divendres, 27 d’agost del 2004

GR10 etapa12: Lescun - Etsaut

Lescun - Lhers - col de Barrancq - Borce - Etsaut

Després de l'etapa doble d'ahir, la caminada d'avui en sembla fluixa. Fins al coll hi ha 700 m de desnivell, que superem sense problemes; portem l'entrenament de 12 etapes. Baixant cap a Etsaut, tenim una visió inèdita fins ara. A l'horitzó es retalla nítidament la silueta del Midi d'Ossau, un dels cims més coneguts dels Pirineus. Haurem d'esperar a l'any vinent per veure'l més bé. Passem per Borce, un poblet molt típic, punt de parada en el Camino de Santiago francès al peu del Somport. Arribem a Etsaut, on tenim el cotxe. Fem un magnífic dinar a l'estació de Canfranc i tornem cap a casa donant definitivament per tancada la temporada 2004 del GR10.


dijous, 26 d’agost del 2004

GR10 etapa 11: Ste. Engrace - Lescun

Sainte Engrace - col de Suscousse - col de la Pierre de Saint Martin - Arette - pas de l'Osque - pas d'Azuns - Lescun

Després de la darrera sortida, havíem donat per acabada la temporada del GR10. Havíem fet deu etapes en una sola temporada i això ja era tot un rècord. Després de quatre dies de descans, però, pensem que encara podem aprofitar els darrers dies de les vacances per donar una nova empenta al GR10. La primera part de l'etapa és la remuntada d'un desnivell de 1.100 m, des del poble (630 m) fins al col de la Pierre de Saint Martin (1.760 m). Passem per un curiós abeurador (la tête du gardien) i per un menjador de voltors. Per fi arribem al coll fronterer, per on passa la carretera que ve de Belagua. Quan arribem a l'estació d'esquí d'Arette - La Pierre Saint Martin comença a ploure una mica. Aquí estava previst el final de l'etapa però estem molt animats i mentre dinem al bar de l'estació d'esquí decidim continuar fins a Lescun. Cal superar 300 m de desnivell fins al Pas de l'Osque i baixar, ja fàcilment, fins a Lescun


divendres, 20 d’agost del 2004

GR10 etapa 10: Logibar - Ste. Engrace

Logibar - plateau d'Ardakhotchia - col d'Anhaou - Sainte Engrâce

Després de quatre etapes, completem la sortida arribant a Sainte Engrâce. L'etapa és relativament llarga però variada. Passem ben a prop de les famoses gorges d'Holzarté i de Kakouéta però no ens desviem del camí. Tampoc tenim temps d'anar a veure l'impressionant pont penjat d'Olhadubi; volem tornar avui mateix a casa. Des de l'aparcament del camí de les gorges hem de caminar una hora per una carretereta fins al final de l'etapa. Per fi arribem a Sainte Engrâce i recuperem el cotxe que havíem deixat quatre dies abans. Mengem un entrepà en el bar de l'alberg, visitem la curiosa església del segle XII i iniciem el retorn a casa.


dijous, 19 d’agost del 2004

GR10 etapa 09: Col d'Iraty - Logibar

Col d'Irati - crête Ugatzé -Logibar

Etapa fàcil, gairebé tota de baixada, que ens porta des del Coll d'Iraty fins a Logibar. Primer cal pujar un petit llom; després, una llarga carena ens porta en una suau baixada fins al final de la nostra etapa. En aquest llom verd veiem les característiques palomeras i, per primera vegada, veiem cop a l'est, retallant-se a l'horitzó, l'esvelta silueta del pic d'Anie, primer cim important dels Pirineus que trobarem al nostre pas. Ens allotgem a l'alberg de Logibar.


dimecres, 18 d’agost del 2004

GR10 etapa 08: Phagalcete - Col d'Irati

Phagalcette - col d'Irau - casa Pedro - col d'Iraty

De bon matí ens posem en marxa. L'etapa d'avui tampoc és difícil però sí més llarga que la d'ahir. Pel darrera, cap a ponent, seguim veient les crestes d'Iparla dominant l'horitzó. Arribem a una carretera de muntanya i, pocs metres després, al col d'Irau, un ample coll cobert de prats. Des d'aquí comencem a pujar en direcció al pic d'Occabé, on hi ha els famosos cromlechs. El GR no puja al cim d'Occabé però hi passa ben a prop. Just a sota del cim trobem els cromlechs, uns curiosos cercles formats amb grans pedres, d'origen prehistòric. De baixada, arribem a casa Pedro, una mena de berenador molt popular en aquesta zona. Dinem aquí abans de seguir el nostre camí fins al col d'Iraty, on hi ha una estació d'esquí de fons. Dormim en un dels xalets de la urbanització, reconvertit en gîte d'étape. Abans, sopem en el restaurant de l'estació d'esquí.


dimarts, 17 d’agost del 2004

GR10 etapa 07: Esterançuby - Phagalcete

Estérençuby - Phagalcette

Sortim al matí de casa i anem directament a Sante-Engrâce, on acabarem d'aquí a dos dies l'etapa 9 del GR. Truquem al taxi de Tardets, que ens porta a Estérençuby. L'etapa és curta, i en poc més d'una hora arribem a la gîte d'étape de Phagalcette. La primera impressió no és gaire favorable, ja que està tot una mica deixat, però canviem d'opinió quan ens donen per sopar una insuperable truita de ceps, plat típic d'aquesta zona.


diumenge, 15 d’agost del 2004

Ascensió al Montardo (2.831 m)

Una clàssica ascensió, que repetim avui per recordar els vells temps. En Ramon Quintanilla fa molts anys que no fa muntanya i avui aprofitem per pujar aquest cim, gran mirador de la Vall d'Aran i el massís de la Maladeta. Sortim al matí del refugi Ventosa i Calvell i emprenem el camí que ja vam seguir per primera vegada el juliol de 1973 quan vam fer aquest cim, un dels primers cims importants que vam conquerir. Arribem al cim i contemplem el clàssic panorama: la Maladeta, els Bessiberris, la Punta Alta i el característic Estany de Mar amb la seva illa central. Retornem pel mateix camí de pujada.


dissabte, 14 d’agost del 2004

Refugi Ventosa i Calvell

Hem quedat per fer una ascensió clàssica, el Montardo d'Aran, per la ruta normal del refugi Ventosa i Calvell. Avui, després del viatge en cotxe, fem l'aproximació fins al refugi des de la presa de Cavallers per la Pleta de Rio Malo. El Ventosa i Calvell, des de la seva reconstrucció és molt confortable; allà sopem i dormim.


dissabte, 7 d’agost del 2004

Barrancs del Corb & Rumbau

Barranc del Corb, Rumbau
Fem el descens d'un parell de barrancs, el del Corb i el del Rumbau, a la zona de les Roques del Corb, a prop d'Oliana, a l'Alt Urgell. Són descensos fàcils, amb algun ràpel curt i sense complicacions. La roca és de conglomerat i presenta algunes formacions curioses com la gran finestra de l'entrada del barranc del Corb. El riu baixa força esquifit en ple agost però malgrat tot trobem alguna badina plena d'aigua on refrescar-nos.