dilluns, 18 d’abril de 2011

Roc de Bassagne (3.220 m) amb esquís

Roc de Bassagne
Darrera jornada de la nostra estada als Alps, amb una ascensió una mica més curta que les anteriors encara que amb més dificultat tècnica. Hem sortit molt aviat perquè avui mateix hem de tornar a casa i són vuit hores de viatge. La primera part de l'ascensió, fins al coll de Fond (3.067 m), ha estat fàcil, pujant pels suaus lloms de la glacera. Des d'aquí, el cim del Roc de Bassagne es veia inaccessible, protegit per uns cingles imponents. Hem passat un tram força singular, resseguint la fina aresta que formava una morrena de la glacera del Fond i després d'un tram una mica més dret hem arribat al coll. Des del coll hem atacat el cim pel vessant francès, on una gran pala de neu portava fins al cim. Ben aviat hem comprovat que la pala era força dreta i, a més, a causa de la seva orientació estava força gelada, de manera que hem posat les ganivetes i hem superat aquest tram fent llaçades fins a un collet situat entre les dues puntes bessones. A simple vista no sabíem quina era la més alta però finalment hem atacat la de la dreta, a on hem arribat en pocs minuts superant un flanquejament força dret i gelat amb els esquís als peus. Després hem comprovat que aquesta és la punta més alta segons el mapa italià (dos metres més que l'altra) mentre que segons el mapa francès les dues tenen la mateixa alçada (3.220 m). Hem fet la panoràmica circular i les fotos de cim i ens hem començat a preparar per al descens. Teníem molts dubtes perquè aquesta vessant de la muntanya l'havíem vist el primer dia pujant al refugi Prariond i es veia molt pelada però un esquiador francès que hem trobat al cim ens ha assegurat que es baixava esquiant fins al camí de les gorges de Malpasset amb només una interrupció d'uns cinquanta metres. L'esquiada ha estat magnífica, amb la millor neu d'aquests dies i, efectivament, hem arribat esquiant fins al camí de les gorges, a uns 15 minuts del Pont de Saint Charles encara que el darrer tram, una canal anomenada Pentes des Cavales, estava gairebé al límit de la fusió total. Finalment hem arribat al cotxe i hem iniciat el llarg viatge cap a casa amb la satisfacció d'haver aconseguit tots els objectius previstos, amb molt bon temps i molt bona neu.
Aquí podeu veure la pel·lícula.


També tenim aquí la panoràmica circular des del cim:


1 comentari:

Anònim ha dit...

Hem gaudit de les fotos dels Alps. Ens alegrem que us hagi fet aquests dies tan nets i clars. I veient les fotos, a la muntanya som petits, petits, ... i la natura, ens guarda i regala grans i constants regals i tresors. Un dia vaig llegir que el perfil de la capricioses muntanyes, són com les catedrals de les ciutats.

Com hem rigut amb l'habitació batejada com a submarí!!!. Si vosaltres sou crítics, .... no em puc imaginar què díriem els de la colla del GR. Millor dormir en un estret passadís que haver d'anar a fer bivac. Per cert, .. nosaltres hem estat a l'habitació Mariné allà a Horta, i contemplàvem les vistes de la vila i de la muntanya Sta Bàrbara.

Fa anys ens agradava anar per Setmana Santa esquiar els Alps, i la zona de la Val d'Isère com la d'Avoriaz, eren les nostres preferides. Res a veure amb el que feu vosaltres, doncs la pau, el silenci, el sentiment de solitud, i el deixar petjada per a on passeu, us fan ser actors i protagonistes únics d'aquest escenari meravellós!!!.

Felicitats per haver aconseguit els tres cims de més de tres mil, i m'imagino el goig i la il·lusió de baixar esquiant un cop aconseguit el cim.
Una forta abraçada,
Jaume