dimecres, 31 de desembre de 2008

Bivac al desert - Zagora

Amb les primeres llums desmuntem el bivac i ens posem en marxa en direcció a Zagora. La pista ens porta insistentment en direcció sud, malgrat que el GPS assenyala una direcció gairebé oposada. Algun pesimista insinua que ens hem equivocat i hem agafat la pista de Dakkar, però aviat arribem a un collet i la pista baixa a la plana prenent la direcció correcta. Arribem a la plana i el GPS ens diu que queden gairebé 60 km fins a Zagora, per la plana infinita. A poc a poc, anem recorrent els kilòmetres per la pista, gairebé rectilínia, que travessa la gran plana. Arribem al primer poble, Imin Ouasif, i com que no hem pres res calent ens aturem a esmorzar. Ens conviden a una casa particular i esmorzem com cal, amb dàtils de collita pròpia, pa amb oli i l'inevitable te. Seguim el nostre camí per la pista infinita fins que, molts quilòmetres més endavant, ens aturem en una casa on han muntat un petit bar en una haima. Prenem un altre te i seguim en direcció a Zagora. Es posa a ploure però seguim pedalant sense parar fins que, amb les darreres llums del dia, arribem a Zagora, un poble gran i turístic on no tenim problema per trobar un magnífic hotel on descansar i celebrar la nit de final d'any.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005. Aquí teniu també la segona part del vídeo de la sortida, que inclou el recorregut des de Nkob fins a Zagora.




dimarts, 30 de desembre de 2008

Nkob - Bivac al desert

Aquesta tercera etapa havia de ser fàcil encara que llarga però les coses s'han complicat. Hem sortit de Nkob i hem anat per una carretereta fins a Tazarinne; una plàcida passejada per una vall amb palmeres i les primeres zones de sorra que assenyalen la proximitat del desert. A Tazarinne prenem un te i comprem fruita en el mercat local abans de seguir en direcció a Tarhbalt, teòric punt final de la nostra etapa. Arribem a Tarhbalt i ens trobem amb un poble brut i pobre. Aquí no hi ha hotel ni alberg ni gîte, i quan preguntem si hi ha alguna casa on dormir les respostes no ens agraden gaire. Ens sembla un poble poc acollidor, de manera que decidim seguir el nostre camí. A la pista que porta a Zagora hi ha un poblet però està molt lluny i queden poques hores de llum, de manera que som conscients que ens tocarà fer bivac, però preferim bivaquejar que quedar-nos aquí. Seguim una pista pedregosa durant un parell d'hores fins que comença a fosquejar i trobem un lloc adequat per al bivac, un cercle de pedres amb sorra que ens sembla prou còmode per passar la nit. Avui hem fet 83 km però encara ens queden forces per recollir una mica de llenya i fer un foc per escalfar-nos mentre sopem. Tenim sort; no fa gaire fred i tampoc bufa el vent, de manera que dormim força bé. A mitja nit, però, cauen quatre gotes i sembla que ens mullarem però tot queda en no res i dormim fins que comença a clarejar.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005.


dilluns, 29 de desembre de 2008

Tizi-n-Tazazart - Nkob

Després d'esmorzar a la gîte d'ètape del Tizi-n-Tazazart sortim per fer la segona etapa, la menys dura de les que tenim previstes. Com que estem en el coll a 2.200 m, l'etapa és gairebé tota de baixada. Cal, però, anar amb compte perquè és una pista pedregosa i voltada d'estimballs, de manera que no es pot córrer. Fa menys fred del que esperàvem encara que al matí els voltans de la gîte estant gebrats. La pista va baixant fent giravolts per un terreny àrid i pedregós amb grans vistes sobre tot el massís del Jebel Sarro. Després arribem a una zona més humanitzada i fins i tot trobem una gîte, molt més confortable que la del Tizi, en el poble d'Akhajjam. Ens aturem a esmorzar i a prendre l'inevitable te abans de seguir la nostra ruta, que ara ressegueix una vall verda amb petits poblets. Més endavant, la pista deixa la verda vall que es comença a engorjar, i puja fins a un altiplà pedregós per on anem directament a Nkob, un poble més gran on fins i tot hi ha un petit hotel on ens allotgem.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005. Aquí tenim també la primera part del vídeo de la sortida, que inclou el recorregut des de Boumalne Dadés fins a Nkob:




diumenge, 28 de desembre de 2008

Boumalne - Tizi-n-Tazazart

Iniciem aquesta nova aventura africana en bicicleta sortint de Boumalne-Dadés, justament on vam acabar la nostra anterior ruta en BTT per l'Atlas l'any 2002. Comencem per una pista asfaltada que porta a Igniwn. El paissatge africà és impressionat; Al davant veiem les muntanyes del Jebel Sarro que hem de travessar i, al darrere, veiem les altes muntanyes nevades de l'Alt Atles. Distingim la llarga aresta somital del Mgoum, que ens porta grans records de la nostra estada per aquelles muntanyes l'any 2003. Ens aturem a menjar una mica, voltats de nens de la zona que ens venen a veure, i seguim el nostre camí. Poc abans d'Igniwn deixem la pista asfaltada i prenem una pista que comença a enfilar-se en direcció al coll (Tizi) de Tazazart, situat a 2.200 m. Abans d'iniciar la forta pujada ens aturem a prendre un te a Aït Marsid, convidats per un amable veí d'aquest petit poble. Seguim pujant per la pista i arribem, quan comença a fosquejar, al Tizi-n-Tazazart on hi ha una rústica gîte d'ètape on ens allotgem. Han estat més de 50 km i estem cansats però aquest és un lloc acolidor i ens podrem recuperar. És un lloc singular situat dalt de la carena del Jebel Sarro i des d'aquí gaudim d'una magnífica posta de sol africana.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005.


diumenge, 21 de desembre de 2008

Escalada a Montserrat: El Bisbe & El Frare

Hem anat a Montserrat a practicar l'escalada. L'objectiu han estat dues vies relativament fàcils, una d'elles considerada com a via blava, una categoria que inclou vies clàssiques no massa difícils i ben equipades. Hem anat a la regió dels Frares Encantats i això ja ha suposat una llarga caminada per la Portella, el Refugi Vicenç Barbé i la canal del Lloro. Hem fet dues vies:
La primera puja a un dels cims més característics de Montserrat, totalment en lliure per la cara sud, la que dóna als Brucs. En un dia amb molta llum, des del cim hem pogut gaudir d'un gran panorama de Montserrat i de muntanyes llunyanes. Després hem anat al Frare Gros i hem fet també l'aresta Brucs, una via blava que puja per una fisura i després evita un marcat desplom amb un flanquejament espectacular sobre un gran buit per acabar pujant per una canal no gaire difícil. Aquí també hem pogut gaudir d'un gran panorama. Hem baixat en ràpel i, per unes canals equipades, hem baixat al Coll de Porc i hem retornat a Can Masana.
Aquí teniu un petit vídeo d'aquestes escalades nadalenques:




dissabte, 13 de desembre de 2008

Plana Novella BTT

Una matinal de bicicleta de muntanya per les terres del Garraf. Es tracatava de fer l'entrenament final abans del nostre viatge previst al Marroc per fer una ruta en bicicleta pel massís del Jebel Sarro. En total hem fet 32 km amb sortida i arribada a Begues passant per la Plana Novella. Hem repetit bàsicament el mateix itinerari que vam seguir en la nostra anterior excursió en bicicleta per aquesta zona fa gairebé vint anys, el 13 d'abril de 1989. Aquesta vegada, però, el restaurant-berenador de Plana Novella ha canviat el seu ús i ara és un temple budista.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Cambres d'Ase (2.750 m) amb esquís

Cambres d'Ase
Avui sí que hem inaugurat oficialment la temporada d'esquí de muntanya. Hem sortit de casa a les 6 del matí, hem passat per Ur a recollir en Joan Castelltort i abans de les 9 ja estàvem pujant amb esquís. Hem sortit de l'aparcament de l'estació amb els esquís als peus; hem pujat entre les pistes i després per l'antic traçat d'un remuntador (ziga-zagues artístiques). Hem esmorzat i, ja totalment fora de l'estació, ens hem enfilat per unes pales fins a la carena, que ens ha portat fins a l'avantcim. Hem deixat els esquís en un collet entre el cim occidental (2.711 m) i l'oriental (2.750 m). El darrer tram l'hem fet caminant per una cresta, amb alguns passos una mica delicats fins al cim.
La baixada l'hem fet caminant fins als esquís i després per la carena, amb les pells de foca encara posades, fins que la cosa ja era esquiable i ens hem tret les pells. La neu, tova i pesada amb troços gelats; al final hem baixat per la pista d'esquí.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida: