprofitant un dia de vacances, hem sortit a fer esquí de muntanya. Les grans nevades caigudes recentment garantien un bon gruix de neu però, com que mai no plou a gust de tots, els butlletins d'avís d'allaus de les diverses webs meteorològiques marcaven un nivell de perill de 4 sobre 5 i advertien de forts vents del nord. Nosaltres, sempre prudents, hem triat un itinerari a resguard de les allaus: l'ascensió al pic de Monturull, al límit entre la Cerdanya, l'Alt Urgell i Andorra. A més, hem triat la ruta que puja tot carenant des del coll de Dalt, de manera que el risc d'allaus era mínim. Quan hem arribat a Arànser feia un dia magnífic i no feia gaire vent però als cims es veien les característiques "fumaroles" que indicaven els forts vents que aixequen la neu pols en remolins. Hem pujat a bon ritme mentre el vent, a poc a poc, anava augmentant. Finalment, quan estàvem a tocar del Turó del Punçó, primer cim de la carena, el torb desfermat ens ha fet recular i hem decidit deixar-ho. El vent fortíssim ens tirava la neu amb força i no podíem donar ni un pas més. Hem baixat esquiant i hem tornat a casa sense assolir el cim.
Aquí podeu veure un petit vídeo, que havia de ser un llargmetratge i ha quedat reduït a un microclip.



diumenge, 13 de març de 2011

GR92: L'Ametlla de Mar - Amposta

Penúltima etapa del GR92, entre l'Ametlla de Mar i Amposta. Segons la guia oficial del GR, en realitat són dues etapes, relativament curtes, que hem unit fent una etapa força més llarga del que és habitual (uns 35 km) però sense desnivells de consideració. L'excursió estava prevista per ahir però les previsions meteorològiques indicaven pluja contínua, de manera que vam optar per canviar la sortida al diumenge, quan el bon temps semblava garantit. Una vegada més l'hem encertat i el sol ens ha acompanyat durant gairebé tot el camí. Després d'un llarg viatge en autocar, a tres quarts de nou sortíem de l'Ametlla de Mar per un caminet que ressegueix la costa. Avui el mar estava molt mogut després del temporal d'ahir de manera que la remor de les onades i l'olor de mar ens han acompanyat durant bona part del trajecte. Ens hem aturat a esmorzar a una platgeta, al davant de l'illot de l'Àliga i hem seguit caminant, sempre acompanyats per la remor del mar. A l'Ampolla, teòric final d'etapa, ens hem aturat uns minuts per prendre un refresc i hem inicial la segona part de l'etapa, que ens ha allunyat definitivament de la costa i ens ha portat a través del Delta en direcció a Amposta. A mig camí ens hem aturat a dinar, aquesta vegada de carmanyola, en un poblet de nom molt curiós: Lo Lligallo del Gànguil. Finalment hem arribat a Amposta, després de travessar l'Ebre, completant una etapa molt interessant. Ara només ens queda completar la darrera etapa que ens portarà a Ulldecona, punt final dels nostre GR.


dilluns, 7 de març de 2011

Pic dels Pedrons (2.717 m) amb esquís

Pedrons
Aprofitant que avui és festa local a Barcelona i que fa uns dies va caure una bona nevada pels Pirineus, hem anat a fer aquesta ascensió, una clàssica de l'esquí de muntanya. El pic dels Pedrons és una ascensió relativament fàcil, recomanada per iniciar la temporada. Per a nosaltres és gairebé l'inici de temporada perquè la poca neu caiguda fins ara i alguns altres compromisos no ens ha permès fer cap ascensió de categoria. De bon matí hem deixat el cotxe a la carretera del Pas de la Casa, poc més enllà del pont del Baladrar, i hem iniciat l'ascensió amb bona neu i seguint una traça ben marcada que indicava que durant el cap de setmana aquest cim ha estat molt visitat. Amb un dia magnífic i un gran panorama, hem anat guanyant alçada pels suaus lloms que porten a aquest cim. La part final, una petita cresta que ens ha obligar a treure'ns els esquís, dóna una mica de caràcter a aquesta ascensió. Des del cim es veia un gran panorama, en el que hem distingit els objectius de moltes de les nostres ascensions de les temporades passades: El pic Negre d'Envalira, el pic de la Mina, les Valletes, el pic de Fontfreda, la Sarrera, els Estanyons, el Nérassol, el Roc Melé, el Coma d'Or .... Hem baixat a un replà proper per esmorzar una mica i hem iniciat una magnífica esquiada, amb molt bona neu, de manera que la jornada ha resultat rodona.
Aquí teniu el vídeo oficial de la sortida, produït per Mountain films i cedit per a tots els seguidors del blog:



També hem fet un vídeo monogràfic dels descens, de la sèrie making off, que podeu veure aquí mateix:



I finalment tenim aquí la panoràmica circular del cim:



dissabte, 5 de març de 2011

Els Estrets d'Arnes

Hem fet una incursió per les Terres de l'Ebre, concretament pel Massís dels Ports de Tortosa-Beseit. L'excursió programada era un recorregut circular que ens ha permès recórrer un paratge natural d'un cert interès: els Estrets d'Arnes. Hem sortit del poble d'Arnes per una pista que ens ha portat a l'inici dels Estrets. Des d'aquí, el camí travessa aquest pas naturals per sobre d'un canal reconvertit en camí. El riu estava crescut a causa de les darreres nevades i fins i tot en bona part del camí hem trepitjat una petita capa de neu. Des del final dels Estrets hem remuntat una pista fins al coll de la Ferrera on hem esmorzat. Després hem agafat un caminet que baixava per una obaga amb força neu fins al Mas de les Valls on hem trobat el camí que recorre el riuet de les Valls i desemboca en una pista gran que ens ha portat de tornada fins a Arnes. En total han estat 22 km de recorregut, sense massa desnivells.
Aquesta vegada no hi ha àlbum, ja que hem fet poques fotos