diumenge, 24 d’agost de 1980

Cresta del Medio

Cresta del Medio
Deprés de passar la nit al refugi de la Renclusa, vam fer aquesta cresta, relativament fàcil però entretinguda. Vam começar pujant pel camí de la via normal de l'Aneto fins al Portillón Superior. Des del Portillón, el camí baixa per una canal fins a la gelera de l'Aneto i segueix la via normal pel glaciar. Poc després vam deixar el camí normal de l'Aneto per enfilar-nos en direcció a la bretxa on comença la cresta. Sense massa dificultat i sense superar gairebé mai el segon grau, la via ressegueix la cresta pujant diversos cims, tant principals com secundaris. En total vam fer un grapat de tresmils:
  • Pic Maleït (3.350 m)
  • Punta Astorg (3.355 m)
  • Pic del Medio (3.346 m)
  • Pic de Corones (3.293 m)
Des del Pic de Corones vam baixar fins al coll del mateix nom, on vam retrobar el camí de la via normal de l'Aneto i el vam agafar de tornada. Després de travessar longitudinalment la glacera de l'Aneto vam pujar novament el Portillón Superior per baixar seguint el clàssic camí de l'Aneto fins arribar de tornada al refugi de La Renclusa. Després vam recollir les coses per completar la baixada fins a la Basurta, on havíem deixat el cotxe el dia anterior.


dijous, 21 d’agost de 1980

Obrint via a la Palangana (V)

Foto d'arxiu: la paret d'Agulles des de la Savina Superior

Cinquena jornada de treball a la nova via de la Palangana, a Montserrat, a la regió d'Agulles. La via ha de pujar a aquesta agulla montserratina, que per la via normal és molt fàcil, per la gran paret d'Agulles. En les anteriors jornades de treball havíem obert dues tirades i mitja des del peu de la paret, muntant reunions i assegurant la via. En aquesta ocasió teníem un repte més important; volíem muntar una reunió despentjant-nos des de dalt. Vam pujar a La Palangana per la Via Normal i des del cim d'aquesta agulla ens vam despenjar en ràpel per la gran paret per muntar una reunió. Una activitat vertiginosa perquè la sortida al buit des del cim de la Palangana és realment impressionant.
Vam conseguir l'objectiu, muntant la reunió amb spits i anelles però aquella va ser la darrera visita a aquesta via, que va quedar inacabada. Anys després es van obrir més vies per aquesta zona i sembla ser que alguna d'aquestes vies va aaprofitar alguna part de l'equipament que havíem abandonat.

dissabte, 9 d’agost de 1980

Chardonnet (3.824 m), esperó Nord

Des del Refugi Albert I, on hem dormit, iniciem l'ascensió al Chardonnet. Tal com diu la guia, sortim a les dues de la matinada amb frontals i comencem a enfilar-nos pels pendents de la gelera. Hi ha un tram molt dret (55º) i també alguns trams d'escalada en roca. Quan comença a clarejar ja arribem al cim del Chardonnet (3.824 m).


divendres, 8 d’agost de 1980

Refugi Albert I

Des de l'estació superior del telecabina de Balme, pugem pel camí normal fins al refugi Albert I (2.702 m), situat al davant del Chardonnet, que és el nostre objectiu per a demà.


dimecres, 6 d’agost de 1980

Dent du Requin (3.422 m), via Renaudie

Des del refugi Requin (2.519 m) iniciem l'escalada de la Dent du Requin per la via Renaudie; una via en roca de certa dificultat (IV i V) que puja directe per la cara est.


dimarts, 5 d’agost de 1980

Refugi Requin

Agafem el funicular de Montenvers i després, per la Mer de Glace, pugem fins al refuge du Requin (2.516 m) on ens instal·lem. El refugi Requin està situat al peu de la Dent du Requin, el nostre objectiu per demà.