dissabte, 27 de novembre de 2010

Escalada a Agulles

El Gep Llarg
Hem tornat a Montserrat per acabar la feina que vam començar la setmana passada quan un xàfec inoportú ens va privar de fer la Boteruda.  Avui les previsions eren de bon temps però molt fred i així ha estat. L'objectiu inicial era recuperar la bagueta que vam abandonar la setmana passada quan la pluja ens va fer abandonar a la Boteruda i, de pas, completar la via i fer alguna cosa més. En total hem fet tres vies:
Les tres són vies fàcils encara que el pas del petit desplom de la Boteruda on vam abandonar la setmana passada tenia una mica de finura. Ha fet molt bon temps i un dia molt clar i ens ha permès fer una panoràmica circular des del cim del Gep Llarg.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.


També tenim aquí la panoràmica circular:


dissabte, 20 de novembre de 2010

Pluja a Montserrat

Ja ho deia el Meteocat. Ho deia també l'Agència estatal de meteorologia. Avui havia de ploure a Montserrat. Nosaltres, amb una moral de ferro, hem sortit de bon matí amb la intenció de fer un parell de vies faciletes a Agulles. No ha pogut ser. Quan hem sortit de casa semblava que encara salvaríem la jornada, ja que el cel estava clar, però quan hem arribat a Montserrat la cosa s'ha començat a complicar i la boira ho tapava tot. Malgrat tot, hem seguit endavant i hem anat a la Boteruda per fer l'aresta Brucs, una via que, segons la guia, no té gaire dificultat. Hem fet la primera tirada sense problemes mentre la boira, a poc a poc, ens anava envoltant però quan estàvem atacant el pas clau de la via, un petit desplom a l'inici de la segona tirada, ha començat a ploure i hem decidit deixar-ho per a un altre dia. Sota la pluja hem retornat a Can Massana donant per acabada una jornada de muntanya que no passarà a la Història.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques.

dissabte, 13 de novembre de 2010

GR92: Tarragona - Salou

GR92
Tarragona - Constantí - La Canonja - Vilaseca - Salou

Avui el GR92 ens ha portat per terres del Tarragonès. Hem arribat al matí en cotxe a Salou i allà hem agafat el tren fins a Tarragona. Des de l'estació hem pujat al balcó del Mediterrani, punt d'inici oficial de l'etapa. Després hem seguit per una àmplia avinguda fins a la plaça de la Imperial Tarraco. Un camí ens ha portat per la riba esquerra del Francolí fins al davant del poble de Constantí. Aquest era el punt clau de l'etapa, ja que calia travessar el riu a gual per arribar a Constantí. Ens hem descalçat i, amb aigua fins a mitja cama, hem travessat el Francolí, que avui baixava amb aigua clara i neta. El nostre camí ha seguit fins a la Canonja i després fins a Vilaseca i Salou. En general l'etapa ha estat fàcil i, pel que fa al paisatge i l'entorn, no ha estat de les millors però ens ha deixat satisfets, especialment per l'aventura del pas a gual del Francolí. Avui el camí estava molt poc marcat, de manera que hem hagut de fer treballar molt el GPS. Finalment hem dinat al restaurant Las Brasas de Salou.
Aquí teniu un petit vídeo que recull algunes escenes de l'excursió:




dissabte, 6 de novembre de 2010

Ascensió a la Peña Montañesa (2.291 m)

Peña Montañesa
Feia molts anys que volia fer la Peña Montañesa i fins ara no havia arribat l'oportunitat. Aquesta època de l'any és ideal per fer aquesta mena d'ascensions, quan a les muntanyes més altes ja hi ha neu però encara no n'hi ha prou per poder fer esquí de muntanya. A més, els boscos amb tots els colors de la tardor ofereixen en aquesta època el seu millor aspecte. Ahir al vespre vam arribar a Ainsa i ens vam allotjar a l'alberg, molt confortable. De bon matí hem pujat en cotxe fins a les proximitats de San Victorián, on comença l'ascensió. El camí, ben traçat, puja en una llarga diagonal pel vessant sud d'aquesta muntanya gegantina. A mesura que pujàvem, el panorama ha anat ampliant-se; primer sobre la vall d'Ainsa i l'embassament de Mediano, després sobre les llunyanes muntanyes de Candanchú i finalment, quan hem arribat a la carena final, sobre el massís del Monte Perdido, el Posets i el Cotiella. En el cim, el panorama era impressionant; aquest cim, separat de la línia principal dels Pirineus, ens ha permès veure gairebé tot el Pirineu, des de la Collarada fins al Pedraforca, en un dia força clar. Al davant mateix teníem el Cotiella, que mostrava la seva magnífica pala, que vam superar amb esquís fa poc més d'un any i al costat la Punta Llerga, que vam fer l'any passat per aquest temps. També hem vist el Tozal de Guara, la Peña Oroel, el Tallon, la Brecha de Rolando, el Casco, el Monte Perdido, la Munia, la Punta Fulsia, la Punta Suelza, el Bachimala, el Posets, el Turbón i moltes més muntanyes. Fins i tot al fons es retallava la característica silueta del Pedraforca i la Serra del Cadí. Com és habitual, hem fet la foto panoràmica i les fotos de cim abans d'iniciar el descens, primer pel mateix camí de pujada i després per la variant de la Faja, que ens ha ofert nous panorames. Hem acabat al poblet d'Oncins, amb un magnífic dinar al restaurant de les Bodegas Ambrosio.
Aquí teniu el vídeo de la sortida, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:



I finalment us presentem aquí la panoràmica del cim:


dilluns, 1 de novembre de 2010

Canal del Pou del Glaç

Canal del Mejillón
La canal del Pou de Glaç, també denominada Canal del Mejillón, és la via ferrada més difícil de Montserrat, si més no per dos passos clau en els que cal superar a força de braços un parell de trams força verticals. Ja fa temps que volia fer-la i més d'una vegada havia proposat aquesta activitat als companys sense gaire èxit. Per això avui he aprofitat l'ocasió enganyant la Maria i en Juan dient-los que no era massa difícil encara que calia fer una mica de força de braços. Sort que he portat un parell d'estreps que, posats estratègicament en els passos clau, han facilitat la maniobra. Avui la canal estava una mica humida i enfangada, complicant la pujada però el temps ha estat bo encara que una mica núvol. Sabíem que el nom tradicional de la canal és del Pou de Glaç però els que van equipar-la van canviar-li el nom pel de Canal del Mejillón perquè a la part alta de la canal hi ha moltes closques d'aquests mol·luscs, procedents de les deixalles d'un antic restaurant que hi havia a dalt de Sant Jeroni. Nosaltres hem comprovat que, efectivament, la part alta de la canal està plena de closques de musclo i altres deixalles. Fins i tot hem portat a casa una d'aquestes closques com a trofeu. Des de la sortida de la canal, un curt camí ens ha portat al cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat, on hem fet la foto panoràmica i la foto de cim. Després hem baixat per la canal de Sant Jeroni retornant al punt de partida, Santa Cecília. Com a consell per a futurs ascensionistes d'aquesta via recomanem portar un parell d'estreps, especialment si ve gent poc acostumada a aquestes aventures, i també una corda per assegurar els dos passos clau i també per garantir la retirada en ràpel si algú de la colla fa figa.
Aquí teniu el vídeo de la jornada:



I finalment us presentem aquí la panoràmica circular: