diumenge, 25 d’octubre de 1981

Rescat al Pedra

Sortida frustrada d'escalada al Pedraforca. La intenció era fer una via a la paret nord del Pedraforca i vam arribar dissabte a la tarda al refugi Lluís Estasen. Vam plantar la tenda i, quan gairebé era fosc, vam sentir que algú cridava des de la paret demanant auxili. Vam dir-ho al guarda del refugi i ell, sense donar-hi massa importància, ens va dir que ja havia avisat els bombers i que en unes hores arribarien ... No ens va convéncer la resposta del guarda i, com que els de la paret seguien cridant i ja era fosc, vam decidir acostar-nos a veure si podiem fer alguna cosa. Veient la posició dels escaladors vam decidir acostar-nos per la gran cornisa, punt de partida de diverses vies a la paret. Quan vam estar a prop ja ens vam poder comunicar amb els accidentats, que eren dos nois de Torelló, i ens van dir que havien fet una maniobra equivocada i s'havien quedat a una reunió de la via sense cap corda, de manera que no podien pujar ni baixar. Ràpidament vam muntar una petita operació de rescat; vam baixar en ràpel fins al lloc on havien quedat atrapats i vam muntar un parell de ràpels més per poder baixar fins al peu de la paret i tornar caminant al refugi.
Satisfets per l'èxit de l'operació vam posar-nos a dormir a la tenda fins a la una de la matinada quan ens van despertar els bombers per demanar-nos el DNI. Els vam explicar com havia anat tot plegat i vam tornar a dormir. L'endemà, ja no vam fer res i vam tornar a casa.
El dilluns, els diaris van explicar una pel·licula una mica diferent dels fets, complicats pel fet que hi havia alguna altra cordada amb problemes a la paret, i es va crear una petita polèmica.

diumenge, 18 d’octubre de 1981

Gra de Fajol (2.708 m), via Estiu-Font

Foto d'arxiu: cara Est del Gra de Fajol a l'hivern

Escalada a Ull de Ter. Fem una via que ha sortit publicada al Vértex número 64, que puja per la cara Est del Gra de Fajol, la que mira al refugi. La via no està molt definida i no estem segurs d'haver-la seguit, ja que hem tobat pocs rastres d'escaladors anteriors. La via té 10 tirades, de dificultats variades entre el tercer grau i el cinquè. Roca granítica i diversitat de tècniques, amb una xemeneia característica de tres tirades i passos de diedre, empotrament i plaques. La pròpia ressenya ja diu que no està clar que els que van obrir la via fossin els primers ascensionistes, perquè per allà hi havia material abandonat i se sap que altres cordades havien fet itineraris per aquesta vessant de la paret encara que no s'havien publicat i les dades que hi havia eren inconcretes. De totes maneres, superem la paret i arribem al cim del Gra de Fajol (2.708 m).