dissabte, 26 de febrer del 2011

La Miranda de les Boïgues

Miranda de les Boïgues
Hem fet una sortida matinal a Montserrat per practicar l'escalada a la regió d'Agulles. El primer objectiu de la jornada ha estat l'Aresta Brucs de la Miranda de les Boïgues, una via relativament llarga, de tres tirades, que recorre l'aresta principal d'aquesta roca en escalada lliure. Al acabar la via, tota la regió d'Agulles estava coberta d'una boira, a estones espesa, amb un vent fred i humit. Aprofitant un moment que la boira s'ha allunyat, hem fet la panoràmica circular i hem anat a buscar la segona via de la jornada, l'Aresta Brucs de la Peluda, una sola tirada que comença amb quart grau i es va ajupint a mesura que puja. Quan hem arribat al cim, la boira ja era total i el vent humit no afluixava. Malgrat tot, encara hem fet una via més, la Normal de la Portella Petita, una via que hem repetit moltes vegades però que ens ha servit per completar la nostra matinal a Montserrat. Hem donat per acabada la jornada i hem tornat a dinar a casa.
Aquí teniu la panoràmica que hem fet des del cim:



dissabte, 19 de febrer del 2011

Ascensió al Puig de Bassegoda (1.375 m)

Bassegoda
El Puig de Bassegoda és un cim d'altitud modesta però domina des de la seva situació privilegiada tota l'Alta Garrotxa i ofereix un gran panorama dels Pirineus Orientals, dominats en aquesta zona pel proper massís del Canigó. Hem sortit de l'aparcament de la pista de Sant Aniol, poc més amunt de Sadernes i hem iniciat la pujada per un caminet que va resseguint el cingles de Gitarriu a mitja alçada. Ens hem aturat a esmorzar a l'ermita de Sant Feliu del Riu i hem continuat el nostre camí. Hem passat pel Coll d'Espinavell i hem arribat a un altre collet, ja al peu del Bassegoda. El camí puja des d'aquí molt dret però ben marcat fins al peu del cingle somital on unes cadenes i esglaons metàl·lics ens ajuden a arribar al cim. Com sempre, hem fet les fotos del cim i un panoràmica circular abans d'iniciar la baixada pel Pla de la Bateria. Des d'aquest punt, el track que havíem carregat des del wikilog ens ha portat per un camí poc marcat que ha acabat gairebé desapareixent però finalment hem trobat el bon camí, que ens ha portat fins a la masia de La Plana i, ja per la pista, fins al punt de partida.
Podeu veure aquí la pel·lícula de l'excursió, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:


També teniu aquí la panoràmica des del cim:



diumenge, 13 de febrer del 2011

GR92: L'Hospitalet de l'Infant - L'Ametlla

El GR92 avança imparable cap al seu final. A prop ja de les Terres de l'Ebre, avui hem fet una nova etapa d'aquest camí de gran recorregut, entre les poblacions de l'Hospitalet de l'Infant i L'Ametlla de Mar. L'etapa ha estat molt agradable, amb molt bon temps, i ha tingut mar i muntanya. Des de l'Hospitalet el camí segueix paral·lel a la platja fina a la Punta de Cala Bea; des d'allà inicia una forta pujada fins al cim de Les Rojales, un bon mirador sobre la Serra de Mestral i el mar. El GR s'allunya de la costa per evitar les instal·lacions de la Central de Vandellós i torna més endavant, a l'alçada de Calafat, a retrobar la costa. Aquí hem fet la parada per esmorzar. La segona part de l'etapa ressegueix la costa per un caminet de ronda molt interessant, pujant i baixant a les diverses cales, platges i platgetes que va trobant en aquest sector de la costa. Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar, aquesta vegada en el restaurant del Club Nàutic de l'Ametlla de Mar.


dissabte, 12 de febrer del 2011

Canal del Ninet

Agulla del Capdemunt
Hem fet una sortida a Montserrat, combinada de canal equipada i escalada, que ens ha permès gaudir d'una bona matinal. L'objectiu era la Canal del Ninet, una canal equipada que supera la gran muralla nord d'Agulles fins al costat de la curiosa agulla anomenada El Ninet. La realitat ha estat una mica diferent perquè hem seguit l'itinerari previst, equipat amb baguetes d'escalada amb nusos però aquest equipament ens ha portat per una bifurcació de la canal del Ninet i ens ha deixat al collet entre la Bandereta i l'Agulla dels Espeleòlegs. No hem fet la Canal del Ninet sinó una variant d'aquesta canal però igualment hem superat la paret nord d'Agulles. La qüestió és ben estranya perquè no hem vist cap bifurcació en l'equipament de la via i la guia "canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del parc natural de Montserrat" no deia ni una sola paraula d'aquesta canal secundària (o principal) de la canal del Ninet. Des del collet hem pujat fàcilment al cim de la Bandereta; hem fet la panoràmica circular i hem desgrimpat pel mateix lloc de la pujada. Després, aprofitant que estàvem en aquest indret, hem escalat l'Aresta Brucs de La Palangana, una via curta i fàcil però amb grans vistes. Després de baixar en ràpel de la Palangana i ja per completar el matí montserratí, hem fet la via Nord de l'Agulla del Capdamunt, una mica més llarga però sense complicacions. Hem baixat en ràpel i hem tornat a casa, on ens esperaven per dinar.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada:


I aquí teniu la panoràmica del cim de la Bandereta:



dissabte, 5 de febrer del 2011

Pic de Noucreus (2.799 m), amb esquís

Les previsions meteorològiques eren excepcionalment bones; s'esperava un dia radiant amb el sol garantit. Sabíem que hi havia poca neu però segons la web de l'estació d'esquí de Núria hi havia 80 cm de neu. També sabíem que els gruixos de neu que donen les estacions d'esquí s'han de multiplicar per un factor corrector que oscil·la entre 0'01 i 0'25 però avui la muntanya estava ben pelada. Tot i això, una vegada més, hem tingut sort i la vall de Noucreus tenia prou neu per arribar fins al coll amb els esquís als peus i fins i tot per fer una bona esquiada de baixada. Hem agafat el primer cremallera i, després d'esmorzar a l'estació de Núria, hem iniciat l'ascensió. A la muntanya hi havia molt poca neu i estava plena de pedres però al fons de la vall s'havia acumulat la neu ventada dels cims i això ens ha permès pujar sense problemes per aquesta petita autovia de muntanya. Ben aviat hem arribat al coll de Noucreus i, tal com ja sabíem, la carena estava ventada i gairebé sense neu. Hem deixat els esquís al coll i hem pujat a l'immediat Pic de la Fossa del Gegant (2.801 m). El dia era claríssim i el panorama impressionant; al davant teníem la cara nord del Pic de l'Infern i la vall de Carançà i al sud la vista arribava fins a Montserrat. Hem fet la foto panoràmica, hem retornat al coll i hem començat a carenar en direcció al segon cim del dia. Caminant per la carena, pràcticament sense neu, hem arribat al Pic de Noucreus (2.799 m) on hem fet una altra panoràmica. Teníem previst continuar fins al Pic de Noufonts i baixar per l'altra vall però la poca neu que es veia ens ha decidit a baixar per la vall de Noucreus on, si més no, teníem garantida l'esquiada fins a Núria. Hem tornat enrere, hem recollit els esquís i hem baixat, amb bona neu, per la vall de Noucreus fins a Núria. Després d'aquesta sortida està clar que hem de penjar els esquís fins que caigui una bona nevada perquè les condicions actuals no permeten fer gairebé cap ascensió amb esquís.
Podeu veure aquí la pel·lícula de la jornada:


I aquí teniu les dues panoràmiques circulars:

Pic de la Fossa del Gegant, 2.801 m
Pic de Noucreus, 2.799 m