dimecres, 23 de juliol de 2003

Zawit-Ahançal - Taghia

La visita a Taghia és inexcusable quan es ve a Zawit Ahansal. És una petita excursió de dues hores que ens porta a aquest poblet, molt típic i voltat d'uns grans espadats, on s'han obert moltes vies d'escalada. Pugem fins a la gîte, situada a la part alta del poble, i prenem un te amb el propietari. Després, un noi de la família que està aquí de vacances ens acompanya fins a una gran sorgència i ens ensenya un molí mogut per la força de l'aigua, que és propietat de la seva família. Tornem a Zawit Ahansal i dormim a la gîte després de menjar la inevitable tagine.


dimarts, 22 de juliol de 2003

Agouti - Tabant

Amb un taxi col·lectiu fem el trajecte fins a Agouti, situat ja al peu d'una carretera asfaltada. Aquí deixem el vehicle i iniciem una nova caminada fins a Tabant. El trajecte és curt, entre camps de conreu, i el completem en un parell d'hores. En algun punt ens hem de mullar els peus per travessar les conduccions d'aigua que reguen aquests camps.


dilluns, 21 de juliol de 2003

Tarbat-n-Tirsal - Sebt Ayt Bou Wili

Ara sí que anem ja de tornada. Acompanyats pel nostre muletier, que resulta ser el fill de l'amo de la gîte, pugem el coll de Tirghist i seguim, ja de baixada, fins al poble de Sebt Ayt Bou Wili, on comença realment la civilització, ja que hi arriben els cotxes. A Tirghiyst hi ha uns curosos gravats prehistòrics amb escenes de caça i de guerra, a més d'alguna figura geomètrica. Van ser fets pels antics berbers que habitaven ja aquestes muntanyes abans de la invasió àrab del segle VII. Ens aturem a contemplar els gravats i seguim en nostre camí, ara ja en una plàcida baixada.
Finalment arribem a Sebt Ayt Bou Wili, on podem dir que s'acaba l'aventura i comença el turisme. Aquí hi ha telèfon, televisió, bar, caserna de policia i una pista apta per a vehicles que comunica amb la resta del món. Ràpidament localitzem la gîte; ens hi instal·lem i encarreguem el sopar. Després voltem pel poble i telefonem a casa per comunicar que hem sobreviscut a l'aventura.


diumenge, 20 de juliol de 2003

Imazayn - Tarbat-n-Tirsal

Aquesta etapa és força diferent de les altres. Des d'Imazayn cal pujar fins a un alt coll, situat a 2.900 m, però des del coll no comença la baixada per la vall oposada sinó una llarg franquejament, gairebé horitzontal, resseguint el flanc de la muntanya i superant tres colls més per travessar les carenes secundàries que baixen de la carena principal paral·lela al nostre camí. El guia d'avui no parla francès, de manera que no ens podem comunicar gaire, però és molt eficient i coneix perfectament el camí. Després del darrer coll ja veiem les verdes planes que envolten Tarbat n-Tirsal. Ens sorprèn tanta verdor després dels àrids paissatges que hem recorregut al llarg dels nostre viatge. Fins i tot trobem una petita extensió d'herba fresca on pastura un ramat d'ovelles. Aprofitem per jeure una mica sobre l'herba, veient ja molt proper el final de l'etapa. Per fi arribem a Tarbat n-Tirsal i ens instal·lem a la gîte. Aquest poble està més avançat que molts dels que hem recorregut els dies anteriors. Fins i tot veiem un tractor treballant en una era.


dissabte, 19 de juliol de 2003

Ayt Ali n-Ittou - Imazayn

Ayt Ali n-Ittou - Tissili - coll d'Itergarn - Imazayn

Deixem la plàcida comoditat de la gîte d' Ait Ali n-Ittou per emprendre una nova etapa. Primer baixem seguint la vall de Tessaout fins a la confluència amb la vall de Tissili, per on pugem deixant la vall principal. A partir d'ara sortim novament de les rutes que segueixen els turistes i entrem en un territori més solitari, on les comunicacions són difícils. Abans d'arribar a Tissili passem per algunes cases disperses i els nens ens surten a rebre. Acompanyats per tota una comitiva de nens que s'han anat sumant a la nostra expedició al llarg del camí, arribem al poble de Tissili. És un poble relativament important perquè hi puja una pista apta per a vehicles des de la vall principal. El muletier ens pregunta si ens ve de gust un te i li diem que sí. Ens porta pels carrers del poble fins a una casa, que sembla que és d'uns parents seus. Ens reben amb alegria i ens preparen un te a la manera tradicional. Després del te seguim el nostre camí, que surt de Tissili entre camps de conreu però ben aviat deixa les plàcides planes cultivades del voltant del poble per enfilar-se per un camí vertiginos que puja amb llaçades entre les roques. Hi ha molta activitat per aquesta zona; trobem moltes noies que baixen amb grans feixos d'herba i palla. Estan segant els camps de les terrasses superiors de la muntanya i les noies són les encarregades de baixar aquests feixos, que serviran de farratge per als animals. Després de la llarga pujada arribem a les planes superiors i podem veure d'on venien les noies que hem trobat baixant tan carregades. Deixem aquest racó de món i seguim pujant, ara per amples lloms, en direcció al coll de Itergarn (2.580 m), que ens donarà entrada a una nova vall on hi ha el poble d'Imazayn. La baixada fins a aquest poble, on tenim previst acabar l'etapa, ens ofereix nous paisatges. Aquí la terra no és tan resseca i pedregosa com en els territoris alts que ham travessat per arribar fins aquí sinó que hi ha matolls plens de flors groges que omplen l'aire d'aromes. Arribem i ens instal·lem a la gîte, força comfortable. Hi ha una dona sola, que no entén gaire bé el francès però que ja sap que quan uns caminants arriben després d'un llarg camí volen prendre un te i menjar alguna cosa. Ens serveix el te, que prenem amb el nostre guia, i després un dinar típic. Primer ens serveix un bol d'oli d'oliva i uns pans per sucar; després una magnífica truita berber sense cap salsa ni complement indessitjat.


divendres, 18 de juliol de 2003

Ichebakan - Ayt Ali n-Ittou (i Mgdaz)

Etapa molt curta, que fem sense necessitat de muletier. És una matinal, tot de baixada per un bon camí fins al poble de Ayt Ali n-Ittou, on hi ha una gîte de veritat. Aquesta vall ja està molt civilitzada i en els petits poblets que passem ja veiem que hi ha llum elèctric i algunes cases tenen també antena parabòlica. El temps continua dolent i la pluja no deixa de caure durant tot el trajecte. Quan la pluja apreta ens refugiem en alguna bauma i, en una ocasió, ens aixopluguem en una casa aïllada. Finalment arribem a Ayt Ali n-Ittou i ens instal·lem a la gîte. Aquesta sí que és de les bones, amb llum elèctric i un gran ambient, ja que s'hi allotja un grup de turistes amb els seus guies. Estenem la roba mullada, descansem una mica i dinem. A la tarda fem una excursió fins a Magdaz, un poble berber molt típic que està a una hora de camí. Aquest poble és com un museu d'arquitectura popular, amb les cases de fang i el castell de pedra amb una curiosa estructura espiral de fusta de savina que dóna solidesa a l'edifici. Tot el poble té el to vermellós de l'argila amb la que s'han construït les cases. Voltem pel poble i recorrem els seus carrers costeruts entre la curiositat dels seus habitants. Tornem a Ayt Ali n-Ittou i sopem una magnífica tagine de be que ens fa oblidar totalment les penúries de la nostra estada a la gîte de Ichbakan.


dijous, 17 de juliol de 2003

Tarkeddit - Ichebakan

Takerddit - Amezri - Ichebakan

Guiats per un nou muletier, iniciem aquesta nova etapa que ens ha de portar a la vall de Tessaout. Primer travessem les grans terrasses de Tarkeddit, passant per indrets àrids i pedregosos. Després, seguint un camí molt pintoresc entre savines monumentals, baixem a la vall fins arribar al primer poble, Amezri. Aquí ens sorprèn la verdor dels camps, un paissatge molt diferent dels àrids pedregars de les muntanyes del Mgoum i Tarkeddit. En la nostra llarga travessia de les terrasses de Tarkeddit, passem per un poble de pastors. Sembla més aviat un campament d'estiu on viuen els pastors durant el bon temps per aprofitar amb els seus ramats les miserables pastures d'aquestes muntanyes. Aquest poblat és el més pobre que hem vist mai a tot l'Atlas. Al final de l'altiplà comencem una vertiginosa baixada per un camí penjat que voreja els estimballs per llocs inversemblants. Després de superar la baixada del gran esglaó que limita l'altiplà de Tarkeddit, el camí segueix baixant per immenses tarteres de pedra petita. Aquí trobem un bosc esclarissat de savines monumentals. Aquestes savines tenen centenars d'anys i sobreviuen de manera gairebé miraculosa en un ambient ressec, arrelant en una terra molt pobre i seca. Al fons es veu la verda vall, cada cop més propera. Per fi arribem a la vall. De sobte, allà on arriba la sèquia que porta l'aigua des del riu, comença un món nou, la gran plana agrícola de la vall de Tessaout. Els camps ben treballats donen un color nou al paissatge. Per tot arreu hi ha gent treballant i els nens surten al camí a veure'ns passar. Entrem a Amezri i recorrem el carrer principal que travessa el poble. A la sortida del poble hi ha una gîte d'etape, on tenim previst aturar-nos a dinar. Finalment arribem a la Gîte d'Amezri i una noia de la casa ens prepara una magnífica tagine. Després de tres dies menjant només del que portàvem, aquest plat ens sembla boníssim. Després de dinar ens acomiadem d'en Brahim, el muletier que ens ha guiat fins aquí, i descansem una mica abans de fer la segona part de l'etapa, ja amb la motxilla a l'esquena, fins a Ichebakan. Aquesta segona part és curta i fàcil però es posa a ploure i això ens complica les coses. Finalment arribem a Ichebakan i ens instal·lem a la gîte.


dimecres, 16 de juliol de 2003

Ascensió al Mgoum (4.068 m)

Finalment, avui aconseguim el principal objectiu de la sortida: l'ascensió al Mgoum, un 4.000 africà sense cap dificultat alpina però situat en un indret singular. L'ascensió és fàcil i només cal seguir el camí ben marcat que porta des de Tarkeddit fins al cim. Hi ha una mica de calitxa, i això ens dificulta la visió del gran panorama que es veu des d'aquest gran mirador quan el dia és clar. En total són 1.000 m de desnivell, que superem en poc més de tres hores, i a mitja tarda ja som novament a Tarkeddit.
Després de travessar la gran plana de Tarkeddit, l'itinerari s'enfila per una valleta pedregosa fins a una coll en una carena secundària. Després d'un llarg flanquejament per una tartera immensa de pedra petita, arribem a la carena principal. Ara només queda resseguir la llarga carena que ens porta, al llarg d'uns quatre km, fins al cim del Mgoum. A mesura que pugem, el terreny es torna més àrid. Ara ja tot és pedra petita, i no es veu ni un bri d'herba per enlloc. Estem una bona estona al cim del Mgoum, contemplant el panorama i fent algunes fotos. També aprofitem per menjar una mica però fa fresca, un vent glaçat i persistent, de manera que, encara que tenim força temps, decidim començar el descens.


dimarts, 15 de juliol de 2003

Fonts del Mgoum - Tarkeddit

Fonts del Mgoum - Coll d'Oumsoud - Tarkeddit

El dia s'aixeca serè, amb el cel d'un blau intens, i ens posem novament en marxa. Primer esmorzem una mica, mentre els primers raigs de sol assequen la tenda. Sortim en direcció al coll d'Oumsoud, a gairebé tres metres (2.969 m). La verda vall inferior del Mgoum queda ja molt lluny. Ara tot és sec i repelat, i només hi ha uns matolls de tipus coixinet entre grans extensions pedregoses. Arribem al coll sense problemes i emprenem una llarga baixada per l'altra vall fins a una cruïlla situada a 2.507 m. Després caldrà tornar a remuntar novament fins als 3.000 m de Tarkeddit, on passarem dues nits. Arribem a Tarkeddit i ens instal·lem en un refugi en obres. Ens acomiadem amb pena de l'aprenent. Ara que ja el teníem ensenyat ens deixa! Marxa amb la mula ja descarregada; si tot va bé, avui mateix arribarà a les fonts del Mgoum i dormirà a la cabana dels pastors. DEmà arribarà al seu poblet.


dilluns, 14 de juliol de 2003

Taghren - Fonts del Mgoum

La segona etapa és molt més plàcida que la primera. El nostre camí ressegueix la verda vall del Mgoum, entre camps de conreu i passant per molts poblets. Tot passant podem veure la gent treballant al camp, els pagesos traginant amb les mules, les noies portant aigua del riu... A cada revolt del camí trobem una nova estampa rural, un quadre que reflecteix la vida de la gent que habita aquestes valls, on no s'hi pot arribar en cotxe sinó unicament a peu o en cavalleria, fent un llarg camí. El nostre pas pels pobles de la vall del Mgoum és tot un espectacle. La mula ben carregada i l'aprenent obren el pas; al darrere, els quatre turistes fan fotos sense parar, sorpresos per la riquesa de les imatges de la vida quotidiana dels berbers de l'Atlas. L'últim poble és Taghremt, que queda una mica apartat del centre de la vall. No passem per l'interior del poble sinó per la llera del riu, que aquí és molt ampla. Uns 500 metres vall amunt arribem a un curiós graner, pertanyent al poble de Taghremt. Aprofitem per fer una parada i menjar una mica. Un home que viu en una casa-cova ens convida a prendre un te i nosaltres acceptem encantats la invitació. Més amunt de Taghremt ja no hi ha més pobles. El paisatge és àrid i pedregós i el cami puja riu amunt en busca de les fonts del Mgoum. Finalment arribem a les fonts del Mgoum. En el moment d'arribar comença a ploure amb força i ens refugiem a la tenda de campanya d'uns turistes suïssos mentre l'aprenent s'instal·la a la cabana d'uns pastors. Quan para de ploure plantem la tenda i sopem. Tota la nit està plovent i bufa un vent molt fort que fins i tot ens trenca un pal de la tenda.


diumenge, 13 de juliol de 2003

Ifran - Taghren

Ifran - coll d'Ouakbou Wawgoulzat - Taghren

Iniciem aquesta gran travesia deixant la relativa comoditat de la gîte d'etape d'Ifran i començant una llarga pujada en direcció a l'alt coll d'Ouakbou, que ens donarà entrada a la vall del Mgoum, una de les valls més solitàries i amagades de tot l'Atlas. La mula ben carregada i el muletier amb el seu gos són el nostre seguici en aquesta llarga pujada. Ben aviat queda enrere el poble i entrem en un terreny àrid i solitari, gairebé desèrtic. La pujada és forta però la moral està molt alta; fa un dia magnífic i el paisatge africà és impressionant. Finalment arribem al tizi (coll) d'Ouakbou, a 3.540 m. Al davant se'ns obre l'amagada vall del Mgoum. Al fons de tot, mil metres més avall, veiem una franja verda de camps de cultiu resseguint el riu que s'escorre pel fons de la vall. Acomiadem el muletier, després de pagar-li el preu convingut de 120 dirhams, i emprenem l'ascensió al cim del Wawgoulzat (3.763 m), que s'aixeca al final d'una carena pedregosa al nostre est. En pocs minuts arribem al cim, des d'on veiem un gran panorama, especialment de la vall del Mgoum. Uns núvols negres amenacen tempesta però tot queda en no res i només sentim quatre trons en la llunyania. Ens fem quatre fotos al cim i retornem al coll on recuperem les motxilles i, ben carregats, iniciem la llarga baixada cap a la vall del Mgoum. La baixada és dura a causa del pes de les motxilles. L'itinerari previst ens havia de portar al poble de Waouchki però a mig camí trobem un campament de pastors i ens indiquen un camí que en portarà directament al poble de Taghren, una mica més amunt en la vall. Després de perdre i recuperar el camí continuem la baixada en direccció a la vall. Pel camí trobem unes savines monumentals arrapades a la terra resseca. Són uns exemplars magnífics i ens donen oportunitats fotogràfiques. Arribem a Taghren i uns homes ens conviden a casa seva. És la casa de l'aprenent.


dissabte, 5 de juliol de 2003

Excursió pel Garraf

Sisena i última sortida d'entrenament per a la sortida a l'Atlas. Es tractava, com en les sortides anteriors, d'acostumar-se a la calor caminant sota el sol d'estiu. L'itinerari triat no tenia cap complicació: des del poble de Garraf fins a Sitges per fàcils camins de muntanya i travessant algunes urbanitzacions, sense més dificultat que la calor del mes de juliol.
D'aquesta sortida no hi ha àlbum de fotos.