dissabte, 17 de setembre de 2011

GR83: Mataró-Collsacreu

Mataró - Sant Miquel de Mata - Sant Martí de Mata - Font del Mal Pas - Collsacreu

Avui hem iniciat una nova temporada amb el grup de caminadors de GR. Després d'haver completat la temporada passada el GR92, hem començat una nova aventura, el GR83, que va des de la platja del Callao a Mataró fins al cim del Canigó (amb un afegitó fins a Sant Miquel de Cuixà). Avui érem una bona colla (34 caminadors) i a més hi havia gent nova que ens acompanyava per primera vegada. Potser per això, per facilitar que els nous fitxatges s'acostumin al ritme caminador d'aquesta colla, hem fet una etapa relativament curta. La cosa ha anat molt bé i hem completat l'etapa en menys temps del previst. De bon matí ens hem trobat a Collsacreu, on hem deixat els cotxes i hem agafat l'autocar que ens ha portat fins a Mataró, a la platja del Callao, punt de partida del nostre camí. Hem pres un cafè amb llet en el bar del club nàutic de Mataró i els caminadors amb més sort han pogut fins i tot menjar un croissant; els que no hem tingut tanta sort ens hem hagut de conformar amb una magdalena acartronada, que no faria mal paper a la secció de fòsils d'aquest blog. Després hem iniciat la marxa pel GR, molt ben senyalitzat, que ens ha portat cap a la serra de Marina. Hem passat a prop del Corredor (fins i tot hem vist la seva torre de planta quadrada d'un tros lluny), per on vam passar en una de les etapes del GR92, i hem arribat a la font del Mal Pas, que avui no era una font sinó un degotall, on hem esmorzat. Aquí s'ha produït l'anècdota de la jornada quan en Ramon, un dels caminadors, ha rebut una trucada anunciant-li que acabava de convertir-se en avi. Després de les felicitacions de rigor hem reiniciat la marxa. Des d'aquí el camí ja era curt i fàcil fins a Collsacreu, on hem donat per acabada l'etapa. Després hem agafat els cotxes i hem baixat fins al restaurant Xeremell, on hem fet el tradicional dinar de final d'etapa, que ha acabat amb una copa de cava, invitació d'en Ramon per celebrar el naixement del seu nét.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Anònim ha dit...
Res, em ve de gust començar a felicitar la Cap d’Expedició que es va superant amb els anys.
Tot seguit per l'amic Ramon, i el seu somriure i saber estar. Quin avi tan collonut!!!
- Per als nous integrants.
- Per la incorporació de familiars
- Per als més fidels.
- I com no, pel nou grup de gais que surten de l'armari i veuen la llum.
I la foto de grup quasi ni ens veiem. Caldrà porta escales i bancs i posar-nos com un equip de futbol. Què us sembla?

Anònim ha dit...

Josep Rafael et guanyo en quantitat de fotos, no pas en qualitat en el Picasa.
I ara sí he pogut afegir un comentari amb èxit.
Pots portar-los tu i en Joan Castelltort l'escala, el banc, el trípode. Si vols, jo puc portar-te la teva camera de fotos, una estoneta.
Com et va la digestió de la magdalena?
Jaume

J. Rafel Alsina ha dit...

Gràcies pels comentaris, Jaume. La magdalena encara la tinc posada de travès a la part mitjana de l'esòfag. Espero poder acabar-la d'empassar en un parell d'hores.
Per als visitants del blog, aclarim que el tema dels gais és una broma ...