diumenge, 19 d’abril de 1981

A Montgarri amb esquís

Foto d'arxiu: el Mauberme des del Tuc d'era Salana

Després de fer el Tuc d'era Salana amb esquís, completem la nostra estada a la Vall d'Aran amb una excursió fàcil amb esquís. És un itinerari que amb el temps s'ha convertit en un clàssic de l'esquí de fons, però que nosaltres vam fer amb esquís de muntanya. Des de l'aparcament de Beret de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret, vam agafar la pista que, entre bosc, baixa fins a Montgarri. El camí és fàcil, encara que a la tornada fa pujada. Vam completar la travessia d'anada i tornada a Montgarri sense cap problema.

dissabte, 18 d’abril de 1981

Tuc d'era Salana (2.480 m) amb esquís

Passem uns dies tota una colla a la Vall d'Aran, concretament a Arties. Fem esquí de pista a Baqueira però dediquem també un dia a l'esquí de muntanya. Des dels Banys de Tredós pugem amb esquís fins al Tuc d'era Salana, una ascensió fàcil que trobem en molt bones condicions de neu. El cim no és molt alt però està situat estratègicament i tenim una bona panoràmica de la Vall d'Aran i una visió en primer pla del Montardo.

diumenge, 12 d’abril de 1981

Agulla Alta dels Naps de Baix, via Magda

Foto d'arxiu: el cim de l'agulla des del dron, novembre 2019

Escalada a Montserrat. Vam fer una sortida d'exploració per la zona dels Ecos, una zona relativament allunyada i que, per tant, encara oferia oportunitats d'obrir vies noves. En aquella ocasió ens vam dirigir a aquesta agulla de nom tan llarg: Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix. Ens va cridar l'atenció l'aresta que mira als Brucs, una aresta molt llarga encara que amb dificultat baixa excepte en un petit tram a la quarta tirada. Vam obrir la via en una única jornada, començant per baix i vam deixar les reunions muntades i fins i tot alguna assegurança en els passos compromesos.
La via comença amb una rampa fàcil que podem pujar sense encordar fins al peu d'una berruga. Superem una petita panxa (un pas de III) per seguir amb terreny fàcil fins a la segona reunió. La tercera tirada segueix la mateixa tònica, aresta fàcil, però cap al final de la tirada la paret es redreça una mica (III). Fem la tercera reunió al peu d'una nova berruga, aquesta més marcada.
La quarta tirada és l'única de certa dificultat i és la que li dóna un cert interès a la via. Des de la reunió flanquegem una mica a l'esquerra per entrar en una marcada canal. En la primera ascensió vam fer un pas d'esqueneta, una tècnica que actualment ja no es practica però que ens va facilitar el pas. Es puja per la canal amb passos de IV. Hi vam deixar un pitó per assegurar la tirada. Es fa reunió sobre la berruga i després només ens queda una fàcil grimpada fins al cim. El descens es fa en ràpel per la part del darrere, per on puja la via normal. 

dilluns, 6 d’abril de 1981

Montmalús (2.781 m) amb esquís

Foto d'arxiu: Montmalús, 2009

Plantem la tenda de campanya al costat de l'estació d'esquí del Grau Roig. Al matí pugem al Montmalús (2.781 m) amb esquís per la via clàssica del coll de Montmalús. Una ascensió fàcil que completem en poc menys de tres hores.