dissabte, 10 de juny de 2000

El Clot de Vilamala i l'Hostal del Vent

Clot de Vilamala
Foto d'arxiu: Clot de Vilamala, desembre 2012

Estava a punt de publicar-se la guia Santuari de Lord d'en Joan Guirao, dintre de la col·lecció Llibres de motxilla de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i volíem revisar un dels itineraris més singulars recollits en aquesta guia, el número 11, que recorre el Clot de Vilamala, una barrancada agresta en un entorn de roca montserratina. L'objectiu principar era netejar una mica el camí i marcar-lo per facilitar el seu recorregut quan es publiquès la guía. Aquesta guia descriu l'indret de Vilamala: "vall agresta, envoltada per tot arreu de vertiginosos vessants de roca nua, el Clot de Vilamala resulta superb des de qualsevol punt que l'observem, estrtanyes profunditats i arrogants cingles presideixen aquest inhòspit paratge ..."
El punt de partida és la corba de Fenerals, sobre la carretera que puja al Coll de Jou des de Solsona. Des d'aquí baixem, primer per una carena rocosa i després per una canal, fins al fons del Clot de Vilamala. Després recorrem el torrent de Vilamala fins arribar a la seva desembocadura en el pantà de la Llosa del Cavall. És un recorregut llarg i recargolat que ens pot ocupar unes tres hores. Des del punt final es pot tornar pel mateix camí o bé pujar per un camí lateral fins a l'Hostal del Vent. Nosaltres vam pujar per la variant de l'Hostal del Vent. La pujada és dura i, a més, anàvem netejant el camí tallant algunes branques dels arbustos que obstaculitzaven el pas pel camí, mig perdut a causa de molts anys d'abandonement. Va ser una gran tasca de recuperació d'un antic camí gairebé perdut del tot. Després de la dura pujada amb bobnes vistes de les fondalades de Vilamala, vam arribar a l'Hostal del Vent, una masia que antigament havia estat un hostal. Des d'aquí es pot tornar a la corba de Fenerals seguint el GR7 però nosaltres vam optar per fer auto-stop. Un cotxe ens va portar de tornada al punt de partida on teníem el cotxe. 

PLÀNOLS: