dissabte, 25 d’abril de 2009

GR92: Palamós - Sant Feliu

Una nova etapa del GR92, entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Una etapa que recorre tota la costa pujant i baixant a les diverses cales que forma aquest sector de la Costa Brava. Hem pogut gaudir de grans paisatges marins, encara que bona part del trajecte estava urbanitzat i seguia els passeigs marítims dels pobles i urbanitzacions que hem anat trobant. En total són uns 17 km de camí i a l'hora de dinar ja estàvem a Sant Feliu. Com sempre, hem acabat la jornada amb un magnífic dinar en un restaurant-masia dels voltants.


dilluns, 13 d’abril de 2009

Escalada a Agulles: La Sensenom & La Torta

El dilluns de Pasqua, després de passar la Setmana Santa a casa, a causa del mal temps, hem fet una sortida matinal a Montserrat per fer un parell d'escalades. Hem anat a Agulles i el primer objectiu ha estat l'Agulla Sense Nom per la via de l'Aresta dels Brucs, una via relativament fàcil, de tercer amb un pas de quart, que ja havia fet dues vegades però fa molt temps. Després hem anat a la Torta, la roca més alta de la regió d'Agulles. Hem pujat la via Normal, una sola tirada de 40 metres en escalada lliure de tercer i quart grau. També l'havia fet tres vegades i és una via que puja de forma molt elegant des del coll entre aquesta agulla i la Trirroca, flanquejant en diagonal per una gran placa i arribant al cim per l'Aresta Brucs. Tant a la Torta com a la Sense Nom, hem fet panoràmiques circulars des del cim:
I aquí teniu també el vídeo:



diumenge, 5 d’abril de 2009

La Mina - Fontfreda amb esquís

Pic de la Mina de Puymorens
Hem sortit de casa a les 5'15 i hem arribat a l'estació d'esquí de Puymorens poc abans de les vuit del matí. L'objectiu inicial era el Pic de la Mina; hem pujat al costat de les pistes d'esquí, encara desertes, i les hem deixat enrere abans que pugés cap esquiador. En poc més de dues hores hem fet el cim del Pic de la Mina (2.683 m) i hem esmorzat una mica mentre contemplàvem el panorama. Vèiem a sota mateix el Pic dels Pedrons i més enllà moltes més muntanyes. Hem reconegut, entre moltes altres, el Roc Melé i el Nérassol. Per l'altra banda vèiem en primer pla tot el cercle de muntanyes que volíem recórrer, fins al Pic de Fontfreda. Després de baixar una mica amb els esquís a l'esquena hem arribat al collet sud i, ja amb els esquís als peus, hem iniciat el llarg recorregut per la carena. Hem passat pel coll de l'Orri de la Vinyola i hem pujat a la Punta de la Vinyola (2.752 m). Només ens hem aturat el temps just de fer les fotos del cim i, després de baixar uns metres amb els esquís a l'esquena, hem seguit amb les pells per la carena. Una dreta pala ens ha portat al Pic de les Valletes (2.793 m), un cim per una via d'escalada per l'esperó nord. Més fotos i a seguir carenant ! Sense cap dificultat hem arribat al Pic de Fontfreda (2.738 m), un cim que és més aviat una esplanada però que ens ha ofert una nova perspectiva de les muntanyes de la Cerdanya, Andorra i l'Ariège. També hem visitat el veí Pic de Fontfreda Est (2.737 m). Hem retornat al cim principal de Fontfreda per buscar el camí de baixada. El mapa de l'Alpina marca un caminet que baixa al coll situat entre el Pic de Fontfreda i el Pic de l'Estanyol, on comença una ampla canal esquiable, però en el teòric inici del caminet hi havia una cornisa i un mur de neu que fein molt complicat el descens. L'altra opció era retornar fins a una canal practicable que havíem vist abans del pic de les Valletes. Després de mirar una mica hem vist una canal, força dreta però practicable, per on hem baixat amb els esquís a l'esquena i el piolet a la mà. La baixada ha estat llarga i l'esquiada posterior se'ns ha fet curta, però hem tancat l'itinerari circular d'una manera molt alpina.
També podeu veure una sèrie de panoràmiques de 360º que hem fet en els diferents cims que hem pujat:
I aquí teniu un petit vídeo.