dissabte, 8 d’agost de 1981

Gran Paradiso (4.061 m)

Hem sortit del refugi abans de les tres de la matinada. Aquí als Alps és l'horari normal, recomanat per trobar la neu en bones condicions. L'itinerari de pujada, tot i ser fàcil, requereix portar l'equipament adequat, especialment piolet i grampons. La corda ens la podem estalviar perquè no hi ha esquerdes a la gelera, sempre que seguim la traça i no intentem fer dreceres. Ha ha molta gent perquè aquest és un dels quatremils més assequibles dels Alps. Hem seguit la traça, ja oberta, sense problemes fins al peu de la petita paret rocosa que defensa l'accés al cim. Una petita grimpada ens ha portat fins al punt culminant, on hi ha la Madonna. Des d'aquí podem gaudir d'un gran panorama, presidit pel Mont Blanc, amb grans vistes de la Vanoise i els Alps del Sud en general. Una ressenya de l'ascensió normal del Gran Paradiso va publicar-se en el número 786 de la revista Muntanya (abril 1993).