diumenge, 31 de maig del 2009

Pain de Sucre du Mont Tondu (3.167 m)

Sortim del refugi de Tré la Tête amb les primeres llums. El dia sembla que no està massa bo però la previsió de Méteo France és que farà bon temps i, potser, a la tarda es taparà i pot caure alguna tempesta. Des del refugi hem d'anar a buscar la gelera de Tré la Tête a través del Mauvais pas, un caminet que ens ha d'aproximar al glaciar de Tré la Tête, per on puja el nostre itinerari d'avui. Hi ha algun pas equipat però no és massa complicat i aviat arribem a la gelera. Aquí ens portem una gran decepció, ja que no hi ha neu sinó que tot és pedra. Caldrà pujar un bon tros fins a trobar la neu i poder seguir amb els esquís als peus. Sort que la nostra moral de victòria és indestructible i, amb els esquís a l'esquena, pugem entre pedres, pedretes i blocs fins que, gairebé a 2.400 m, trobem ja la continuïtat de la neu. Estem sobre la gelera de Tré la Tête a sota mateix del refugi de Conscrits on hem de retornar per passar la nit. Des d'aquí, l'itinerari de pujada al Pain de Sucre es veu complicat, ja que passa per sobre d'una barrera de séracs i no hi ha molta neu, però seguim endavant i ens comencem a enfilar per la gelera del Mont Tondu. La barrera de séracs no és tan difícil com semblava de lluny i la superem sense problemes. A mesura que pugem, el panorama es fa cada vegada més impressionant. Viem perfectament la part superior de la gelera de Tré la Tête, per on hem de pujar demà i, al fons, veiem de tant en tant el Mont Blanc treient el cap entre els núvols. Més amunt decidim tirar per una pala que puja directa al cim sense passar pel collet com marca la ressenya. Hem se superar uns trams molt drets però aviat arribem al cim del Pain de Sucre du Mont Tondu. Des d'aquí el panorama és molt extens, dominat pel Mont Blanc. Fem la panoràmica circular i ens preparem per a l'esquiada. El descens és magnífic, encara que curt, i en molt poc temps tornem a estar a la gelera de Tré la Tête des d'on remuntem, novament amb els esquís a l'esquena, uns dos-cents metres de desnivell fins al refugi de Conscrits (2.600 m), on ens instal·lem. El refugi és molt acollidor i com que hi hem arribat molt aviat (a les dues del migdia) tenim temps de tot: migdiada, lectura, curset de rescat en geleres ... Després, un bon sopar i a dormir aviat perquè demà ens esperen les Dômes de Miage.


dissabte, 30 de maig del 2009

Refugi Tré la Tête (1.970 m)

Sortida final de la temporada d'esquí de muntanya als Alps, concretament al massís del Mont Blanc. Avui som una bona colla - vuit persones - ja que per a aquesta ocasió ens hem associat amb en César i la seva colla. Després d'un llarg viatge per autopista hem arribat al pàrquing de Le Cougnon, des d'on surt un camí ben marcat que ens porta en dues hores i mitja fins al refugi de Tré la Tête, un refugi privat situat en un lloc estratègic, a la sortida del glaciar de Tré la Tête i en la ruta del GR de la volta al Mont Blanc. És un camí ben traçat però amb molta pujada. Superem els 800 metres de desnivell amb els esquís i la resta de material a l'esquena, ja que no hi ha neu. És força dur però ja estava escrit en el guió que avui els esquís serien només una càrrega per a nosaltres. A mitja pujada es posa a ploure però, afortunadament, són només quatre gotes i arribem al final de l'etapa sense problemes. El sopar no és dels millors però ve acompanyat per una taula de formatges que ens agrada força.


diumenge, 17 de maig del 2009

Ascensió al Cotiella (2.912 m) amb esquís

Ahir a migdia vam sortir de casa i vam pujar en cotxe al refugi forestal de Lavasar (1.900 m). Vam aprofitar unes condicions òptimes, ja que la pista estava neta de neu i, en canvi, a la muntanya encara hi havia prou neu per fer l'ascensió al Cotiella amb esquís. Abans de sopar, i aprofitant les darreres llums, ens vam acostar a l'Ibón de la Basa de la Mora, un racó de gran bellesa. A les cinc del matí, després d'esmorzar, ens hem posat en marxa. Després d'uns vint minuts de caminar amb els esquís a l'esquena hem trobat prou continuïtat de neu per posar-nos els esquís i hem seguit, ja més còmodament, pujant entre el bosc en direcció a la valleta del Lavasar. Hem passat per sota de les Agujas de Lavasar just quan els primers raigs de sol il·luminaven la punta de l'agulla gran. Hem deixat enrere les agulles i hem arribat al Collado de la Ribereta, des d'on hem iniciat un flanquejament una mica precari per anar a buscar el Collado de la Pala del Puerto. Des d'aquí hem baixat uns dos-cent metres per la vall de la Era de las Brujas. En el punt més baix, abans d'iniciar la remuntada final, ens hem aturat a esmorzar. Hem pujat a la Colladeta (2.714 m) i des d'aquí, per la gran pala final, fins al cim del Cotiella. El panorama era extraordinari, encara que algunes muntanyes quedaven tapades pels núvols. Hem fet la panoràmica circular i les tradicionals fotos de cim i hem iniciat la baixada. La neu estava força bé, molt millor del que esperàvem, excepte en algun petit tram on estava més tova. Hem superat el pas clau del Collado de la Pala del Puerto, després de remuntar amb les pells uns dos-cents metres de desnivell, i hem arribat al punt de partida passant novament pel costat de les Agujas de Lavasar.
Aquí teniu el vídeo de la sortida:



diumenge, 3 de maig del 2009

Intent a l'Ouile de la Valletaz

No sempre surten les coses bé. Avui, després de la gran ascensió d'ahir a l'Albaron, teníem previst fer una ascensió curta que ens permetés arribar a casa -vuit hores de carretera- a una hora raonable. Després de valorar la situació i consultar el guarda del refugi, hem decidit atacat l'Ouile de la Valletazz, un cim de 3.150 metres que es fa en 3 hores i mitja. Després d'esmorzar al refugi, a dos quarts de sis hem sortit en direcció al cim. Hem seguit l'itinerari que ens havia explicat el guia fins a un gran plató. A partir d'aquí s'havia de vorejar la muntanya fins trobar una pala força dreta i una canal final que ens havia de portar al cim. La qüestió és que no hem trobat cap pala sinó que hem anat pujant en espiral fins que hem trobat una canal força dreta que portava a una bretxa a la carena. Hem deixat els esquís i, armats amb el piolet, hem pujat la canal fins arribar a la bretxa. Aquí ens hem adonat que aquesta no era la canal que esperàvem trobar. Encara que estàvem a 3030 m, a només 120 metres de desnivell del cim, l'aresta presentava un mur impracticable, de manera que hem decidit abandonar. Si no haguéssim de tornar a Barcelona avui mateix, hauríem pogut tornar enrere i pujar per una gran canal que havíem deixat enrere, però hem pensat que es faria molt tard i ens hem donat per satisfets amb l'Albaron. Hem baixat al refugi i després, seguint una pista, hem baixat a la vall principal, des d'on una automobilista ha portat el nostre conductor fins a Boneval per recuperar el cotxe i retornar a casa.


dissabte, 2 de maig del 2009

Ascensió a l'Albaron (3.637 m) amb esquís

A les 5 del matí ens posem en marxa. Prenem el microesmorzar del refugi dels Evettes i sortim en direcció a l'Albaron. Al contrari del que ens pensàvem, no hi ha massa gent per aquesta muntanya però tenim la sort que hi ha una bona traça que ens guiarà pel petit laberint de sèracs de la gelera de l'Albaron. Hi ha tanta neu que de la gelera només es veuen alguns sectors de les barreres de sèracs; la neu tapa totes les esquerdes fent molt més segura la progressió. Arribem a la carena, en el lloc anomenat La Selle de l'Albaron. A partir d'aquí hi ha dos itineraris; es poden baixar uns tres-cents metres per la vessant contrària fins a trobar la via normal que puja del refugi d'Averole o bé es pot pujar per l'aresta directa al cim. Ahir, al refugi, un guia ens va recomanar l'aresta, molt aèria i amb uns panorames il·limtats. Ens posem els esquís a l'esquena i comencem a enfilar-nos per la cresta, amb passos de neu i roca. Ens assegurem en alguns trams amb el nostre cordino però la dificultat no és excessiva. Al final arribem al cim de l'Albaron (3.637 m), un ampli replà on podem descansar una mica i fer, ben còmodament, les fotos del cim i la panoràmica circular. La ressenya que portem descriu una canal de baixada on, segons les condicions, es pot muntar un ràpel d'uns 20 metres fins a la gran pala de neu on comença l'esquiada. Hi ha una petita canal que porta a la instal·lació del ràpel. Convenientment assegurats hi baixem i, encara que la neu arriba tan amunt que gairebé ja no cal la maniobra, fem un petit ràpel. Després, amb els esquís als peus, iniciem una llarga baixada fins al refugi d'Averolee. La neu no està bé del tot però gaudim d'una llarga esquiada amb un magnífic ambient alpí. Ens instal·lem en el refugi, on ens donen un sopar una mica millor que el d'ahir, amb una sopa de llegums, unes butifarres amb polenta, taula de formatges i macedònia. Per acabar, el guarda del refugi ens convida a un genepi, el típic licor d'herbes de la Maurienne.
Aquí teniu el vídeo de la sortida.



divendres, 1 de maig del 2009

Refugi des Evettes (2.590 m)

Hem vingut a la Vanoise, i més concretament a l'Haute Maurienne, per fer una travessia d'esquí de muntanya de tres dies. L'objectiu principal és l'Albaron (3.637 m), un clàssic de l'esquí de muntanya als Alps. Hem sortit de Barcelona a les 4 de la matinada i poc després de la una del migdia comencem la pujada al refugi dels Evettes, el nostre objectiu d'avui. Hi ha molta neu i fa un dia radiant, de manera que la pujada ens ofereix uns panorames espectaculars. Són uns 800 metres de desnivell i triguem tres hores en superar-los. Poc abans d'arribar al refugi podem contemplar una magnífica panoràmica de l'Albaron amb la seva gelera i les barreres de séracs. La gran quantitat de neu que hi ha a la muntanya fa que les perilloses esquerdes quedin totalment tapades, de manera que el perill és molt menor. Ens instal·lem en el refugi, on ja teníem plaça reservada, i ens preparem per a la intensa jornada que ens espera demà. El sopar comença malament, amb una sopa aigualida, però el cus-cus amb pollastre de segon plat, la taula de formatges i el pastís casolà ens deixen finalment satisfets. Per acabar, el guarda del refugi ens ofereix una copeta de genepi, un licor d'herbes molt típic d'aquesta comarca alpina.