dissabte, 26 de març del 2005

Tafraout / Zwyat-Ahançal

La jornada d'avui és llarga i complicada, de manera que cal sortir aviat. De bon matí, amb un ambient fresc, ens posem en marxa. Avui no portem mules i ens acompanya l'Alí i un noi de Tafraout que ens fa de guia. El camí segueix paral·lel a la carena del Jebel Tafraout a mitja alçada entre els cims i el fons de la vall. La nostra ruta segueix una gran diagonal, guanyant alçada a poc a poc i superant uns quants colls i collets en els estreps que baixen de la carena principal. Aviat comencem a trobar les primeres congestes de neu. Per sort, avui no portem les mules. Aquí segur que no haurien pogut passar i hauríem tingut un problema important. Estem molt alts però encara continuem pujant. L'altímetre ens diu que ens acostem als 2.900 metres i seguim pujant. El noi que ens acompanya coneix perfectament el camí però no diu ni una sola paraula; només obre el pas pujant sense parar, ben tapat amb la caputxa de la seva xilaba. Just quan l'altímetre marca els 3.000 m arribem a la carena i se'ns obre un nou panorama. A baix, més de 1.500 m sota nostre, veiem el poble de Taghia, propera fita dels nostre camí. Darrere s'aixequen dues imponents muntanyes: el Jebel Azourki (3.677 m), molt nevat, i el Jebel Aroudane (3.359 m) amb el seu gran llom marró. Encara ens cal remuntar una mica per la carena fins al coll, un pas estratègic que comunica les dues valls. El descens és pel nord i, encara que el camí és molt evident i ben traçat, hi ha força neu i cal anar amb compte. Baixem fent llaçades travessant congestes que tapen a estones el camí. La progressió és lenta però ja veiem Taghia i això ens anima molt. Superem sense problemes els passos nevats i acomiadem el noi que ens ha guiat fins aquí. Ara el camí ja és evident i la neu ha quedat enrere. Trobem una magnífica font i aprofitem per menjar una mica. Finalment arribem a Taghia, un poble que ja coneixíem de la nostra darrera visita a l'Atlas l'any 2003 quan vam fer la ruta del Mgoum. Anem directament a la gite d'etape, on prenem un te amb el propietari, que encara se'n recorda de nosaltres. A partir d'aquí ja coneixem el camí; en poc més d'una hora ens portarà a Zawyat-Ahancal, final del nostre camí per l'Atlas.
Podeu veure aquí un muntatge audiovisual realitzat per en Joan Guirao amb les fotos de la sortida:




divendres, 25 de març del 2005

Tagertetoucht / Tafraout

Després dels comiats ens posem novament en marxa. L'etapa d'avui ens aproparà a les muntanyes nevades que estem veient des de fa un parell de dies. Primer, baixarem des de l'altiplà on està situat el poble de Tagertetouch fins al poble d'Amidal. Després remuntarem una vall fins a superar un coll de gairebé 2.900 m que ens permetrà baixar a Tafraout, punt final de l'etapa d'avui. El camí recorre els altiplans entre camps de conreu i savines més que centenàries. Les muntanyes nevades són cada vegada més properes i el paisatge va canviant per moments. De baixada cap a Imidal, ens aturem a descansar i menjar una mica en un petit prat entre camps de conreu. Allà al costat, un home llaura el camp amb una arada tradicional i dues mules. Aviat comencem a parlar i ens convida a casa seva a prendre un te. No dubtem ni un instant: baixem tots plegats a la casa del llaurador. Deixem els nous amics i seguim endavant. El camí continua passant entre de camps de conreu, la majoria acabats de llaurar. Aviat comencem a veure el poble d'Amidal, següent fita del nostre camí. Està situat al costat d'un rierol que baixa de les muntanyes i que dóna una mica de verdor a la petita vall que forma. No ens aturem en el poble, que es veu molt solitari, sinó que seguim riu amunt en direcció al coll que hem de superar. Ens aturem a dinar en un prat, poc més enllà del poble d'Imidal i fem una petita migdiada per recuperar forces abans de la pujada final del coll, situat a uns 2.900 m. Des d'aquí podem veure un nou panorama; hem superat la barrera de muntanyes nevades que veiem des de fa dos dies ! Aviat veiem, al fons de la vall, les primeres cases de Tafraout, on ens allotgem.


dijous, 24 de març del 2005

Taidert / Tagertetoucht

Novament el dia s'aixeca claríssim, amb aquesta càlida llum africana. Després d'esmorzar ens posem en moviment. Com sempre, la maniobra de carregar les mules s'allarga una mica i aprofitem per fer algunes fotos pel poble. L'Alí, sempre tan prudent, necessita una bona estona per assegurar-se que la càrrega de les mules és correcta. Finalment ens acomiadem dels habitants del poble i comencem l'etapa d'avui. Com que estem tan alts, el camí comença baixant en direcció a la vall principal del riu Dilli que ens portarà en direcció al poble de Zerchane. Després de baixar una mica, el camí planeja per un altiplà amb una vista extraordinària. Veiem al davant una carena de muntanyes nevades, exactament en la nostra direcció. El camí segueix l'altiplà entre savines centenàries mentre contemplem la bellesa de les muntanyes nevades. Finalment, per una petita barrancada, baixem fins al riu i seguim uns metres per la seva llera. Aviat, però, deixem el riu i ens enfilem per un camí que s'enfila per l'altra riba en direcció al poblet de Zerehane. Arribem a un nou altiplà i ja veiem una mica més enllà el poble de Zerehane. Sembla un poble important, encara que es veu solitari. Seguim el nostre camí entre savines centenàries i entrem en el poble. L'Alí ens porta en direcció a una casa concreta, on prenem un te i mengem una mica abans de seguir el nostre camí en direcció a Tagertetouch, el final previst de la nostra etapa d'avui. El camí baixa molt dret fins al fons d'un riu molt cabalós sobre el qual hi ha, sorprenentment, un pont de formigó. Des del pont iniciem una forta pujada en direcció a Tagertetoucht; és un poble realment pintoresc; són unes quantes cases de pedra al voltant d'un graner fortificat situat al mig d'una petita depressió del terreny. Aquesta vegada les negociacions són molt fàcils. La gent de Tagertetouch és molt acollidora i aviat arriben a un acord amb el nostre guia. Sorprenentment ens deixen la seva pròpia casa per dormir i ells van a dormir a altres cases del poble.


dimecres, 23 de març del 2005

Oulghazi / Taidert

Amb les primeres llums del dia ens posem novament en marxa. Després d'esmorzar, l'Alí carrega les mules mentre nosaltres ens preparem per a l'etapa d'avui. A partir d'Oulghazi comença realment l'aventura; la pista apta per a vehicles que puja des d'Imilchil acaba aquí. Més amunt només hi ha un camí de ferradura que puja per la gorja fins a la desembocadura d'un barranc secundari per on pujarem en direcció a Taidert. Després de remuntar una bona estona la vall engorjada de l'Assif Mellul arribem al barranc secundari per on hem de remuntar en direcció als altiplans superiors. Realment el riu baixa amb força aigua i l'hem de travessar diverses vegades amb l'aigua fins a la cintura. Veiem clarament que l'Alí tenia raó quan ens va aconsellar un itinerari alternatiu per no haver de remuntar les gorges, que més amunt són impracticables. Abans de l'escapatòria pel torrent secundari cal travessar novament el riu en un punt de força fondària. La maniobra és complicada, especialment per a les mules. L'Alí, sempre preocupat per les mules i els seus clients, pateix força en aquesta travessia. Després de pujar una estona per la llera del torrent, la vall s'obre i arribem a un altiplà pedregós entre muntanyes. El camí s'orienta clarament a l'oest, paral·lel a la carena de muntanyes, en direcció al Tizi-n-Tidad, el coll que ens donarà entrada a la vall de Taidert. Sembla que és un camí molt transitat, ja que trobem alguns homes a cavall. Després de travessar una petita congesta de neu, el nostre primer contacte amb l'element blanc, arribem al coll (2713 m). És un indret solitari i des d'aquí es veu un gran panorama amb moltes muntanyes nevades. Des del coll, una fàcil baixada ens porta, en poc més de mitja hora, al poblet de Taidert. Abans pasem per un altre poblet (Taidert de Dalt) on hi ha fins i tot una antiga escola, ara tancada i abandonada. Després d'una llarga negociació de l'Alí amb les forces vives del poble, ens allotgem en una casa del mateix poble.


dimarts, 22 de març del 2005

Imilchil / Oulghazi

Iniciem la gran travessia Atlas-2005, en el nostre tercer viatge a l'Atlas, a Imilchil. De bon matí ens posem en moviment després de dormir força bé a l'hotel Izlan d'Imilchil. L'etapa d'avui és fàcil, ja que només ens cal seguir una pista apta per a vehicles que ressegueix tota la vall. Travessem Imilchil i aviat veiem els horts que marquen una àmplia franja verda a banda i banda del riu. Trobem diverses cases aïllades i ens creuem amb força gent. Nens que van a l'escola, homes i dones que baixen als camps, homes amb mules ben carregades que entren al poble... Fa un dia magnífic, amb aquesta llum africana tan càlida que ens porta records dels nostres anteriors viatges a l'Atlas. No fa gaire fred, encara que les muntanyes del voltant tenen congestes de neu. És una plàcida passejada entre els camps de conreu on la primavera que ara comença ja mostra clarament el renaixement de la vida. Seguint la pista riu amunt, anem passant per pobles i poblets fins arribar a Oudeddi, que la pista travessa pel bell mig. Passem pel davant de l'escola i els nens surten a la porta per veure passar la nostra comitiva. Ens saluden amb curiositat i es deixen retratar a la porta de l'escola. Després d'Oudeddi canvia el paisatge. Ja no és la plàcida vall entapissada de verds camps de conreu sinó que la vall es fa més estreta i comença a engorjar-se. Només en alguns punts hi ha petits camps, que aprofiten algun eixamplament de la llera del riu. La vall és cada vegada més engorjada i el riu baixa tèrbol. Suposem que és a causa del desglaç, que fa augmentar el cabal i arrossega el fang de les muntanyes. Per fi veiem el final de la nostra etapa d'avui. En una petita elevació al costat del riu veiem una bona extensió de cases. Sembla mentida que en aquest lloc tan perdut pugui haver-hi un poble tan gran. Entrem pels carrers del poble seguint l'Alí i les mules, creant una gran expectació entre els habitants d'Oulghazi, especialment entre els nens, que ens segueixen amb curiositat. L'Alí ens porta directament a una petita casa, en el límit del poble, que serà el nostre hotel per aquesta nit. Nosaltres no ens preocupem de les negociacions ni del preu; el nostre guia negocia amb els propietaris un preu just per al nostre allotjament. Passem la tarda descansant a Oulghazi Fem una volta pel poble, ens remullem una mica en el riu, fem fotografies als molts nens que ens vénen a veure...