dissabte, 31 d’octubre de 2009

Pedraforca, cara Nord. Via Estasen

Hem escalat la cara Nord del Pedraforca per la via Estasen, la més clàssica de tota la muntanya, que acaba al cim del Calderer (2.493 m). Aquesta via ja l'havia fet antigament, el juny de 1975, i fins i tot havia fet una ressenya de la via. Avui, molts anys després, hem repetit aquesta via, no molt difícil però sí força interessant. Hem sortit de casa a les cinc del matí i amb les primeres llums hem arribat al mirador del Gresolet on hem preparat el material i hem iniciat l'aproximació a la paret. Hem passat al costat del refugi Lluis Estasen i hem seguit l'aproximació a la via, fins al peu del Dit del Riambau, punt de partida de l'escalada. Allà mateix hi ha la petita bauma on vam dormir quan vam intentar per segona vegada la via Estasen el mes de juny de 1978. En aquella ocasió va ploure tota la nit i al matí segui plovent, de manera que vam haver de deixar-ho córrer. Avui les condicions eren bones i, a poc a poc, ens hem anat enfilant per la paret superant diedres i plaques en direcció al cim del Calderer. El pas més característic de la via. el flanquejament, no ens ha costat gaire. En realitat és més impressionant per la gran timba que es té a sota que no pas difícil; de totes maneres, la dosi d'adrenalina és important. Després del flanquejament ve el tram del jardí, que es fa pràcticament caminat fins arribar a l'Aresta del Riambau, on encara hi ha alguna tirada d'una certa dificultat. En poc més de quatre hores hem arribat al cim del Calderer i hem pogut gaudir d'un gran panorama. El descens del Calderer fins a l'enforcadura requereix també molta atenció però hem baixat sense problemes i, per la gran tartera i el camí transversal, hem tornat al punt de partida.
Aquí teniu una panoràmica circular que hem fet des del cim del Calderer: