dimecres, 3 de juliol de 2002

Tizi-n-Quano - Gorges del Dadés

Sortim a bona hora del matí i, desprès de fer uns 30 km en un cotxe tot terreny per una àmplia vall, arribem a Agoudal. Seguim per una altra pista i el Land Rover ens deixa en el lloc acordat, un coll situat a uns 2.700 m. Recorrent l'alta plana entre el collet on ens ha deixat el vehicle i el Tizi-n-Ouano, situat a més de 3.000 m, ens anem trobant amb curiosos personatges; pastors que viuen en condicions extremes en aquestes muntanyes i que en veure'ns venir, ja des de molt lluny, ens vénen a trobar. Un d'ells, fins i tot, ens fa un concert amb una trompeta que s'ha fabricat amb una ampolla de plàstic. Arribem al coll, a més de 3.000 m. Des d'aquí podem observar nous horitzons per la vall del Dadès. La pista inicia un llarg descens, començant per un llarguíssim flanquejament de dotze quilòmetres fins al primer revolt. A mesura que avancem van sorgint per sota nostre les espectaculars gorges del curs alt del riu Dadès. Per sort, aquí la pista és bastant bona i això ens dóna seguretat, ja que en alguns indrets l'estimball és considerable. Després del llarg flanquejament de 12 km, arribem al primer revolt. Just en aquest punt podem observar, a uns cinc cents metres per sota nostre, un poblet totalment integrat en el paisatge. És Aït Atto ou Moussa. Podem veure la seves cases disposades en diversos barris agrupats amb una interessant arquitectura, els conreus, les eres, i tot totalment mimetitzat. La pista segueix baixant amb grans revolts... Finalitza el descens i el nostre camí, ja planer, ressegueix la fèrtil vall del riu Dadès. Arribant a Msemrir trobem la carretera asfaltada, una novetat després de tants quilòmetres de pista. A mitja tarda encara estem en plena carretera, que ara puja per superar un petit collet que evita l'engorjat del riu. El paisatge va prenent grans dimensions i la calidesa de la llum de la tarda ens acompanya en les darreres rampes del coll. Després ve un llarg descens pel fons de la vall, que aquí forma un petit engorjat. Resulta un descens molt agradable; mentre travessem les poblacions veiem els homes i les dones que tornen del camp desprès de treballar tot el dia. Gairebé és fosc quan arribem a una zona turística en plenes gorges del Dadés i trobem un excel·lent hotel. Sopem una tagine i dormim en una habitació molt confortable.