dilluns, 28 d’agost del 1995

Sant Salvador del Bosc

Una excursió fàcil però amb força desnivell a la Serra del Montsec. És el camí tradicional de les cent corbes, que puja a l'ermita de Sant Salvador del Bosc, situat sobre un esperó rocòs desprès de la carena del Montsec de Rúbies. El camí es diu així perquè, efectivament, puja tot fent revolts per guanyar el fort desnivell que hi ha des de la vall fins a l'ermita. Des de dalt hi ha un magnífic panorama de la Conca de Tremp i els Pirineus al fons.

dimarts, 22 d’agost del 1995

Restanca - Tredós

La Restanca
Tercer dia de travessia per la Vall d'Aran i la Ribagorça. Des del Refugi de la Restanca, on havíem dormit, vam baixar pel camí normal d'accés al refugi fins arribar a la pista de Valarties, al costat del Pont del Réssec, on comença el camí d'accés al refugi. Com que teníem el cotxe a l'altra pista, la de la Vall d'Aiguamoix, al peu del Refugi de Colomers, es van quedar tots a la pista de Valarties mentre el conductor anava a buscar el cotxe.
Hi ha una bona pista, la de Louseron, que enllaça les dues valls. No puja molt però sí que ha de superar un coll, el Coll de Pruedo, que dóna accés a la Vall de Tredós i acaba arribant al punt on teníem el cotxe.
Finalment vaig recollir la família al Pont del Réssec donant per acabada aquesta gran travessia per la Vall d'Aran i la Ribagorça.

ÀLBUM DE FOTOS (de les tres etapes)

dilluns, 21 d’agost del 1995

Ascensió al Montardo (2.833 m) en travessia

Montardo
Segona jornada d'aquesta travessia per la Vall d'Aran i la Ribagorça. Vam sortir del refugi Ventosa i Calvell, on havíem passat la nit iniciant l'ascensió al Montardo per la via normal. És un camí ben fressat, ja que el Montardo és un dels cims més populars dels Pirineus. El camí passa per l'Estany Travessany i l'Estany de Monges abans d'arribar al cim del Montardo (2.833 m).
El dia estava mig ennuvolat però encara hem pogut contemplar part del magnífic panorama que es veu des del Montardo, si més no el més proper. Vam fer les fotos del cim, satisfets per l'èxit de la sortida i per com havien pujat els nens, sense cap dificultat.
Després d'estar una estona en el cim vam seguir la nostra travessia baixant fins al Port de Güellicrestada i des d'allà fins al Refugi de la Restanca on ens vam instal·lar per sopar i dormir.

ÀLBUM DE FOTOS (de les tres etapes)

diumenge, 20 d’agost del 1995

Port de Colomers

L'any 1995 no havien inventat encara els Carros de Foc però nosaltres vam fer una excursió de tres dies per terres de la Vall d'Aaran i la Ribagorça. Vam anar-hi amb els nens, tot i que eren ben petits (11  i 9 anys) però ja vam plantejar les etapes assequibles per a ells i realment van superar les caminades sense cap problema.
Ena primera jornada d'aquesta travessia vam pujar en cotxe per la pista dels Banys de Tredós fins a l'inici del camí de Colomers. Des d'allà el refugi de Colomers està ben a prop. Vam pujar fins al refugi i vam fer una petita aturada abans de seguir. Després vam pujar fins al Port de Colomers per baixar després fins al Refugi Ventosa i Calvell.
Ens vam instal·lar en el refugi, on vam sopar i dormir, recuperant forces per a la segona etapa de la travessia que teníem planificada, que passava pel cim del Montardo.

ÀLBUM DE FOTOS (de les tres etapes)

dilluns, 14 d’agost del 1995

Tornem a la Cova del Lladre (Montroig)

Cova del Lladre
Una vegada més vam tornar a la Cova del Lladre, situada a la vessant Nord del Montroig,  a prop de la població de Vilanova de la Sal, a la Noguera. Per arribar a la cova cal prendre la pista forestal del Coll de Porta, un pas elevat a la Serra del Montroig. Poc després de passat el coll (si l'estat de la pista ho pernmet) cal deixar el cotxe i baixar en direcció a la cova, sense camí. És difícil de trobar i en aquell temps no teníem GPS però com que ja hi havíem anat altres vegades, la primera amb un guia local (en Salvador, de Camarasa), ja teníem una idea aproximada de la situació de la cova i amb una mica d'intuïció hem aconseguit trobar l'entrada de la cova. 
És una cova de poc recorregut però molt interessant perquè les dues galeries que té són molt estretes; de fet són gateres. La cova comença amb una boca relativament gran (s'hi pot entrar dret) però ben aviat es tanca i surten les dues gateres. Una té 10 metres i l'altra 38. 
Aquesta vegada ens acompanyaven en Dani i la Maria, que no coneixien la cova i van gaudir força amb el seu recorregut singular. La prova de foc és l'estretor de les gateres que posa a prova la moral de la tropa, ja que en alguns punts els passos estrets són angioxants i no es pot girar cua; s'ha d'arribar al final per poder girar i sortir de la cova. 
Els nens, com que són més petits, no sentien la mateixa sensació d'estretor dels adults i van gaudir força de l'aventura de la Cova del Lladre.


dimarts, 8 d’agost del 1995

Congost del Riu Rialb

Descens del riu Rialb, un magnífic barranc, fàcil, ja que es fa sense corda, però amb un gran ambient i força aigua, molt neta i fresca. El barranc acaba a l'indret anomenta Forat del Buli, on desemboca un altre barranc, el torrent de la Gavarra.
No hi ha àlbum d'aquesta sortida; tampoc hi ha pel·lícula però anys després de l'excursió aquí ressenyada, la Maria va fer aquest barranc en una sortida de l'Escola Universitària i va fer una pel·licula. Aquí la teniu, com a material d'arxiu: