dimecres, 31 de desembre de 2008

Bivac al desert - Zagora

Amb les primeres llums desmuntem el bivac i ens posem en marxa en direcció a Zagora. La pista ens porta insistentment en direcció sud, malgrat que el GPS assenyala una direcció gairebé oposada. Algun pesimista insinua que ens hem equivocat i hem agafat la pista de Dakkar, però aviat arribem a un collet i la pista baixa a la plana prenent la direcció correcta. Arribem a la plana i el GPS ens diu que queden gairebé 60 km fins a Zagora, per la plana infinita. A poc a poc, anem recorrent els kilòmetres per la pista, gairebé rectilínia, que travessa la gran plana. Arribem al primer poble, Imin Ouasif, i com que no hem pres res calent ens aturem a esmorzar. Ens conviden a una casa particular i esmorzem com cal, amb dàtils de collita pròpia, pa amb oli i l'inevitable te. Seguim el nostre camí per la pista infinita fins que, molts quilòmetres més endavant, ens aturem en una casa on han muntat un petit bar en una haima. Prenem un altre te i seguim en direcció a Zagora. Es posa a ploure però seguim pedalant sense parar fins que, amb les darreres llums del dia, arribem a Zagora, un poble gran i turístic on no tenim problema per trobar un magnífic hotel on descansar i celebrar la nit de final d'any.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005. Aquí teniu també la segona part del vídeo de la sortida, que inclou el recorregut des de Nkob fins a Zagora.




dimarts, 30 de desembre de 2008

Nkob - Bivac al desert

Aquesta tercera etapa havia de ser fàcil encara que llarga però les coses s'han complicat. Hem sortit de Nkob i hem anat per una carretereta fins a Tazarinne; una plàcida passejada per una vall amb palmeres i les primeres zones de sorra que assenyalen la proximitat del desert. A Tazarinne prenem un te i comprem fruita en el mercat local abans de seguir en direcció a Tarhbalt, teòric punt final de la nostra etapa. Arribem a Tarhbalt i ens trobem amb un poble brut i pobre. Aquí no hi ha hotel ni alberg ni gîte, i quan preguntem si hi ha alguna casa on dormir les respostes no ens agraden gaire. Ens sembla un poble poc acollidor, de manera que decidim seguir el nostre camí. A la pista que porta a Zagora hi ha un poblet però està molt lluny i queden poques hores de llum, de manera que som conscients que ens tocarà fer bivac, però preferim bivaquejar que quedar-nos aquí. Seguim una pista pedregosa durant un parell d'hores fins que comença a fosquejar i trobem un lloc adequat per al bivac, un cercle de pedres amb sorra que ens sembla prou còmode per passar la nit. Avui hem fet 83 km però encara ens queden forces per recollir una mica de llenya i fer un foc per escalfar-nos mentre sopem. Tenim sort; no fa gaire fred i tampoc bufa el vent, de manera que dormim força bé. A mitja nit, però, cauen quatre gotes i sembla que ens mullarem però tot queda en no res i dormim fins que comença a clarejar.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005.


dilluns, 29 de desembre de 2008

Tizi-n-Tazazart - Nkob

Després d'esmorzar a la gîte d'ètape del Tizi-n-Tazazart sortim per fer la segona etapa, la menys dura de les que tenim previstes. Com que estem en el coll a 2.200 m, l'etapa és gairebé tota de baixada. Cal, però, anar amb compte perquè és una pista pedregosa i voltada d'estimballs, de manera que no es pot córrer. Fa menys fred del que esperàvem encara que al matí els voltans de la gîte estant gebrats. La pista va baixant fent giravolts per un terreny àrid i pedregós amb grans vistes sobre tot el massís del Jebel Sarro. Després arribem a una zona més humanitzada i fins i tot trobem una gîte, molt més confortable que la del Tizi, en el poble d'Akhajjam. Ens aturem a esmorzar i a prendre l'inevitable te abans de seguir la nostra ruta, que ara ressegueix una vall verda amb petits poblets. Més endavant, la pista deixa la verda vall que es comença a engorjar, i puja fins a un altiplà pedregós per on anem directament a Nkob, un poble més gran on fins i tot hi ha un petit hotel on ens allotgem.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005. Aquí tenim també la primera part del vídeo de la sortida, que inclou el recorregut des de Boumalne Dadés fins a Nkob:




diumenge, 28 de desembre de 2008

Boumalne - Tizi-n-Tazazart

Iniciem aquesta nova aventura africana en bicicleta sortint de Boumalne-Dadés, justament on vam acabar la nostra anterior ruta en BTT per l'Atlas l'any 2002. Comencem per una pista asfaltada que porta a Igniwn. El paissatge africà és impressionat; Al davant veiem les muntanyes del Jebel Sarro que hem de travessar i, al darrere, veiem les altes muntanyes nevades de l'Alt Atles. Distingim la llarga aresta somital del Mgoum, que ens porta grans records de la nostra estada per aquelles muntanyes l'any 2003. Ens aturem a menjar una mica, voltats de nens de la zona que ens venen a veure, i seguim el nostre camí. Poc abans d'Igniwn deixem la pista asfaltada i prenem una pista que comença a enfilar-se en direcció al coll (Tizi) de Tazazart, situat a 2.200 m. Abans d'iniciar la forta pujada ens aturem a prendre un te a Aït Marsid, convidats per un amable veí d'aquest petit poble. Seguim pujant per la pista i arribem, quan comença a fosquejar, al Tizi-n-Tazazart on hi ha una rústica gîte d'ètape on ens allotgem. Han estat més de 50 km i estem cansats però aquest és un lloc acolidor i ens podrem recuperar. És un lloc singular situat dalt de la carena del Jebel Sarro i des d'aquí gaudim d'una magnífica posta de sol africana.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005.


diumenge, 21 de desembre de 2008

Escalada a Montserrat: El Bisbe & El Frare

Hem anat a Montserrat a practicar l'escalada. L'objectiu han estat dues vies relativament fàcils, una d'elles considerada com a via blava, una categoria que inclou vies clàssiques no massa difícils i ben equipades. Hem anat a la regió dels Frares Encantats i això ja ha suposat una llarga caminada per la Portella, el Refugi Vicenç Barbé i la canal del Lloro. Hem fet dues vies:
La primera puja a un dels cims més característics de Montserrat, totalment en lliure per la cara sud, la que dóna als Brucs. En un dia amb molta llum, des del cim hem pogut gaudir d'un gran panorama de Montserrat i de muntanyes llunyanes. Després hem anat al Frare Gros i hem fet també l'aresta Brucs, una via blava que puja per una fisura i després evita un marcat desplom amb un flanquejament espectacular sobre un gran buit per acabar pujant per una canal no gaire difícil. Aquí també hem pogut gaudir d'un gran panorama. Hem baixat en ràpel i, per unes canals equipades, hem baixat al Coll de Porc i hem retornat a Can Masana.
Aquí teniu un petit vídeo d'aquestes escalades nadalenques:




dissabte, 13 de desembre de 2008

Plana Novella BTT

Una matinal de bicicleta de muntanya per les terres del Garraf. Es tracatava de fer l'entrenament final abans del nostre viatge previst al Marroc per fer una ruta en bicicleta pel massís del Jebel Sarro. En total hem fet 32 km amb sortida i arribada a Begues passant per la Plana Novella. Hem repetit bàsicament el mateix itinerari que vam seguir en la nostra anterior excursió en bicicleta per aquesta zona fa gairebé vint anys, el 13 d'abril de 1989. Aquesta vegada, però, el restaurant-berenador de Plana Novella ha canviat el seu ús i ara és un temple budista.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Cambres d'Ase (2.750 m) amb esquís

Cambres d'Ase
Avui sí que hem inaugurat oficialment la temporada d'esquí de muntanya. Hem sortit de casa a les 6 del matí, hem passat per Ur a recollir en Joan Castelltort i abans de les 9 ja estàvem pujant amb esquís. Hem sortit de l'aparcament de l'estació amb els esquís als peus; hem pujat entre les pistes i després per l'antic traçat d'un remuntador (ziga-zagues artístiques). Hem esmorzat i, ja totalment fora de l'estació, ens hem enfilat per unes pales fins a la carena, que ens ha portat fins a l'avantcim. Hem deixat els esquís en un collet entre el cim occidental (2.711 m) i l'oriental (2.750 m). El darrer tram l'hem fet caminant per una cresta, amb alguns passos una mica delicats fins al cim.
La baixada l'hem fet caminant fins als esquís i després per la carena, amb les pells de foca encara posades, fins que la cosa ja era esquiable i ens hem tret les pells. La neu, tova i pesada amb troços gelats; al final hem baixat per la pista d'esquí.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida:



diumenge, 30 de novembre de 2008

Esquí de muntanya a Vallter

Abans que s'acabés el mes de novembre, hem inaugurat la temporada d'esquí de muntanya. La inauguració no ha estat tan lluïda com hauríem volgut, ja que no hem fet cim, però l'objectiu d'avui, que era provar el material i iniciar l'entrenament per a la temporada, s'ha assolit.
La pujada a Vallter ja ha estat accidentada; només sortir de Setcases ja calia posar les cadenes al cotxe. Se'ns ha trencat una cadena però, utilitzant recursos d'alta tecnologia (els cordons de les sabates), hem aconseguir reparar l'avaria i arribar a dalt de tot.
La intenció era pujar a la Portella de Mentet i després, carenant i fent alguna variant, arribar al puig de Bacivers. La vall de Mentet estava una mica pelada, de manera que hem anat en direcció al coll de la Geganta i finalment hem arribat a la carena, a prop del puig d'Ombriaga. Allà el vent era tan fort que era impossible donar un pas, de manera que hem decidit baixar. Ha estat una curta pujada (uns 500 m de desnivell) i una baixada encara més curta.

diumenge, 23 de novembre de 2008

BTT per la Vallensana

Una nova sortida matinal d'entrenament per a l'expedició en bicicleta per terres africanes que tenim programada. L'itinerari és dels que hem fet ja diverses vegades però amb alguna variant: Sant Adrià - Lloreda - Sant Jeroni de la Murtra - La Vallensana - Can Piqué - Sant Pere de Reixac - Font dels Caçadors - Riu Besòs - Sant Adrià. La part nova ha estat la baixada des de Sant Pere de Reixac per una pista que no havíem recorregut mai i que ens ha portat, passant per una roureda i per la font dels Caçadors, fins al riu Besòs.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Escalada a Montserrat: La Mòmia, VN

Fa un parell de mesos, quan vam fer la Travessia dels Flautats, ens va impressionar la visió de la cara nord de la Mòmia, per on puja la via normal. Jo ja l'havia fet fa un cert temps (abril de 1975 !!!), i l'havia repetit alguna vegada més (novembre de 1977 i juny de 1978) i recordava les preses franques i segures i l'elegància d'aquesta via, espectacular i aèria però sense una dificultat excessiva. Avui l'hem fet, en un magnífic dia de tardor, fred al principi però molt clar. Ha vingut en Joan Castelltort com a tècnic d'imatge, i ens ha fet fotos i vídeo des del peu de l'agulla. La Maria havia de pujar però finalment s'ha quedat a la segona reunió.
Aquí teniu el vídeo oficial d'aquesta sortida:



diumenge, 9 de novembre de 2008

BTT Alella - Nou Pins - Conreria

Avui hem iniciat, amb aquest petit recorregut en bicicleta, l'entrenament per a la sortida que tenim prevista per a les vacances de Nadal al Marroc. L'itinerari ja l'havíem fet altres vegades: Sant Adrià - Badalona - Montgat - Pla de Montgat - Camí d'Alella - Alella - Pista de Sant Mateu - Coll de Font de Cera - Els Nou Pins - La Conreria - Can Ruti - Montigalà - Sant Adrià. Una agradable matinal en un bonic dia de tardor.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Gorja de les Canals

Gorja de les Canals
Quatre anys després del nostre primer descens, hem baixat novament la Gorja de les Canals, a prop de Sant Aniol. Hem sortit de casa a les 6 del matí, ja que l'aproximació és llarga. Des del pàrquing hem iniciat la llarga caminada fins a l'inici del barranc, passant per la característica font, més aviat degotall, situada a sota d'una bauma. Les previsions no eres gaire bones perquè algú ens havia dit que no hi havia aigua i, efectivament, quan hem arribat a l'inici del descens, no en baixava ni una gota. Més avall, però, hem trobat que molts dels gorgs estaven plens d'aigua i, encara que era molt diferent de quan vam baixar el maig de 2004 amb molta aigua, ens hem remullat força. Fins i tot hem pogut saltar en algunes de les badines. El pas més difícil ha estat la "poza trampa"; aquesta sí que estava totalment buida i era de gran fondària. Afortunadament, amb pènduls i altres invents hem pogut superar l'obstacle sense necessitat de trucar els bombers. Com sempre que venim a Sant Aniol, hem acabat fent un dinar-berenar a la fonda de Sadernes.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant a la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. Podeu comparar aquestes fotos amb les de l'anterior descens, que vam fer el 16 de maig de 2004 amb condicions òptimes, i amb un cabal força important. Aquí teniu també el vídeo.




diumenge, 12 d’octubre de 2008

Barranc del Clot del Cargol

Clot del Cargol
Hem fet un barranc inèdit de Montserrat, que va ser obert l'any 2007. És un descens interessant, encara que curt, que baixa per una canal amb diversos ràpels, el més llarg de 42 metres, i acaba amb uns ràpels encadenats entre uns blocs gegantints encastats a la canal. Hem sortit de Can Massana i, després de pasar pel refugi Vicenç Barbé i de baixar una bona estona pel bosc, hem començat a encadenar els ràpels. La part final ens ha agradat molt, ja que cal baixar per un forat entre els grans bocs en un paratge molt singular.
Després d'acabar el descens hem tornat a can Massana fent una llarga excursió de dues hores per les muntanyes montserratines, passant pels Pallers i el Gerro.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida:



diumenge, 5 d’octubre de 2008

BTT Ruta del Císter (II)

Segona jornada de la Ruta del Císter. Hem sortit de Les Masies i hem començat la ruta pujant fins al Monestir de Poblel, molt proper. Hem fet unes fotos i hem visitat l'interior del Monestir. Després hem baixat fins a l'Espluga de Francolí, on hem començat una llarga pujada que ens ha portat, després de superar un coll, al poblet de Montblanquet. Després hem baixat fins a Vallbona de les Monges. Des d'aquí, una nova pujada ens ha portat fins a una llarga serra plena d'instal·lacions d'energia eòlica. Un bonic camí ens ha portat, carenant, carenant i passant al costats d'incontables molins de vent fins al Forés, on teníem els cotxes que vam deixar ahir. Avui hem fet 42 km, que sumats amb els d'ahir fan un total de 110 km amb més de 2.000 metres de desnivell.
Aquí teniu un muntatge de diapositives que ha fet en Benito amb les fotos aportades pels diversos expedicionaris.



dissabte, 4 d’octubre de 2008

BTT Ruta del Císter (I)

Primera etapa d'aquesta ruta en bicicleta que recorre 110 km per la Conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Urgell passant pels principals monestirs del Císter: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Hem sortit de Forés, un poblet situat sobre un turó amb gran vista sobre la Conca de Barberà. Des de Forés hem anat a Rocafort de Queralt, Montbrió de la Marca, El Pont d'Armentera i Santes Creus. Després d'una petita parada hem seguit pel Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp. Aquí volíem dinar però no hi havia cap restaurant, de manera que ens hem conformat amb un entrepà i una mica de fruita que hem comprat a la botiga local "el rebost de la Mercè". Després de dinar hem seguit la ruta. S'havia de pujar al coll de Prenafeta i baixar al poble del mateix nom però ens hem equivocat de camí i hem anat a parar a Miramar, encara més amunt del coll. Des d'aquí hem baixat directament a Montblanc per un GR; des d'allà fins a l'Espluga de Francolí i, finalment, hem pujat a Les Masíes, on havíem llogat uns apartaments per dormir. En total han estat 68 km i més de 1.000 m de desnivell.


diumenge, 28 de setembre de 2008

Gorja del Gravet

Gravet
Si la setmana passada ens queixàvem que hi havia poca aigua, avui la cosa encara era pitjor. A la gorja del Gavet no hi corria ni una gota d'aigua. És un petit barranc, situat al costat de Rupit, amb mitja dotzena de ràpels i uns quants gorgs on, segons la guia, hi havia bones remullades. La realitat és que no hi havia aigua i els neoprens eren absolutament inútils. L'hem fet en una sortida matinal amb molt bon temps i a l'hora de dinar ja érem a casa. Hem dit que hi tornarem quan hi hagi aigua perquè l'indret és interessant i el tenim ben a prop.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida:




dimecres, 24 de setembre de 2008

BTT Sant Adrià / Sant Mateu

Foto d'arxiu: BTT per Sant Mateu

Aprofitant que el dia de la Mercè és festiu a Barcelona, hem fet una sortida en bicicleta. L'objectiu era únicament entrenar-nos per a futures empreses, de manera que hem triat un itinerari clàssic i sense complicacions, que ja hem fet moltes vegades: Hem sortit de Sant Adrià i hem seguit la costa fins a Montgat. Després, pel Pla de Montgat, hem agafat el camí d'Alella fins al poble del mateix nom, on hem esmorzat. Després, pels camins que hem recorregut tantes vegades, hem pujat fins a l'ermita de Sant Mateu. En total hem superat 500 metres de desnivell, de manera que l'objectiu d'entrenar-se ha estat assolit plenament.
Avui no hi ha àlbum de fotos, ni tan sols una sola foto per il·lustrar aquesta entrada del blog, de manera que hem posat una foto d'arxiu corresponent a aquest mateix itinerari, que vam fer l'any 1989.

dissabte, 20 de setembre de 2008

Barranco del Mascún

Mascún
Hem tornat al Barranco del Mascún, 25 anys després de la nostra primera expedició a aquest barranc, un dels més interessants de la Sierra de Guara. Avui les condicions no eren òptimes perquè en alguns trams es notava la falta d'aigua, però igualment hem pogut gaudir dels grans paissatges i del magnífic ambient del barranc. Hem dormit en un apartament del càmping de Rodellar i a les 6 del matí ens hem posat en marxa, ja que fins al punt de partida, el Molino de Letosa hi ha una llarga caminada de gairebé tres hores. Hem recorregut sense problemes tot el Mascún, amb els seus punts singulars: el Saltador de las Lañas, las Cascadas Peña Guara, los Oscuros de Otín i los Estrechos. Hem arribat al Beso, on acaben les dificultats tècniques, i hem completat el descens recorrent tot el Mascún Inferior fins a la seva desembocadura en el Bocazal de los Gatos. Aquí hem pogut gaudir del gran cabal d'aigua fresca que baixava pel riu Alcanadre i hem travessat nedant el Bocazal de los Gatos, una llarguíssima badina que ens ha fet oblidar la sequedat del darrer tram del Mascún.
Aquí teniu el vídeo de la sortida:




dissabte, 13 de setembre de 2008

Escalada a Agulles

Una nova sortida matinal a Montserrat, aquesta vegada a la regió d'Agulles. Hem fet sis vies curtes i sense massa dificultat:
Molt bon temps i un magnífic paisatge montserratí. La sortida ens ha servit per pràcticar les tècniques d'escalada i, també, per recordar les escalades dels vells temps.


diumenge, 7 de setembre de 2008

Travessia dels Flautats

Hem fet una sortida matinal a Montserrat per recórrer aquest itinerari d'escalada clàssica. La Travessia dels Flautats recorre les agulles del mateix nom des del coll del Fesolet fins al Flautat Gran o Cadireta dels Diables. És un itinerari fàcil però amb un parell de passos singulars i força espectaculars, quan cal passar d'una agulla a la següent amb un gran pas sobre un buit impressionant. En resum, una bona manera de passar el matí d'un diumenge de finals d'estiu.


divendres, 29 d’agost de 2008

Camí de Sa Pujada de Formentera

Camí de Sa Pujada, Formentera
L'Illa de Formentera no és un bon lloc per als muntanyencs. Hi ha molta, molta platja però de muntanyes ben poca cosa. Tot i això, aprofitant una estada d'uns dies en aquesta illa hem fet una petita excursió pujant per un dels pocs camins de muntanya que hi ha a l'illa. El camí de Sa Pujada és l'únic tram que es conserva de l'antic camí que anava de Sant Francesc, capital de l'illa, a La Mola. És un camí amb trams empedrats i sembla ser que és d'origen romà. Ha estat declarat "bé d'interès cultural" i ens ofereix grans paisatges de l'illa perquè puja a l'única elevació remarcable de Formentera. Hem sortit d'Escaló, primer per la carretera, i aviat hem agafat el camí empredrat. El camí va alçant-se sobre la part plana de l'illa i ben aviat veiem pràcticament l'illa sencera. És una curta passejada que ens porta al petit poble del Pilar de la Mola, passant en el darrer tram per la carretera. Després de prendre un refresc en el poble hem tornat a baixar pel mateix camí.

dimarts, 19 d’agost de 2008

GR10, etapa 38: Goulier-Siguer

Goulier - col de Risoul - col d'Esquérus - col de Grail - col de Lercoul - Lercoul - Siguer

La darrera etapa de la campanya d'agost del GR-10 és relativament curta, només 4 hores, i ens ha portat, a través de boscos i sense massa desnivell, fins al poble de Siguer, on hem donat per acabada, de moment, la nostra caminada pel GR-10.
Han estat en total 10 etapes, més les dues que vam fer el mes de juny, que ens han portat des de Luchon fins a Siguer, ja a l'altura d'Andorra. Han estat jornades dures i intenses, amb grans desnivells i moltes hores de camí, que ens han donat una visió de conjunt d'aquest sector dels Pirineus: L'Ariège. Ara ens queden unes 15 etapes fins acabar aquest camí de gran recorregut, que ens ha de portar fins a la platja de Banyuls-sur-Mer. Esperem que l'any vinent poguem completar aquesta gran travessia.


dilluns, 18 d’agost de 2008

GR10, etapa 37: Bassiès-Goulier

Refugi de Bassiès - Marc - refuge de Prunadière - Pradières - Coumasses Grandes - Goulier

L'etapa 37 ha estat la més llarga fins ara de tot el GR10. Hem sortit de bon matí del refugi de Bassiès (1.655 m) i hem baixat fins al poblet de Marc (1.010 m). Tot baixant, ja hem pogut gaudir de bones vistes del Montcalm, cim veí de la Pica d'Estats, que domina tota aquesta vall. Des de Marc hem pujat fins a Mounicou, un altre poblet, on hem esmorzat. Després hem iniciat la remuntada fins a la cabana de la Prunadière (1.614 m) i, superant un petit coll, hem baixat al poble d'Artiès (985 m). Allà hem dinat i hem fet una petita migdiada; després hem començat la segona part de l'etapa, pujant per un camí d'un pendent extrem fins a les Coumasses Grandes (1.580 m). Encara ens quedaven dues hores de marxa, primer per un camí de balcó amb grans vistes i després per una forta baixada pel bosc, fins al poble de Goulier (1.110 m), final de l'etapa. Ens hem instal·lat a la magnífica gîte de Goulier, després d'una jornada de 13 hores de muntanya.


diumenge, 17 d’agost de 2008

GR10, etapa 36: Aulus les Bains - Bassiès

Aulus-les-Bains - étang de Guzet - pont de la Mouline - Coumebière - Port de Saleix - col de Bassiès - refugi de Bassiès

Després d'un petit parèntesi, retornem al GR10 amb aquesta nova etapa, no molt llarga però força interessant, que ens ha portat al refugi de Bassiès, situat al costat dels estanys del mateix nom. Des del poble d'Aulus les Bains, hem iniciat una forta pujada, amb un desnivell de 1.200 m, fins al coll de Bassiès (1.933 m). Des d'allà, una curta baixada amb gran vista sobre els llacs ens ha portat fins al refugi, molt comfortable, on hem sopat i dormit. Només arribar, i per iniciar la recuperació i preparació per a l'etapa de demà, ens hem menjat una crêpe Grand Marnier. Després, dutxa, migdiada, sopar amb vi de la comarca i taula de formatges, i a dormir.


dissabte, 9 d’agost de 2008

GR10, etapa 35: Saint Lizier - Aulus

Saint Lizier d'Ustou - col de Fitté - col d'Escots - jasse de Fouillet - Aulus-les-Bains

Al matí tot està tapat i plovisqueja. Estem a punt d'abandonar però finalment decidim provar sort i comencem la pujada des de Saint Lizier en direcció al coll d'Escots (1.618 m). Són 3 hores de pujada sota la fina pluja per superar els 900 metres de desnivell. Quan estem arribant al coll, ocupat per instal·lacions de l'estació d'esquí de Guzet-Neige, es comença a veure alguna clariana a través de la boira. Esmorzem al coll i quan reiniciem la marxa el sol ja ens acompanya. El camí passa pel circ de Casiérens i baixa entre boscos fins a Aulus-les-Bains, on acaba l'etapa.


divendres, 8 d’agost de 2008

GR10, etapa 34: Rouze - Saint Lizier

Rouze - col de la Serre du Cot - Saint Lizier d'Ustou

Com que ahir vam fer una etapa i mitja, avui només hem de fer mitja etapa (3 h 40 min) per arribar a Saint Lizier d'Ustou, on teníem programat acabar l'etapa d'avui. Fem tot el trajecte sota una pluja fina però molt persistent; l'etapa és curta però ens cal superar els 620 metres de desnivell fins al coll de la Serre du Cot. Arribem sense problemes a Saint Lizier i ens allotgem a l'hotel de Trein d'Ustou.


dijous, 7 d’agost de 2008

GR10, etapa 33: Seix - Rouze

Seix - Moulin Lauga - cabana d'Aula - col de Pause - Couflens - Rouze

Després d'una jornada de descans iniciem una nova etapa sortint de Seix (550 m). Passem per la cabana de l'Artigue i emprenem una forta pujada fins a la cabana d'Aula (1.550 m). El temps no és gaire bo i la boira ens envolta però seguim pujant fins al coll (1.998 m). El pla inicial era baixar una mica fins a l'estany d'Arreau i plantar la tenda per seguir demà el nostre camí, però el temps empitjora i comença a ploure, de manera que decidim allargar l'etapa fins a la gîte de Rouze, quatre hores més endavant. Baixem fins a Couflens (702 m) i remuntem fins a Rouze (930 m), on ens allotgem. En total hem fet 1.680 metres de desnivell i hem estat gairebé 11 hores caminant, però sopem calent i dormim sota teulada, mentre la pluja no s'atura ni un moment en tota la nit.


dimarts, 5 d’agost de 2008

GR10, etapa 32: Taus - Seix

Cabana de Taus - col de Laziès - col d'Auédole - estany de Bethmale - pas de la Core - Esbints - Aunac - pont du Salat - Seix

Després de les tres dures etapes anteriors, avui toca retornar a la civilització. L'etapa d'avui és gairebé tota de baixada i ens porta, passant pel coll de Laziès (1.840 m), el llac d'Ayes, el coll d'Auédole (1.730 m) i el pas de la Core (1.395 m), fins a Seix, una vila molt turística on fem parada a l'hotel i ens prenem un dia de descans que aprofitem per anar a recuperar el cotxe que teníem a Fos.


dilluns, 4 d’agost de 2008

GR10, etapa 31: Grauillès - Taus

Grauillès - cabana de Besset - clot du Lac - cabana de Trapech du Milieu - Pla de la Lau - cabana d'Aouen - cap de Lauses - cabana de Taus

Amb les primeres llums del dia hem plegat la tenda i ens hem posat en marxa. El dia s'ha aixecat núvol i, a mesura que pugem cap al coll du Clot du Lac (1.821 m), primer objectiu del dia, la boira ens envolta. Però avui tenim sort; en un moment ens trobem caminat per sobre del mar de núvols que tapa la vall. Superem el coll i una llarga baixada ens porta al Pla de la Lau (927 m). Dinem i fem la migdiada; ens queda encara un bon desnivell i cal recuperar forces. Després iniciem la forta pujada que ens porta al cap des Lauses (1.892 m). Acampem al costat de la cabana de Taus, molt propera, després de banyar-nos a l'abeurador. Tenim una gran panoràmica del Mont Valier i, per l'altra banda, podem gaudir d'una espectacular posta de sol. Avui la jornada també ha estat dura. En total hem fet 1.750 metres de desnivell.


diumenge, 3 d’agost de 2008

GR10, etapa 30: Araing-Grauillés

Estany d'Araing - mina de Bentaillou - col de la Catauère - Eylie-d'en-Haut - col d'Arech - Grauillès
De bon matí sortim del refugi de l'Estany d'Araing (1.950 m) i remuntem el coll de la Serra d'Araign (2.221 m). Una llarga baixada, passant per la mina abandonada de Bentaillou, ens porta fins a la petita població d'Eylie-d'en-Haut (990 m). Ens aturem a la gîte d'étape d'aquest poblet i mengem una amanida i una truita de patates que ens prepara la mestressa de la gîte. De postres, un bon tall de gateau basque. Ens aturem una mica més avall per fer una petita migdiada abans d'emprendre la segona part de l'etapa d'avui. Cal pujar el Coll de l'Arech (1.802 m) i baixar per l'altra banda fins al fons de la vall d'Orle. El sol de la tarda ens fa suar la cansalada per superar el coll però arribem sense novetat al punt final de l'etapa, a la vall d'Orle, i plantem la tenda de campanya al costat de la passera de Grauillés després de prendre un bany refrescant en el riu. En total, avui hem superat 1.080 metres de desnivell.


dissabte, 2 d’agost de 2008

GR10, etapa 29: Fos-Araing

Fos - Melles - Labach-de-Melles - pas du Bouc - col d'Auéran - refugi de l'estany d'Araing

Després de dormir a l'hostal "Juan Canejan" de Les, hem iniciat una nova campanya de GR10 amb aquesta etapa que remunta 1.630 metres de desnivell des de Fos (544 m), on havíem acabat la nostra darrera incursió en el GR, fins al coll d'Auéran (2.176 m), des d'on una curta baixada ens ha portat al refugi de l'Etang d'Araing, situat al costat de l'estany del mateix nom, a 1.950 m. Un magnífic refugi, propietat del CAF, on ens han donat un bon sopar i hem pogut dormir còmodament. La pujada ha estat dura però, a poc a poc, hem anat superant metre a metre el gran desnivell de la jornada, animats pels grans panorames que hem pogut veure.


dissabte, 19 de juliol de 2008

Forat de Bóixols

Forat de Boixols
Avui hem inaugurat la temporada de barrancs amb aquest descens del Forat de Bóixols, un torrent situat al costat del poble del mateix nom, a prop de Coll de Nargó. El barranc no és gaire llarg ni tampoc difícil però hem gaudit d'un magnífic descens, molt aquàtic; ideal per als dies calorosos d'aquesta època de l'any. Hi havia uns quants ràpels, la majoria curts, i alguns salts que ens han permès gaudir de grans i refrescants remullades. Hem completat la jornada amb el descens d'un petit afluent, curt però amb un parell de ràpels, que ens ha permès repetir el tram final del barranc principal amb el ràpel més llarg i el salt final.
Avui érem una bona colla: els tres joans (Castelltort, Guirao i Yuste), en Toni , l'Eduard, en José i en Josep Rafel. A més, avui hem comptat amb la col·laboració especial d'en Frank, tot un expert en barrancs, que ens ha fet de guia.
Aquí podeu veure el vídeo de la sortida:




dijous, 3 de juliol de 2008

Piz Selva (2.941 m). VF Meisules

La darrera activitat a Dolomites ha estat la més intensa: l'ascensió al Piz Selva (2.941 m) per la via ferrada Meisules, una de les més clàssiques de tot el massís. La via és impressionant, ja que comença superant un mur de més de 300 m de gran verticalitat. Després arriba a un gran altiplà que ens porta a l'inici del mur final, ja no tan difícil. Hem superat les dificultats sense problemes i en poc més de tres hores hem arribat al cim del Piz Selva. Ja de retorn, hem fet un altre cim, el Piz Miara (2.964 m), on hi ha una gran creu amb una imatge tallada en fusta. Després, un llarg recorregut pels altiplans de Sella per buscar el camí de baixada que ens ha retornat al Passo Sella. Amb aquesta activitat hem donat per tancada la campanya de Dolomites 2008, després d'assolir tots els objectius previstos.
Aquí també aquí el vídeo, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



I finalment us oferim aquí un muntatge audiovisual realitzat per Edicions JGB amb les millors imatges de la jornada i cedit per a tots els seguidors del blog:



dimecres, 2 de juliol de 2008

Sassopiato (2.950 m) VF Oscar Schuster

La quarta activitat a les Dolomites és la via ferrada Oscar Schuster, al Sassopiato. Hem dormit en el refugi del CAI del Passo Sella; des d'aquí hem agafat un petit telecabina que ens ha pujat a la Forcella del Sasolungo. Hem baixat per l'altra banda i en uns 40 minuts hem arribat al refugi Vecenza, punt de partida de la via. És cara nord i hi ha força congestes de neu però no ens cal utilitzar el piolet, que hem portat per precaució. La via és molt alpina i s'enfila per diverses canals amb poc equipament de ferrata. A mitja pujada ha començat a ploure i fins i tot ha pedregat una mica, però tot plegat ha durat pocs minuts i hem arribat sense problemes al cim, marcat amb una "grande croce" com la majoria dels cims importants de les Dolomites. Ja de baixada, ha tornat a ploure i ara sí que la pluja ha estat persistent i ens ha acompanyat gairebé fins al final del recorregut de retorn al Passo Sella.
Aquí teniu aquí el vídeo, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



I també tenim un muntatge audiovisual fet per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




dimarts, 1 de juliol de 2008

VF Averau & Nuvolau

La tercera activitat de les Dolomites ha estat una mica més fàcil. Després de la llarga i intensa jornada d'ahir a la Tofana, avui fem una activitat més curta, com a transició per a les dues grans ferrades que ens esperen al massís de Sella. L'Averau és un cim d'aspecte inexpugnable vist des de qualsevol lloc. La via ferrada voreja la base de la paret fins trobar el pas clau, un mur d'uns 75 metres que se supera amb una ferrata curta però elegant. Hem pujat en el telecadira de les Cinque Torri, que ens ha apropat força al nostre objectiu.
Després de fer l'Averau hem completat la jornada amb una fàcil pujada al cim del Nuvolau, amb un refugi en el cim. Malgrat la nul·la dificultat tècnica de la seva ascensió, el Nuvolau ens ha ofert una gran vista sobre l'Averau i el massís de la Marmolada.
Aquí teniu la pel·licula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



I també tenim un muntatge audiovisual amb les millors imatges de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




dilluns, 30 de juny de 2008

Tofana di Rozes (3.225 m) VF G. Lipella

La segona activitat de Dolomitti 2008 ha estat una via ferrada de gran categoria, la VF Giovanni Lipella, que puja al cim de la Tofana di Rozes, una muntanya impressionant defensada per grans muralles de mil metres de desnivell. L'aproximació ja ens ofereix unes magnífiques panoràmiques de la Marmolada, amb la seva gran gelera, que ens porta records de la nostra ascensió de l'any 2006. La via comença recorrent un larg túnel de 800 metres, la galeria del Castelleto. A la sortida, i després d'un petit descens, comença la via Lipella, llarguíssima, que va recorrent cornises i superant murs, tot buscant els punts febles d'aquesta muralla gegantina. Des del cim, ja per la via normal, baixem al refugi Giusani i, per un ample camí, retornem al punt de partida, el refugi Dibona.
Aquí teniu el vídeo de la Tofanna:



I finalment tenim aquí un muntatge audiovisual realitzat amb les millors fotos d'aquesta ascensió:




diumenge, 29 de juny de 2008

Cadini NE (2.786 m) VF Merlone

Hem iniciat les activitats a les Dolomites amb aquesta via ferrata, que es caracteritza pels llargs trams d'escala metàl·lica. Després d'un llarg vitge en cotxe, vam arribar ahir al vespre al refugi Auronzo, on ja vam estar l'any 2004 en la nostra primera visita al massís. De bon matí ens posem en marxa en direcció al refugi Fonda Savio, un camí equipat sense problemes. Des d'aquí ja veiem el gran mur del Cadini NE per on puja la ferrata. Superem la via sense problemes i arribem al cim; baixem per la mateixa ferrata fins al refugi fonda Savio. Un ample camí ple de turistes ens porta de baixada fins a la carretera d'Auronzo, des d'on el conductor agafa un autobús que el porta al refugi per recuperar el cotxe.
Aquí teniu penjat el vídeo d'aquesta ascensió:



i finalment, tenim aquí un muntatge amb les millors imatges del Cadini:




dimarts, 24 de juny de 2008

GR10, etapa 28: Artigue - Fos

Artigue - cabana de Saunères - col de Peyrahitta - pic de Bacanère - estany Dessus - cabana de Courraus - Fos

Després de l'etapa d'ahir, que era curta, avui hem fet una llarga caminada per arribar a Fos, al peu de la carretera que baixa de la Vall d'Aran. La guia oficial del GR10 marcava 9 h 30 min, de manera que calia sortir aviat i no perdre el temps. Des del primer moment hem tingut davant nostre el magnífic amfiteatre de les muntanyes de Luchon, dominades per l'Aneto i tot el massís de la Maladeta, un panorama que ens ha acompanyat al llarg de bona part de l'excursió. Després de guanyar força desnivell hem començat la part més maca del camí, carenant per la serra de Balcanère fins al seu punt culminant, el pic de Bacanère (2.196 m). Després de carenar una mica més fins al coll d'Esclot d'Aou hem iniciat una llarga baixada fins a Fos, on hem recuperat el cotxe i hem donat per acabada l'excursió després de 8 hores de camí.
Aquí podeu veure la panoràmica circular que hem fet des del cim del Bananère:



dissabte, 21 de juny de 2008

GR10, etapa 27: Luchon - Artigue

Bagnères de Luchon - Juzet de Luchon - Artigue

Hem començat la temporada 2008 del GR-10 amb una etapa curta, de transició, entre Luchon i el poblet d'Artigue. Són només 3 hores de marxa, de manera que hem aprofitat el matí per fer el viatge des de casa i la maniobra de cotxes: hem deixat el cotxe a Fos i un taxi ens ha portat a Luchon on hem dinat. Després de dinar hem començat la caminada, que no era molt llarga però hem passat força calor. Només sortir de Luchon ja hem pogut veure les muntanyes molt carregades de neu. A mesura que hem anat pujant, el panorama era més extens i hem pogut veur des de l'Aneto fins al Quairat, tots coberts de neu. Hem arribat al final de l'etapa i ens hem allotjat a la gîte d'Artigue, no gaire comfortable.


dissabte, 14 de juny de 2008

Randonée per la vall de Laurenti

Dintre del pla de preparació per a la sortida a les Dolomites, i després de les sortides anteriors de preparació tècnica, avui tocava la preparació física. Hem fet una llarga caminada per la vall de Laurenti, a l'Ariège. Després de dormir a Ur, a can Castelltort, hem arribat en cotxe, de bon matí, al refugi de Laurenti. El dia era bo encara que a la part alta de les muntanyes hi havia el característic "palomo" enganxat a la carena. Després d'una estona de camí hem pogut admirar el llac de Laurenti, en un indret de gran bellesa paissatgística, i hem iniciat la pujada en direcció al Roc Blanc, l'objectiu inicial d'avui. Quan ja faltaven només 200 metres de desnivell per al cim ens hem trobat envoltats de boira al peu d'una pala de neu força dreta. Hem esperat una mica a veure si la boira s'obria i ens permetia veure l'itinerari però finalment hem desistit, ja que no estàvem segurs de si la pala ens portaria al coll o ens deixaria penjats sense sortida. Hem iniciat la baixada però quan més avall hem sortit de la boira hem vist una llarga pala de neu que portava al coll de Laurenti. Hem pujat fins al coll i hem pogut veure el panorama de l'altra banda, dominat pel Puig Peric. Encara hem volgut intentar el pic de Laurenti però no hi havia camí ni itinerari factible i hem decidit deixar-ho. Avui no hem pogut ampliar l'àlbum de fotos de cim, encara que sí que hem obtingut material per a l'àlbum de flors dels Pirineus però aquí teniu la pel·licula.




diumenge, 8 de juny de 2008

VF Regina (Oliana)

Hem tornat a fer aquesta ferrata, que sens dubte es mereixia la repetició. Aquesta vegada el grup era molt reduït, ja que només érem dos, però valia la pena. La Maria s'ha entrenat per si finalment les seves ocupacions laborals li permeten apuntar-se a l'expedició a les Dolomites de principis de juliol. Una vegada més hem comprovat que aquesta ferrada és magnífica. Comença amb la pujada a l'agulla per anar escalfant motors. Després, el pont nepalès amb sortida per un llarg mur vertical. Més amunt, passada la feixa on inicialment s'acabava la via, un mur encara més llarg i més vertical que supera un gran esperó. Més amunt, un mur amb un pas desplomat ens porta al pas clau de la via, on cal passar d'una paret a una altra obrint-se de cames (els camacurts val més que es quedin a casa ...). Després un altre mur molt vertical i, quan ja sembla que arribem a dalt, un darrer pas desplomat per posar a prova els braços cansats. Tot això amb una gran vista sobre el pantà d'Oliana, que avui estava ple a vessar. La Maria ha superat la prova i ha assolit la categoria de ferratista de primera especial.
Aquí teniu la pel·lícula. Avui el càmera oficial no ha vingut, de manera que el suplent ha fet el que ha pogut, ja que havia de fer fotos i vídeos mentre s'agafava dels ferros de la via.



dissabte, 31 de maig de 2008

VF de l'Empalomar

Després de gairebé un mes sense sortir a la muntanya per causes diverses (cansament després de la Vanoise, passaport caducat, pluja ... ) hem iniciat una nova temporada de barrancs i ferrates. Avui les previsions del temps eren molt dolentes i el més prudent hauria estat no sortir però una vegada més hem demostrat que tenim una moral de ferro, i a les 7 del matí sortíem en direcció al poble de Vallcebre, al Berguedà, amb el nostre material de ferratistes. Hem fet la via ferrada de les Roques de l'Empalomar; es tracta d'una nova via ferrada, oberta recentment, de curt recorregut però amb alguns passos difícils i passatges atlètics. Era ideal perquè és curta (sortida ràpida en cas de pluja) i ens servia d'entrenament per a la propera sortida a les Dolomites. Malgrat el seu curt traçat, la via ens ha deixat satisfets, ja que supera alguns panys de paret amb passos atlètics i elegants. El pont sí que ens ha decebut, ja que era un pont de pitiminí, gairebé ridícul, però en conjunt ha estat una matinal ben aprofitada.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:




diumenge, 4 de maig de 2008

Punta de la Sana (3.436 m)

Darrera jornada d'aquesta magnífica expedició a la Vanoise. Sortim de matinada del refugi de la Femma (2.352 m) i iniciem la pujada a la Pointe de la Sana (3.436 m). La neu és dura a primera hora perquè encara no hi ha tocat el sol i ens cal posar les ganivetes. Esmorzem a prop del Col des Barmes de l'Ours i després superem la gran pala final fins al cim, on podem gaudir d'un gran panorama.
La baixada és magnífica; primer la gran pala, ample, amb bon pendent i amb molt bona neu. Després, tota la vall fins a l'aparcament de Val d'Isère on tenim el cotxe. Des d'aquí només ens queden 7 hores de viatge per arribar a casa.
Aquí teniu el vídeo de la sortida (versió curta):




dissabte, 3 de maig de 2008

Pointe Méan Martin (3.330 m)

Deixem el refug de Fond de Fours (2.537 m) i iniciem la travessia al refugi de la Femma. Comencem pujant el pic de Méan Martin (3.330 m), una magnífica ascensió, que ataquem directament per la gelera, totalment coberta per la neu. Hem tingut molta sort perquè quan hi ha poca neu això és una gelera amb perilloses esquerdes. Esmorzem al cim i baixem fins a la gelera de l'altra vessant. És aviat i decidim completar la jornada amb una altra ascensió: pugem l'Aiguille de Méan Martin (3.278 m). Després iniciem una llarga i magnífica baixada fins a la porta del refugi de la Femma (2.352 m) on sopem i dormim.


divendres, 2 de maig de 2008

Pics du Bezin & Fours

Sortim del refugi de Fond de Fours (2.537 m) i iniciem un llarg recorregut que ens porta a fer tres ascensions. Comencem pujant en direcció a la Pointe Sud du Bézin (3.061 m); en el coll deixem els esquís i superem a peu la pala final. Després seguim en direcció a la Pointe Nord du Bézin (3.026 m), que superem sense problemes. Ens treiem les pells i baixem esquiant una petita pala fins al llac du Gran Fond. Des d'allà, remuntem fins al coll del Fours (2.976 m) i, per la carena, fins al cim principal de la jornada, la Pointe des Fours (3.072 m). Finalment, un magnífic descens ens porta novament al refugi Fond des Fours, on sopem i dormim.


dijous, 1 de maig de 2008

Refugi Fond des Fours

Sortim de casa a les quatre de la matinada i, després d'un llarg viatge, arribem a l'aparcament de l'estació d'esquí de Val d'Isère. Ens posem els esquís i comencem l'aproximació al refugi. En poc menys de tres hores superem els 700 metres de desnivell i arribem al refugi Fond des Fours (2.537 m), on sopem i dormim.


dissabte, 5 d’abril de 2008

Ascensió al Montorroio (2.861 m) amb esquís

Montorroio
Ascensió amb esquís del Montorroio (2.861 m) a la Vall Fosca. Vam sortir divendres a la tarda i hem dormit a l'alberg de la Torre de Cabdella. Al matí hem fet l'ascensió. Després de pujar 45 minuts amb els esquís a l'esquena, hem pogut posar-nos els esquís. Hem arribar a un coll i hem deixat els esquís perquè hi havia una gran tartera sense neu. Més amunt hem retrobat la neu i hem vist que pujant per l'altra banda hauríem pogut arribar gairebé al cim amb esquís als peus. El dia ha estat magnífic i des del cim hem pogut veure un amplíssim panorama, dominat pel Peguera, el cim més característic de la zona. També hem vist el Montsent de Pallars en primer pla i, molt lluny cop a l'est, la Serra del Cadí.
Aquí teniu la panoràmica ircular que hem fet des del cim:

I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida:



dissabte, 29 de març de 2008

Mortiers & Terrers

Després de les darreres nevades, avui les condicions són òptimes per intentar novament el Terrers. Com que fa uns dies ja vam fer la part inicial de l'itinerari, fins al final del telecadira, avui hem pujat amb el telecadira per reprendre l'excursió des d'aquest punt. La serra de Camporrels està ventada i sense neu però ben aviat hem trobat la neu en condicions i hem començat a pujar en direcció al Mortiers (2.605 m). Hi Hem arribat sense problemes i hem pogut gaudir d'un gran panorama. Des del cim del Mortiers volíem seguir la carena fins al Terrers (2.540 m) però finalment hem decidit canviar l'itinerari per aprofitar la baixada per la gran pala del Mortiers (anomenada de la Peyre Escrite perquè hi ha uns gravats prehistòrics: veure l'article de la revista Muntanya núm. 802 de desembre de 1995). Després hem remuntat fins al cim del Mortiers (2.540 m) i hem baixat per tota la vall de Galba fins a sota del pàrquing de Formigueres, on hem fet una petita remuntada final per tancar el circuit.
Aquí teniu el vídeo de la sortida: