dimecres, 11 de setembre de 1985

Agulla del Miracle i El Cor de Be

Cor de Be i Agulla del Miracle
Foto d'arxiu: Cor de Be i Agulla del Miracle, 2010

Excursió matinal a Montserrat, després d'alguns anys gairebé sense escalar. Es tractava de fer una excursió i completar-la amb alguna escalada fàcil. Vam sortir de Can Massana pel camí de la Portella fins al refugi Vicenç Barbé. Després pel camí del Coll de Port i pel Pas del Príncep, entrant  a la regió d'Eco, fins que poc abans del Coll del Miracle trobem dues agulles solitàries molt característiques. Fem dues vies:
  • Agulla del Miracle, via Normal
  • El Cor de Be, via Normal
Les dues pugen per la cara que mira al Bruc amb passos que no passen de tercer grau però ens ofereixen grans panoràmiques de la zona. Després retornem a Can Massana pel mateix camí.

dissabte, 31 d’agost de 1985

Pics de la Cascada i Marboré

Gran jornada de muntanya en la que encadenem un rosari de tresmils. Sortim del refugi de Serradets i pugem a la Brecha de Rolando. Des de la bretxa iniciem les ascensions per un camí equipat que ens porta al primer cim. Fem tota la carena:
  • Casco de Marboré (3.006 m)
  • Torre de Marboré (3.009 m)
  • Espalda de Marboré (3.073 m)
  • Pico Occidental de la Cascada (3.095 m)
  • Pic Central de la Cascada o Pico Brulle (3.106 m)
  • Pico Oriental de la Cascada (3.161 m)
  • Pico de Marboré (3.248 m)
Dormim al refugi de Góriz i l'endemà baixem pel camí normal de la Vall d'Ordesa.


divendres, 30 d’agost de 1985

Refugi de Serradets

Des de Bujaruelo, pugem per la vall del mateix nom fins al coll. Des d'allà, en poc temps, arribem al refugi de Serradets, situat en un lloc estratègic, ben a prop de la Brecha de Rolando. Ens allotgem al refugi.


dissabte, 10 d’agost de 1985

Cova & avenc del Tabac (Montroig)

Una petita excursió fins a la cova del Tabac, que s'obre al cingle del Montroig. Com en ocasions anteriors, deixem el cotxe en el túnel de la central i pugem pel camí, ben traçat, que porta fins a la cova. Recorrem tota la cova, inclosa la sala anomenada "la sacristia", on hi ha algunes concrecions. Després fem una exploració a l'avenc del Tabac, un pou amb un descens d'uns vint metres sense massa interès.

diumenge, 21 de juliol de 1985

Agulles de Llosàs

Agulles de Llosàs
Foto d'arxiu: Agulles de Llosàs des de l'lbon de Llosàs (2016)

Des de la cabana de Llosàs vam pujar fins al coll inferior de Llosàs i, des d'allà, tota la cresta de les agulles de Llosàs, amb ascensió a:
  • Agulla Argarot (3.035 m)
  • Agulla Tchihatcheff (3.052 m)
  • Agulla Franqueville (3.065 m)
És una cresta aèria i esmolada, amb algun ràpel. La cresta acaba al coll superior de Llosàs, des d'on vam baixar, ja camiant, fins al punt de partida. Una magnífica activitat però, malauradament, aquell dia tampoc portàvem la càmera de fotos i, per tant, no va quedar constància gràfica de l'ascensió.

diumenge, 14 de juliol de 1985

Oscuros del Balces

Descens de los Oscuros del Balces, el sector més tècnic del Balces. Un Recorregut molt aquàtic, caracteritzat per un caos i, sobre tot, pel tram gairebé subterrani que dóna nom al barranc.

dissabte, 13 de juliol de 1985

La Peonera Inferior

Peonera Inferior
Primer descens d'aquest barranc, molt aquàtic però sense dificultat tècnica, que fem una bona colla. L'equipament que portem és encara el primitiu del barranquisme: sense neoprè i amb una petita balsa pneumàtica per portar les motxilles.


divendres, 12 de juliol de 1985

Cova de la Maçana

Foto d'arxiu: BTT sobre la Maçana (Sant Mamet)

Des de Camarasa vam fer una petita excursió fins a la Cova de la Maçana, també anomenada en algunes publicacions Forat de l'Obaga de la Maçana. És una cova de poc recorregut i difícil de trobar, encara que amb boniques concrecions. Malauradament, aquestes concrecions estan força malmeses. Està situada per sobre de la carretera del Doll (la que va de Camarasa a Tremp pel Pas de Terradets) i no es veu fins que hi som a sobre. Nosaltres hi vam anar acompanyants d'un amic nostre que ho ceoneixia, Si no hagués estat així, mai haguéssim trobat l'entrada de la cova. El nostre amic ens va ensenyar que per trobar el forat s'havia de buscar l'alineació d'una torre d'alta tensió amb una muntanya que es veia al fons. Quan no hi havia GPS s'havia de recórrer a aquests procediments geomètrics per fer la geolocalització. Sembla ser que per aquesta zona hi havia una altra cova que s'anomenava igual i que va quedar sota les aigües del pantà de Camarasa. La que vam visitar és la que està força més amunt; de l'altra no en sabem res. La cova té un recorregut curt i no és necessari cap material específic; únicament llum i casc (per als cops de cap amb el sostre). Comença baixant un parell de metres i segueix per una galeria que baixa uns 20 metres de desnivell amb un recorregut de gairebé 80 metres. Hi ha estalactites i estalagmites. El recorrregut de la cova es fa en mitja hora i l'aproximació també en mitja hora.

diumenge, 30 de juny de 1985

Aneto (3.404 m). Couloir Estasen

Des del campament que tenim muntat al llac de Corones, fem l'ascensió a l'Aneto pel Coulouir Estasen, una magnífica ascensió per una via clàssica, una canal que puja directament a l'Aneto.  En Toni i jo pugem per couloir mentre que la resta de l'expedició pugen pel Coll de Corones. Després baixem tots per la via normal del coll de Corones.

dissabte, 29 de juny de 1985

Pic d'Aragüells (3.037 m)

Pugem en cotxe fins a Corones i pugem fins als llacs de Corones, on acampem. A la tarda, des del campament, pugem al pic d'Aragüells (3.037 m). És una ascensió fàcil des d'aquí, amb poc desnivell. Retornem al campament i sopem i dormim.

dijous, 27 de juny de 1985

Ascensió al Costabona (2.464 m)

Des de Setcases, on estem allotjats en un refugi forestal, pugem per la Riera de Carboners i Coll de la Balmeta fins al cim del Costabona (2.464 m). És una sortida amb els alumnes de 3r E de l'Institut. Molts dels alumnes no havien pujat mai cap cim i queden meravellats pel gran panorama. 

dissabte, 15 de juny de 1985

Escalada a Montserrat (Agulles)

Les Savines, Montserrat
Foto d'arxiu: les Savines, novembre 2013

Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Fem unes quantes agulles, vies fàcils repetides ja diverses vegades:
  • La Portella Petita, via Normal
  • La Pelada, via Aresta Brucs
  • La Pelada, via Cara Nord
  • La Savina Superior, via Normal
  • La Savina Inferior, via Normal
  • Agulla del Sol Ponent, via Normal
  • Agulla del Sol Ponent, via Aresta Brucs
En total, set petites vies en una jornada matinal. L'única de les vies que té certa dificultat és la cara Nord de la Pelada, que té un tram de cinquè grau però ja l'hem fet altres vegades i el superem sense cap problema. La resta de les vies tenen passos de tercer i quart grau.

dilluns, 13 de maig de 1985

La Saca Gran, via Itaca

La Saca Gran, via Itaca
Foto d'arxiu: un escalador a la via Itaca. Setembre 2008
Ascensió a la Saca Gran, a Montserrat (Agulles) per la via Itaca, una via que vam obrir fa sis anys i que avui repetim per recordar els vells temps. Es va publicar una ressenya al butlletí de la UEC i també en el Vértex.
La via puja per la cara sud de l'agulla, a la dreta de la clàssica Aresta Brucs. Comença amb uns passos d'escalada artificial; després sortim en lliure difícil per una fisura fins que sortim a l'esquerra per situar-nos a sobre, a la primera reunió.
La segona tirada és en lliure difícil i té un pas força difícil per superar un petit extraplom; després, ja no tan difícil, seguim tot en lliure fins a rribar a la segona reunió, on en la primera ascensió vam deixar un registre. La darrera tirada ja no té tanta dificultat. tot i que té passos de quart grau.
Va ser una gran experiència repetir aquesta via, oberta per nosaltres, uns ans despés de la primera ascensió. 

diumenge, 21 d’abril de 1985

Cresta dels Castellets


Una sortida matinal al Montseny per fer aquesta clàssica cresta. La Cresta dels Castellets puja al cim de Les Agudes per la cara Nord, la més encinglerada. És una grimpada fàcil encara que en aquesta ocasió ens vam encordar en un parell de llocs, ja que el dia era humit i emboirat i la roca estava humida. Tot i això, l'ascensió va ser fàcil i vam completar-la en poc temps. La data de l'excursió és aproximada, ja que no va quedar constància escrita en el registre de sortides de l'època. 

dissabte, 9 de març de 1985

Pic del Portarró (2.733 m) amb esquís

Des del poble d'Espot pugem a Sant Maurici i al pic del Portarró (2.733 m). Havíem dormit al refugi de pescadors de La Guingueta.