dissabte, 30 de juliol del 2011

Barranco de Sarratanás

Barranco de Sarratanás
Avui, després de quatre jornades de barranquisme a la Sierra de Guara, hem de tornar a casa i, com que volem tornar aviat, hem triat un descens curt i sense gaire aproximació. El Barranco de Sarratanás és dels que les guies qualifiquen amb l'etiqueta per a col·leccionistes. Efectivament, aquí no arriben les empreses d'esports d'aventura ni les multituds que s'acumulen en els barrancs més populars de Guara però aquest barranc de conglomerat té prou interès per fer-hi una visita matinal. Hem deixat el cotxe al costat del Puente de las Gargantas i hem fet una curta aproximació de mitja hora fins a la capçalera del barranc, que és tributari del Fornocal. El descens és entretingut, amb passos de desgrimpada per oposició i algunes piruetes per evitar mullar-se en els gorgs que hem anat trobat. Com que darrerament ha plogut força i aquest estiu no està essent massa calorós, els petits gorgs estaven plens d'aigua clara. Després de completar la primera part del barranc, obert i sense dificultats especials, hem arribat a l'indret anomenat el Hundimiento, on el barranc es fa estret i comencen les petites dificultats tècniques de la part final de barranc. Tres ràpels encadenats amb l'ambient característic dels barrancs de conglomerat que ens han deixat satisfets. Hem arribat al Fornocal i, després de passar per sota el Puente de las Gargantas, hem remuntat per un caminet fins a la carretera des d'on hem iniciat el retorn a casa.
Aquí tenim el vídeo del Sarratanás:



divendres, 29 de juliol del 2011

Cañón del Formiga & Ferrata de Bierge

Cañón del Formiga
Després del gran descens d'ahir a les Gorgas Negras, avui hem programat un descens no tan llarg però també de gran nivell. El Cañón del Formiga és un dels millors barrancs de Guara, amb una aproximació relativament curta, un retorn immediat i amb tots els elements que fan que un barranc sigui interessant: ràpels, salts, sifons ... i molta aigua. Perfecte per gaudir d'una gran matinal barranquista. Avui les condicions del barranc eren immillorables, amb el cabal just i sense gaire gent pel barranc.
Després de menjar-nos una paella a l'alberg El Salto i de fer la migdiada, hem anat a fer la via ferrata de las Peñas Juntas, una ferrata curta i no massa difícil que ens ha servit per completar la jornada. La via està a prop de la població de Bierge, al costat del riu Isuala, el mateix que forma els barrancs del Balces. La característica més important d'aquesta via són els tres ponts nepalesos que travessen el riu Isuala i un barranc secundari abans d'enfilar-se per un esperó amb passos fàcils i molt equipats.
Aquí teniu la pel·licula del Barranc del Formiga:




dijous, 28 de juliol del 2011

Gorgas Negras del Alcanadre

Gorgas Negras del Alcanadre
Avui, dintre del programa d'activitats barranquistes a la Sierra de Guara, hem fet el que podríem anomenar "etapa reina". Efectivament, les Gorgas Negras del Alcanadre i la seva segona part, el Cañón del Barrasil, són el descens més important de Guara, només comparable amb el Mascún Superior. Després de gairebé tres hores d'aproximació des de Rodellar pel Barranco de Andrebot, la Losa Mora i el poble abandonat de Nasarre, són set hores de barranc amb una succesió de badines, salts, ràpels, caos i algun indret més humà com la Pardina de San Cristóbal on ens hem aturat a dinar abans d'emprendre la segona part del descens. Aquesta part final, el Barrasil, ja no té dificultat tècnica però sí molta aigua i el remat final d'una badina quilomètrica que cal travessar nedant, anomenada per alguns Bocazal de los Gatos i per altres El Ajuntadero perquè és on les aigües del riu Alcanadre s'ajunten amb les del Mascún. Aquesta era una activitat que teníem pendent de repetir des que la vam realitzar per primera vegada l'any 1984. En aquella ocasió ens iniciàvem en la pràctica del barranquisme i no portàvem l'equipament adequat, ja que ni tan sols portàvem el vestit de neoprè, imprescindible en aquestes aigües tan fredes i de remullada contínua. Avui la cosa ha estat diferent i hem realitzat l'activitat en l'horari previst sense cap problema.
Aquí teniu la pel·lícula del descens del barranc:



dimecres, 27 de juliol del 2011

Oscuros del Balces & Barranco Fondo

Oscuros del Balces
En el segon dia d'estada a Guara hem fet un altre dels barrancs clàssics: Los Oscuros del Balces. Es tracta d'un barranc no gaire llarg però amb un gran ambient i amb una mica de tot: ràpels, aigua, caos de roques, passos subterranis ... Hem sortit de l'alberg El Salto de Bierge, on estem allotjats i ens hem acostat fins a la pista del Barranco Fondo. L'aproximació no és massa llarga i ens porta per un caminet ben marcat fins al fons del Balces, poc abans de l'inici dels Oscuros. Hem completat el descens sense problemes, encara que en algun tram hem trobat alguns grups de barranquistes amb guia, cosa normal en aquest barranc tan popular. Des del final dels Oscuros hem retornat pel caminet del Barranco Estrecho fins al punt de partida.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí el vídeo dels Oscuros del Balces:



Després de menjar-nos l'entrepà hem decidit ocupar la tarda en fer un altre barranc, no tan aquàtic i popular com els Oscuros però amb un cert encant. El Barranco Fondo és el típic barranc de conglomerat amb passos estrets i ambient fosc. El barranc comença gairebé a la mateixa carretera de Rodellar, en el coll del Barranco Fondo i baixa amb diversos ràpels fins al fons del Balces; després cal remuntar un petit tram del riu Isuala fins a la sortida dels Oscuros, on hem agafat el mateix camí de retorn del matí, pel Barranco Estrecho.
Aquí teniu la pel·lícula del Barranco Fondo:




dimarts, 26 de juliol del 2011

Barranco del Gorgonchón

Gorgonchón
En el primer dia d'aquesta nova estada a Guara, hem tornat a fer aquest barranc, un dels més característics de la Sierra. Com que hem sortit al matí de casa, hem arribat gairebé al migdia i calia buscar una activitat no massa llarga, només per començar a ambientar-nos amb els barrancs de Guara. El barranc del Gorgonchón és curt però tècnicament una mica complicat; només té dos ràpels però en el segon d'aquests ràpels hi ha un forat engollidor que ja ha provocat alguns accidents mortals i cal evitar aquest perill amb l'ajut d'un passamans que ens allunya del forat. El cabal no és molt intens però l'estretor del barranc fa que l'aigua vagi acanalada amb molta força. Després d'aquest ràpel, segueix una galeria inundada molt estreta que acaba amb un sifó que marca el final de les dificultats. Tot plegat un magnífic barranc, curt però intens. De tornada, el camí passa al costat del barranc, del qual només es veu una profunda esquerda d'un parell de metres que s'obre a la terra; al fons se sent la remor de l'aigua que baixa amb força per la canal.
Aquí teniu el vídeo del Gorgonchón:   




divendres, 22 de juliol del 2011

Les ferrates de Rodellar

En el segon dia d'estada a la Sierra de Guara i mentre la família descansava de l'esforç d'ahir, he fet les dues vies ferrades de les rodalies de Rodellar. Al matí he fet la via ferrada del Pont, al davant mateix del Puente de Pedruel. La veritat és que aquesta via ferrada m'ha decebut molt perquè és molt curta (no justfica ni la despesa energètica de baixar des del poble de Rodellar) i sense cap dificultat especial. L'única cosa positiva és que té una bona vista del Puente de Pedruel i de la part final del Barrasil. A la tarda, mentre tothom feia la migdiada, he anat a fer l'altra via ferrada, la de la Ermita de la Virgen del Castillo. Aquesta ferrada, tot i ser curta i tampoc gaire difícil, té alguns passatges impressionants enfilant-se pels murs del Barranco del Mascún a sobre mateix de la surgència. Des del cim, un caminet porta de tornada a Rodellar creuant la capçalera del Barranco de la Vírgen. Aquí teniu un petit vídeo de la ferrata del pont:



dijous, 21 de juliol del 2011

La Peonera Inferior

Peonera Inferior
Hem començat les vacances d'estiu amb una escapada familiar a la Sierra de Guara, el paradís dels barranquistes, i hem fet aquest barranc, un dels més populars de la zona pel seu caràcter aquàtic i la seva dificultat relativament baixa, apta per a tots els públics. És la quarta vegada que faig aquest barranc però és la primera que el fem perfectament equipats, amb el vestit de neoprè, de manera que podem gaudir molt més d'aquestes aigües tan fredes. Hem començat amb una aproximació relativament llarga fins a l'Ermita de San Martín on hem iniciat el descens. L'aigua era abundant i mot refrescant, ideal per a aquesta època de l'any. Hem baixat sense problemes i l'única dificultat ha estat el caos de blocs de roca a l'Estrecho de los Fornazos, poc abans de la sortida del barranc. Hem superat un parell de sifons i hem fet alguns salts abans d'arribar a la Fuente de la Támara, un indret de gran bellesa on hem donat per acabat el descens i hem agafat el camí de pujada que ens ha portat fins al poble de Morrano, a prop d'on teníem el cotxe.
Aquí teniu aquí el vídeo oficial d'aquesta sortida:



diumenge, 10 de juliol del 2011

Ascensió al Posets (3.375 m)

Posets
Per fi ha arribat el gran dia i hem completat l'ascensió que teníem programada des de fa gairebé un any amb el grup del GR92. Havíem posat el despertador a tres quarts de sis però a un quart ja tothom estava vestint-se per iniciar l'ascensió. Hem esmorzat al refugi i hem sortit en direcció al cim. A poc a poc hem anat guanyant desnivell i ben aviat hem arribat a l'obstacle més difícil de l'ascensió, la Canal Fonda, on és habitual que s'acumuli la neu endurida a aquestes alçades de la temporada. Efectivament, una bona congesta ocupava la canal però com que hi havia traça oberta i, a més, bona part de la congesta es podia evitar per pedregar, hem passat sense posar-nos els grampons. A dalt de la Canal Fonda ens hem aturat a esmorzar tot contemplant el llom pedregós de la Espalda de Posets per on havíem de pujar. Hem iniciat la fase final de l'ascensió tota la colla, amb pas segur, superant pas a pas el fort pendent fins arribar al cim del Posets (3.375 m). Des del cim el panorama era impressionant i l'alegria del grup també, de manera que hem brindat amb el cava que el camàlic de guàrdia ha pujat fins aquí i ens hem fet les fotos del cim. Després de completar tot el cerimonial del cim hem iniciat el descens pel mateix camí de pujada fins a l'inici de la Canal Fonda on ens hem posat els grampons per a la baixada. Mentre el grup iniciava el descens per la canal nevada, els dos sherpas hem aprofitat per fer l'ascensió del Diente de Llardana (3.094 m) que teníem a tocar encara que des de la seva base tenia un aspecte impressionant. Des del cim hem fet una nova panoràmica circular, amb grans vistes del Posets i la nostra ruta d'ascensió, i hem tornat a la base de la muntanya per reprendre el camí de baixada. En el refugi hem fet una parada tècnica per menjar una mica i, ja refets i amb la panxa plena, hem completat el descens fins al final de la pista on havíem deixat els cotxes.
Aquí teniu aquí el vídeo d'aquesta ascensió:


I aquí tenim les panoràmiques dels cims:

Posets, 3.375 m

Diente de Llardana, 3.094 m


dissabte, 9 de juliol del 2011

Refugi Ángel Orús

Etapa d'aproximació al Posets, el segon cim més alt dels Pirineus. Hem sortit d'Eriste (final de la pista) a mitja tarda i hem iniciat la pujada al refugi. El camí supera un fort desnivell amb molta pujada però no és gaire llarg, de manera que hem arribat aviat al refugi. Ens hem instal·lat en una habitació comunitària (érem 17). Després hem sopat el menú gastronòmic (sopa liofilitzada, mongetes amb indicis de cansalada, carn de bèstia de càrrega amortitzada i macedònia). El sopar no estava malament però estic segur que el cuiner no és seguidor del blog de la Margarida. Després hem anat a dormir aviat perquè demà hem de llevar-nos a bona hora per pujar al Posets.


diumenge, 3 de juliol del 2011

Barranquisme i caça major

Fontanella
Avui la crònica de la nostra sortida és ben singular. D'entrada, el pronòstic dels temps i altres circumstàncies han fet que desertessin alguns dels companys barranquistes habituals. Finalment només érem dos i de bon matí iniciàvem la llarga pujada per una pista que porta a l'inici del Barranc de la Fontanella, a l'Alt Urgell. A mig camí, quatre gotes mal comptades ens han fet pensar que potser el dia acabaria amb pluja però la nostra moral de victòria, forjada amb un aliatge de titani i tungstè, ens ha fet seguir endavant. Al cap i a la fi portàvem els vestits de neopré i amb la calor que feia el que volíem era remullar-nos ben remullats. Hem arribat a l'inici del barranc i, després de posar-nos l'equipament, hem iniciat el descens. No baixava gaire aigua però els petits gorgs estaven plens, de manera que ens hem anat remullant. Quan hem arribat al segon ràpel hem observat, amb sorpresa, com un porc senglar sortia corrent riu avall. Hem pensat que havia baixat a beure aigua per alguna canal secundària i en sentir-nos havia fugit muntanya amunt. Hem seguit baixant i quan hem arribat a l'inici del tercer ràpel hem tornat a veure com el senglar sortia corrent riu avall. Aquí ens ha començat a pujar la mosca al nas, de manera que hem baixat aquest tercer ràpel sense retirar la corda per fer una ullada a veure si el senglar estava atrapat. Un cop a baix i mentre em treia la corda, el porc senglar ha aparegut al fons i ha vingut corrents en la meva direcció. He intentat enfilar-me però no he tingut temps i el senglar ha intentat mossegar-me la cama; de fet me l'ha mossegat però, per sort, no ha agafat carn sinó neopré i me l'ha estripat. Com he pogut, l'he fet recular mentre en Joan des de dalt tirava pedres; finalment ha marxat i he començat a preparar el shunt per remuntar el ràpel però mentre estava preparant la maniobra el porc senglar ha fet un segon atac intentant mossegar-me novament. Entre les pedres d'en Joan i els meus cops de peu ha reculat novament i he pogut remuntar per la corda assegurat amb el shunt. Evidentment hem decidit abandonar i hem pujat riu amunt. Els dos ràpels que havíem baixat no eren massa alts i amb una mica d'esforç els hem remuntat donant per acabat el descens de la Fontanella. No hem fet gaires fotos però sí una petita pel·lícula en la que fins i tot surt el senglar (per si algú pensa que és una història inventada per justificar la retirada). Aquí teniu el vídeo:



Després de l'ensurt, hem retornat a la carretera on teníem el cotxe i hem decidit anat al barranc de Sant Ponç, un barranc curt, fàcil i aquàtic, situat al costat del poble de Perles, a prop de Coll de Nargó. Hem fet el descens sense problemes i hem donat per acabada la jornada. Podeu veure també aquí un petit vídeo del barranc de Sant Ponç: